VIENA
Encara que \u00e9s una ciutat m\u00e9s cara que les nostres, les seves cases son m\u00e9s barates: a Madrid i Barcelona, paguen el doble de lloguer que all\u00ed.
N\u2019hi ha aproximadament 900.000 pisos i gaireb\u00e9 la meitat estan fora de mercat, a un preu m\u00f2dic de lloguer i sense perill de desnonaments. Els vienesos que no guanyen m\u00e9s de 3.500 euros nets al mes (8 de cada 10) tenen dret a accedir a aquests habitatges i, si els augmenten el salari vivint-hi, poden continuar gaudint-ne, perqu\u00e8 l\u2019objectiu del Govern municipal \u00e9s que el consideren la seva llar per a tota la vida, si aquesta \u00e9s la seva voluntat.
Comprensiblement, els vienesos se senten orgullosos del seu sistema d\u2019habitatges, perqu\u00e8 dignifica llurs exist\u00e8ncies i fa la seva ciutat habitable.<\/p>\n\n\n\n
Pisos fora de mercat
N\u2019hi ha 220.000 totalment p\u00fablics: son municipals constru\u00efts i gestionats per l\u2019Ajuntament. Els restants (gaireb\u00e9 500.000), constru\u00efts i gestionats per associacions amb lucre limitat que compten amb el suport de l\u2019Administraci\u00f3 mitjan\u00e7ant terrenys, subsidis i ajuts fiscals. Sols poden construir \u00abpisos a cost\u00bb; \u00e9s a dir, el seu preu dep\u00e8n de les despeses reals \u2014derivades de la seva construcci\u00f3, manteniment i gesti\u00f3\u2014 i els guanys estan for\u00e7a regulats. Neutralitza aix\u00ed l\u2019especulaci\u00f3 i garanteix lloguers justos i \u00abpagables\u00bb. Totes les operacions han de ser transparents i les associacions han de reinvertir qualsevol excedent construint nous habitatges o millorant els ja constru\u00efts.<\/p>\n\n\n\n
Conseq\u00fc\u00e8ncies del model vien\u00e8s
Una baixada de preus generalitzada \u2014fins i tot el lloguer privat ha hagut de baixar un 5%\u2014quan va comen\u00e7ar a aplicar-se el 1917. Ateny al 17% de totes les cases austr\u00edaques i al 21% de les vieneses, i el seu model \u00e9s millor que el del sector privat.<\/p>\n\n\n\n
Qu\u00e8 ha fet el nostre pa\u00eds?
Aqu\u00ed ha comen\u00e7at a parlar-se del \u00abmodel vien\u00e8s\u00bb i a construir habitatges per a llogar, per\u00f2 estem a anys llum d\u2019ells. Entre d\u2019altres coses, perqu\u00e8 aqu\u00ed son gestionades per fons d\u2019inversi\u00f3 i grans propietaris l\u2019objectiu dels quals \u00e9s exclusivament rendista. Encara que la llei impedeix preus elevats, els seus gestors apliquen despeses no contemplades per aquesta llei: IBI, manteniment de l\u2019edifici, segurs d\u2019impagament, obligaci\u00f3 de llogar el p\u00e0rquing i el traster\u2026 i molt m\u00e9s. A m\u00e9s a m\u00e9s, despr\u00e9s de 7 anys, poden desnonar el llogater i la qualitat constructiva deixa molt a desitjar.
En comunitats aut\u00f2nomes com la madrilenya son iguals i, fins i tot, m\u00e9s cares que no pas les del mercat i l\u2019Ajuntament ha venut als fons el terreny sobre el qual s\u2019han constru\u00eft.<\/p>\n\n\n\n
El control del s\u00f2l \u00e9s fonamental
Viena ho va constatar aviat, per aix\u00f2, l\u2019Ajuntament es va proposar el seu control r\u00e0pidament. Els nostres governants, no pas.<\/p>\n\n\n\n
Per qu\u00e8 ha estat possible a Viena
El 1917, era la cinquena ciutat m\u00e9s gran del m\u00f3n, amb m\u00e9s de dos milions d\u2019habitants. La major part del s\u00f2l i dels habitatges eren de propietaris privats que actuaven en forma de monopoli i especulaven il\u00b7limitadament i sense necessitat de construir.
Gran part de la ciutadania vivia apilotada en pisos miserables i pagant lloguers desenraonats. Com el s\u00f2l i els habitatges eren tan cars, l\u2019Ajuntament no podia impulsar un sistema p\u00fablic d\u2019habitatge. Llavors, el Govern va decidir de controlar el s\u00f2l per a potenciar una oferta suficient de pisos assequibles. Havien comprovat quelcom que el nostre pa\u00eds sembla incapa\u00e7 de comprovar: que no serveix de res construir habitatge protegit de manera residual i que sols es triomfa si baixen els preus aturant-los els peus al \u00abrendisme\u00bb i guanyant-li terreny. \u00c9s a dir, municipalitzar el s\u00f2l per tallar definitivament l\u2019especulaci\u00f3.
Aix\u00ed que, a partir del 1917, el Govern municipal vien\u00e8s va comen\u00e7ar a comprar solars i edificis privats \u2014el que aqu\u00ed fan els grans propietaris privats i els fons d\u2019inversi\u00f3\u2014 i a expropiar terres i pisos a grans propietaris. Crearen, doncs, una bateria d\u2019impostos que gravaven el s\u00f2l, els lloguers privats, les propietats, els b\u00e9ns de lucre i molt m\u00e9s. Llavors, es van devaluar els s\u00f2ls i els habitatges i, amb els diners recaptats, compraren s\u00f2l abaratit.
El 1923, l\u2019Ajuntament ja controlava el 60% dels terrenys i podia organitzar un projecte a gran escala. Entre el 1923 i el 1934, van construir m\u00e9s de 60.000 pisos p\u00fablics i van continuar obstaculitzant els lloguers especulatius mitjan\u00e7ant contractes indefinits i preus regulats.<\/p>\n\n\n\n
Tenir un habitatge \u00e9s molt m\u00e9s que una necessitat i un dret
\u00c9s tamb\u00e9 l\u2019espai on germinen els nostres desigs, dormim, mengem, ens relaxem, intimem i es potencia el nostre benestar. Una llar influeix en la nostra salut, qualitat de vida i longevitat. La manca d\u2019habitatge estable i digne genera malestar, afecta la salut i pot conduir a la mort o al su\u00efcidi.
A m\u00e9s, l\u2019habitatge \u00e9s una eina clau per a construir ciutats diverses i inclusives. A Viena, els pisos protegits no es concentren en barris perif\u00e8rics, sin\u00f3 que es distribueixen per tota la ciutat, la qual cosa combat la segregaci\u00f3 i fomenta la conviv\u00e8ncia entre gents d\u2019or\u00edgens, ingressos i generacions diversos.
Aix\u00ed mateix, els habitatges estan en espais comunitaris (jardins, parcs, biblioteques i zones culturals) que afavoreixen la interacci\u00f3n i neutralitzen l\u2019a\u00efllament. A m\u00e9s de residir-hi, desenvolupen una vida plena i pr\u00f2spera.
Tamb\u00e9 prioritzen la sostenibilitat \u2014perqu\u00e8 utilitzen materials ecol\u00f2gics, panells solars i calefacci\u00f3 geot\u00e8rmia\u2014 i afavoreixen el transport p\u00fablic, les bicicletes i la qualitat de l\u2019aire.
Viena \u00e9s avui una de les ciutats m\u00e9s habitables del m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n
SINGAPUR
La seva ubicaci\u00f3 geogr\u00e0fica \u2014illa amb un s\u00f2l molt limitat\u2014 i la seva estructura pol\u00edtica \u2014Ciutat-Estat que atreu immigraci\u00f3 i inversi\u00f3 i va cr\u00e9ixer molt r\u00e0pidament\u2014 son for\u00e7a complicades. En aquestes circumst\u00e0ncies, en altres ciutats seria impossible la possessi\u00f3 d\u2019un habitatge. Tanmateix, Singapur ha esdevingut un model d\u2019allotjaments assequibles per a la majoria dels seus ciutadans i una de les ciutats m\u00e9s habitables del m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n
La seva situaci\u00f3 a comen\u00e7aments dels seixanta
Era desastrosa i ca\u00f2tica \u2014va passar de 1,8 milions el 1960 a 2,2 milions el 1965\u2014 y els propietaris d\u2019habitatges controlaven en monopoli el mercat, especulant en lloc de construir. La gent vivia apilonada en edificis vells i en kampungs \u2014assentaments informals i barraques\u2014 com viuen molts treballadors de serveis a les nostres illes ara mateix.<\/p>\n\n\n\n
Tamb\u00e9 Singapur ha controlat el s\u00f2l
En circumst\u00e0ncies tan desesperades, el Govern va comen\u00e7ar a expropiar terrenys per utilitat p\u00fablica i a adquirir-ne d\u2019altres. El seu dest\u00ed: la construcci\u00f3 de pisos socials.
Controlar el s\u00f2l li ha perm\u00e8s una planificaci\u00f3 urbana coherent i a llarg termini, assegurant que hi hagi suficients espais disponibles per a la construcci\u00f3 d\u2019habitatges p\u00fablics i evitant l\u2019especulaci\u00f3 amb el s\u00f2l en garantir que els terrenys s\u2019utilitzen per al benefici de la poblaci\u00f3.
El Govern construeix directament a trav\u00e9s de l\u2019ag\u00e8ncia Housing and Development Board (HDB), creada el 1960. Duu constru\u00efts m\u00e9s d\u2019un mili\u00f3 de pisos i ha proporcionat llar a m\u00e9s del 80% de la poblaci\u00f3.
No es tracta de blocs horribles com els sovi\u00e8tics, sin\u00f3 d\u2019apartaments ben dissenyats, constru\u00efts amb materials duradors i a preus \u00abpagables\u00bb, la qual cosa potencia el benestar ciutad\u00e0.
El Govern controla que els barris residencials comptin amb la infraestructura i els serveis necessaris: a m\u00e9s d\u2019habitatges, hi ha escoles, centres de salut, transport p\u00fablic i espais recreatius. La HDB dissenya barris autosuficients, tenint acc\u00e9s a tots els serveis que necessiten. Ha aconseguit millorar la seva qualitat de vida, enfortir la cohesi\u00f3 social i reduir la segregaci\u00f3 socioecon\u00f2mica.<\/p>\n\n\n\n
Difer\u00e8ncies amb el modelo vien\u00e8s
Els residents de Singapur poden adquirir habitatge sota un r\u00e8gim de cessi\u00f3 de 99 anys, amb plans de finan\u00e7ament molt favorables. \u00c9s a dir, en comprar una casa de la HDB, obtenen el dret a residir-hi gaireb\u00e9 un segle, amb la possibilitat de deixar-la als fills. Quan finalitza el per\u00edode, la propietat de terrenys i pis torna a l\u2019Estat.<\/p>\n\n\n\n
Difer\u00e8ncies amb el model especulatiu franquista que hem heretat
Aqu\u00ed, els pisos constru\u00efts en l\u2019\u00e0mbit p\u00fablic passen al privat al cap d\u2019un temps. A Singapur, romanen per sempre en el p\u00fablic i no es pot especular amb ells.
All\u00ed, l\u2019especulaci\u00f3 \u00e9s evitada de diverses formes:<\/p>\n\n\n\n
Objectius perseguits i fruits aconseguits
El Govern ha evitat l\u2019especulaci\u00f3, garantit que l\u2019habitatge sigui accessible a ciutadans i residents permanents i satisfet les necessitats reals de la poblaci\u00f3 local, que \u00e9s la que construeix la ciutat i mereix, per tant, gaudir-la.
Aquella crisi de l\u2019habitatge el 1960 va potenciar un model accessible i sostenible. Avui, la majoria de la poblaci\u00f3 posseeix pisos de qualitat a preus raonables i una ciutat habitable, sostenible i socialment cohesionada.
\u00bfPer qu\u00e8 no els imiten els nostres governants?<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":11386,"template":"","cat_blog":[147],"class_list":["post-11385","articulo","type-articulo","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","cat_blog-paisos"],"acf":[],"yoast_head":"\n