Aquest article va sortir en la REVISTA BIMESTRAL DE LAS MUJERES DE CGT PA\u00cdS VALENCI\u00c0 Y MURCIA: \u201cUN C\u00cdRCULO SOBRE LA A\u201d. N\u00ba 1.<\/p>\n\n\n\n
He entrevistat en tres ocasions Ryma Sheermohammadi, iraniana resident a Barcelona, per al meu podcast Estrictament Confidencial. \u00c9s activista social, assessora i divulgadora de temes culturals i iranians. Es va llicenciar en Traducci\u00f3 i Interpretaci\u00f3 per la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona i va realitzar un M\u00e0ster en Interpretaci\u00f3 de Confer\u00e8ncies per la mateixa Universitat. Ha treballat com a int\u00e8rpret per a Nacions Unides, la Uni\u00f3 Europea i les oficines presidencials de m\u00e9s de quinze pa\u00efsos. Ha tradu\u00eft per al Consell de Drets Humans de Nacions Unides i treballat amb personalitats dels \u00e0mbits pol\u00edtic, social i cultural de tot el m\u00f3n, com la Nobel de la Pau Shirin Ebadi, els directors de cinema Kiarostami i Makhmalbaf i l\u2019escriptor Nafisi.<\/p>\n\n\n\n
La primera vegada que la vaig entrevistar, ens va parlar d\u2019un extraordinari llibre tradu\u00eft del farsi al castell\u00e0: Poemas enjaulados, de la iraniana Mahvash S\u00e1bet, publicat per l\u2019Editorial Pre-Textos. El prop\u00f2sit d\u2019aquella publicaci\u00f3 havia estat difondre el poemari d\u2019una dona que va passar deu anys a la pres\u00f3 a causa de les seves creences religioses. La sra. Mahvash S\u00e1bet \u00e9s creient de la Fe bah\u00e1\u2019\u00ed, la major minoria religiosa no musulmana de l\u2019Iran, perseguida des de fa d\u00e8cades. El seu poemari resulta mod\u00e8lic, puix que ens mostra el coratge, la resili\u00e8ncia, la mis\u00e8ria i les esperances de milers d\u2019iranianes que lluiten per sobreviure en condicions d\u2019extrema opressi\u00f3. Malgrat aix\u00f2, el poemari trasllueix sentiment \u2014per\u00f2 no pas sentimentalisme\u2014 i no ni ha ni un sol tret d\u2019amargura. Certament, expressa una queixa llunyana i una ferma solidaritat amb el sofriment ali\u00e8. Les vicissituds que va passar darrere les reixes no van ser cap obstacle perqu\u00e8 transmet\u00e9s una fonda emoci\u00f3 amorosa cap a la divinitat i la humanitat.<\/p>\n\n\n\n
Les restants entrevistes se centraren en la situaci\u00f3 de les dones a l\u2019Iran. La primera, relacionada amb el segon aniversari de l\u2019assassinat de Mahsa Amini per no dur vel. La situaci\u00f3 de les iranianes que no acaten les lleis religioses dels governants del seu pa\u00eds, com la de la poeta Mahvash S\u00e1bet, \u00e9s d\u2019una radical persecuci\u00f3 i opressi\u00f3. Els temes tractats en aquestes entrevistes es van estructurar en cinc blocs.<\/p>\n\n\n\n
En el primer, Sheermohammadi ens va explicar el context i el significat del moviment irani\u00e0 Dona, Vida i Llibertat<\/em>. De com va sorgir el lema i de la seva funci\u00f3 com a s\u00edmbol de la lluita de les dones iranianes contra l\u2019opressi\u00f3 i el c\u00e0stig. Tamb\u00e9 ens va parlar de l\u2019enorme impacte que va tenir l\u2019assassinat de Mahsa Amini en aquella lluita, aix\u00ed com de la visibilitat a nivell global que va comportar. Sense oblidar que han estat les dones iranianes el motor central dels moviments socials iniciats al pa\u00eds i de les protestes derivades. L\u2019assassinat d\u2019Amini va ser el detonant d\u2019un onatge que no havia deixat de cr\u00e9ixer i la seva mort va servir perqu\u00e8 diferents generacions i grups femenins iranians s\u2019unissin.<\/p>\n\n\n\n En el segon bloc, va parlar d\u2019aquelles dones iranianes, del passat i actuals, al pa\u00eds i a l\u2019estranger, inspiradores de l\u2019actual lluita pels drets de les dones. Es tracta, fonamentalment, d\u2019activistes i l\u00edders socials que han transformat la narrativa de la lluita a l\u2019Iran. Aix\u00ed mateix, afirmar que les dones continuen lluitant malgrat l\u2019elevat cost personal que comporta.<\/p>\n\n\n\n En el tercer bloc, va contar la lluita de les dones iranianes en el passat i en el present i el que tenen previst per al futur. De com ha evolucionat la lluita pels seus drets des de la Revoluci\u00f3 Isl\u00e0mica del 1979 fins avui. De totes les restriccions legals i socials que ha hagut de patir i de l\u2019impacte que les ha acompanyat. Sense oblidar que han provocat alguns canvis concrets quant a aquests drets, a pesar de les terribles restriccions legals i socials que han hagut de sofrir. No obstant aix\u00f2, queda molt a fer i hi ha aspectes que necessiten una transformaci\u00f3 urgent. Tamb\u00e9 s\u2019hi constata que la lluita de les dones per la igualtat est\u00e0 en connexi\u00f3 amb altres moviments socials a l\u2019Iran com son els Drets Humans, la just\u00edcia social i la llibertat d\u2019expressi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n En el quart bloc, va apuntar les perspectives de futur i la necessitat d\u2019una solidaritat de totes les dones del m\u00f3n amb les iranianes. En efecte, la resposta de la comunitat internacional davant les protestes i les demandes de les dones iranianes ha estat profitosa, per\u00f2 insuficient. Un aspecte positiu d\u2019aquesta resposta ha estat la contribuci\u00f3 de les dones iranianes en la di\u00e0spora a l\u2019amplificaci\u00f3 de la lluita dins del pa\u00eds i al coneixement que han traslladat a la resta del m\u00f3n. Amb tot, cal que la ciutadania internacional se solidaritzi amb la defensa de la lluita de les iranianes.<\/p>\n\n\n\n Finalment, en el cinqu\u00e8 bloc, va reflexionar sobre els darrers esdeveniments dins i fora del pa\u00eds i de quin futur espera a la lluita de les dones iranianes. Es besllumen canvis i l\u2019esperan\u00e7a continua, per\u00f2 hi ha reptes importants abans d\u2019aconseguir \u00e9sser lliures i iguals a l\u2019Iran. Entre cinc i deu anys, tal vegada sigui el per\u00edode realista per a assolir aquesta situaci\u00f3 desitjada i justa. A m\u00e9s, el corrent Dona, Vida i Llibertat<\/em> deixar\u00e0 la seva petja en les futures generacions, tant de dones com d\u2019homes.<\/p>\n\n\n\n Resulta amarg comprovar que no s\u2019ha publicitat el segon aniversari de l\u2019assassinat de Masha Amini, ni tan sols entre feministes de tot el m\u00f3n, com tampoc no es parla gaireb\u00e9 res de la situaci\u00f3 de les dones afganeses que viuen una situaci\u00f3 terrible al seu pa\u00eds perqu\u00e8 Occident les va trair. Tampoc no hem constatat un moviment feminista mundial de protesta potent i solidari amb les iranianes. No podem, tanmateix, obviar que hi ha gent que def\u00e8n el r\u00e8gim talib\u00e0 irani\u00e0 perqu\u00e8 \u00e9s antinord-americ\u00e0, com el r\u00e8gim de Putin a R\u00fassia, sense analitzar la situaci\u00f3 de forma m\u00e9s equ\u00e0nime i reflexiva. No hem d\u2019oblidar que aquest no \u00e9s un m\u00f3n de \u201cbons\u201d i de \u201cdolents\u201d i, per tant, haur\u00edem de comen\u00e7ar a reeducar-nos en aquest sentit.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":11334,"template":"","cat_blog":[142],"class_list":["post-11337","articulo","type-articulo","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","cat_blog-dona-ca"],"acf":[],"yoast_head":"\n