Alguns mitjans de comunicaci\u00f3 progressistes i una poblaci\u00f3 tamb\u00e9 progressista es pregunten com \u00e9s possible que el feixisme hagi avan\u00e7at tant i tan \u00e0mpliament des de fa uns anys. Tal vegada, alguns pol\u00edtics pertanyents a un sector considerat d\u2019esquerres tinguin la seva part de responsabilitat.
L\u2019actual estructura socioecon\u00f2mica \u2014que \u00e9s denominada \u00abpostcapitalista\u00bb, \u00abtecnofeudal1\u00bb o \u00abneofeudal2\u00bb \u2014 es caracteritza per una important acumulaci\u00f3 de rendes \u2014tal como ocorria durant el feudalisme\u2014 que han substitu\u00eft al benefici, base del capitalisme.
Els afavorits per l\u2019actual sistema son els rendistes3, el poder econ\u00f2mic dels quals \u00e9s for\u00e7a superior al que van tenir els senyors feudals al llarg de l\u2019Edat Mitjana. La seva acumulaci\u00f3 de riqueses els ha perm\u00e8s de controlar tamb\u00e9 el poder pol\u00edtic, ra\u00f3 per la qual s\u2019ha desenvolupat una legislaci\u00f3 favorable a llurs interessos a nivell planetari. En conseq\u00fc\u00e8ncia, els governs depenen de llur voluntat i no de la de llurs votants, la qual cosa ha suposat una desconnexi\u00f3 total amb ells. El resultat \u00e9s que hi ha una majoria social que no se sent representada per partits considerats tradicionalment democr\u00e0tics. Pitjor encara, un important sector poblacional vota partits d\u2019extrema dreta perqu\u00e8 han sabut aprofitar la seva decepci\u00f3, vinculada de forma substancial a la crisi de la socialdemocr\u00e0cia. Que era el que quedava m\u00e9s a l\u2019esquerra de l\u2019espectre pol\u00edtic despr\u00e9s de l\u2019ensulsiada del comunisme.
El per\u00edode de major influ\u00e8ncia de la socialdemocr\u00e0cia es va produir quan va mitjan\u00e7ar entre la classe treballadora i els representants de les empreses capitalistes. El seu poder els permetia d\u2019obligar tots dos sectors a arribar a acords. Per a la primera, millors salaris i condicions laborals; a m\u00e9s de destinar part dels beneficis industrials a pensions, hospitals, ensenyament, desocupaci\u00f3, cultura i infraestructures. Per a les segones, \u00abpau laboral\u00bb o abs\u00e8ncia de disturbis.
Tanmateix, quan els capitalistes van voler guanyar molt m\u00e9s, van decidir de treure\u2019s del damunt el control que l\u2019Estat havia exercit sobre llurs \u00abvele\u00eftats\u00bb financeres des del crack del 1929, la primera gran crisi del capitalisme que va desembocar en la Segona Guerra Mundial. Aix\u00ed que, despr\u00e9s d\u2019acaparar de nou les finances i la banca el poder, llurs m\u00e9s coneguts representants \u2014Ronald Reagan y Margaret Thatcher4\u2014 van legislar per a alliberar-les del control pol\u00edtic dels partits progressistes. Entre ells, els socialdem\u00f2crates, en perdre gradualment la seva influ\u00e8ncia en tots els pa\u00efsos, passaren a sotmetre\u2019s a llurs nous \u00abamos\u00bb i es van convertir en c\u00f2mplices seus. La primera conseq\u00fc\u00e8ncia \u2014nefasta\u2014 de consentir-los els Governs \u2014llevat dels realment d\u2019esquerres\u2014 el domini absolut va ser la bancarrota del capital financer el 2008. A partir de la qual, res no ha tornat a \u00e9sser igual. Amb tot, qui va patir els seus efectes va ser la poblaci\u00f3 mundial, perqu\u00e8 els socialdem\u00f2crates ja s\u2019havien convertit en socialistes per a banquers i financers i en \u00abaustericides5\u00bb per a la ciutadania.
Aix\u00ed mateix, els sindicats forts tamb\u00e9 s\u2019havien afeblit i van cedir part del seu poder a canvi de concessions i ja no van poder frenar l\u2019hecatombe. En l\u2019actualitat, llur fragilitat \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019un proletariat ex\u00e0nime, perqu\u00e8 depenen del \u00abnuvol6\u00bb i han esdevingut \u00abvasalls7\u00bb dels rendistes, ja que han perdut llurs drets laborals i ni tan sols son considerats productors.
Enfrontaments amb els monopolis com el del president estatunidenc Franklin D. Roosevelt amb John D. Rockefeller8 avui son impossibles ja que els Governs no poden enfrontar-se amb rendistes com Amazon, Facebook, PayPal o Tesla. Tampoc no poden fer-ho empreses i f\u00e0briques capitalistes, ja que estan cada vegada m\u00e9s obligades a vendre llur producci\u00f3 als grans rendistes del n\u00favol, que han arrambat amb la compet\u00e8ncia real.
No obstant aix\u00f2, la socialdemocr\u00e0cia ja havia anat allunyant-se progressivament del marxisme durant el capitalisme, si b\u00e9, encara que el va denigrar, els seus majors triomfs li\u2019ls deuen al marxisme. En efecte: per als socialdem\u00f2crates, va ser una eina efica\u00e7 dins del sistema de mercats capitalista. Aix\u00ed mateix, sempre es va oposar al comunisme, per\u00f2, quan va caure, es quedaren sense instruments per a oposar-se a la dreta, com era la defensa de valors absoluts: lluita contra l\u2019opressi\u00f3, igualtat d\u2019oportunitats, a igual treball igual salari, etc. Llavors, la dreta va passar a esdevenir la defensora dels seus propis valors absoluts, que ha sabut inculcar h\u00e0bilment en la ciutadania. Per la seva banda, en perdre el seu \u00abpaper\u00bb defensor dels valors absoluts, la socialdemocr\u00e0cia es va posar a les mans del relativisme, que havia estat precisament el \u00abrol\u00bb de la dreta amb anterioritat. La permuta fou, doncs, total.
Indubtablement, la transformaci\u00f3 de tota l\u2019esquerra i la crisi en qu\u00e8 va desembocar es van deure a la desindustrialitzaci\u00f3 d\u2019Occident, perqu\u00e8 les classes treballadores es van fragmentar, van perdre consci\u00e8ncia i for\u00e7a i ja no van poder exigir de la socialdemocr\u00e0cia que defengu\u00e9s llurs interessos com a mitjancera.
La lluita de classes, com a realitat i valor absolut, ha desaparegut, substitu\u00efda per la \u00abpol\u00edtica de la identitat\u00bb, que \u00e9s un valor relatiu: defensa de minories racials, sexuals, \u00e8tniques i religioses. Al poder econ\u00f2mic i pol\u00edtic actual li va molt b\u00e9 aquesta deriva, perqu\u00e8 sap que es queda en meres paraules, puix, sense poder efectiu, no es poden eliminar les causes estructurals de la seva exist\u00e8ncia. Aix\u00ed mateix, la dreta alternativa potencia una ideologia de valors absoluts que s\u2019oposa a aquella pol\u00edtica de la identitat mitjan\u00e7ant moviments defensius, tribals i de lleialtat grupal en qu\u00e8 el control el retenen grups blancs masculins.
La socialdemocr\u00e0cia que vam con\u00e8ixer tampoc no \u00e9s possible en el sistema actual perqu\u00e8 no pot afavorir l\u2019estat de benestar mitjan\u00e7ant inversions p\u00fabliques. A m\u00e9s, ha impulsat al costat de financers i banca la decad\u00e8ncia del capitalisme i el triomf dels rendistes del n\u00favol, el poder dels quals impedeix la recuperaci\u00f3 de l\u2019envigoriment dels treballadors i la revaloraci\u00f3 del benefici capitalista.
Amb tot, una de les conseq\u00fc\u00e8ncies m\u00e9s tr\u00e0giques per a la poblaci\u00f3 mundial \u00e9s la constant contesa entre els diferents sectors de l\u2019esquerra, que es queda en discursos abstractes sobre el feminisme, el g\u00e8nere o l\u2019opressi\u00f3 en general\u2026 Aix\u00ed que, mentre l\u2019esquerra parla del \u00absexe dels \u00e0ngels\u00bb, els rendistes es dediquen a la seva, que \u00e9s acumular cada cop m\u00e9s riquesa al n\u00favol i obstaculitzar un aut\u00e8ntic b\u00e9 com\u00fa.
A fi que la socialdemocr\u00e0cia i l\u2019esquerra recuperessin el poder, caldria \u00abposar-s\u2019hi\u00bb de nou. En primer lloc, assumir que la seva creen\u00e7a sobre la divisi\u00f3 entre esquerra i dreta est\u00e0 obsoleta. Es tracta de tornar a acceptar que la dreta def\u00e8n els qui tenen el poder econ\u00f2mic i que, en conseq\u00fc\u00e8ncia, a l\u2019esquerra li toca defensar els explotats, les caracter\u00edstiques dels quals son diferents a les dels antics proletaris. Per tant, l\u2019objectiu prioritari de l\u2019esquerra \u00e9s derrotar la dreta sempre. En segon lloc, \u00abamarar-se a fons\u00bb de l\u2019estructura socioecon\u00f2mica actual per tal d\u2019enfrontar-se amb \u00e8xit als \u00abamos\u00bb del m\u00f3n actuals. Per a aix\u00f2, hauran d\u2019aconseguir que la ciutadania recuperi la confian\u00e7a en ella mateixa i en ells. Sols aix\u00ed elaborar\u00e0 una veritat que s\u2019adeq\u00fci a la condici\u00f3 actual del poble i s\u2019oposi a tots els sectors de la dreta: liberals, alternatius i guardians feixistes de rendistes.<\/p>\n\n\n\n
1Terme encunyat per Yanis Varoufakis, economista, catedr\u00e0tic universitari, pol\u00edtic, bloguer i escriptor. Cofundador amb Bernie Sanders de la Internacional Progressista. El 2015 va ser elegit diputat per la Coalici\u00f3 de la Esquerra (SYRIZA) i nomenat ministre de finances de Gr\u00e8cia. Va estar en el c\u00e0rrec sis mesos perqu\u00e8 va dimitir per difer\u00e8ncies amb la posici\u00f3 del govern grec davant la troika europea (Vikipedia).<\/p>\n\n\n\n
2Terme encunyat per l\u2019intel\u00b7lectual uruguai\u00e0 Jorge Majfud, arquitecte, novel\u00b7lista, assagista i professor en la Jacksonville University dels Estats Units d\u2019Am\u00e8rica. Contribueix amb articles i entrevistes en diferents mitjans internacionals.<\/p>\n\n\n\n
3D\u2019acord amb OPTIMOT, \u00abpersona que percep una renda. Persona que viu principalment de les seves rendes\u00bb.
Les rendes dels rendistes del n\u00favol \u2014rendes algor\u00edtmiques o rendes del n\u00favol \u2014son els ingressos que obtenen empreses com Google o Apple en explotar les dades dels usuaris i cobrar comissions per serveis en plataformes digitals. Aquestes rendes es generen gr\u00e0cies a la infraestructura tecnol\u00f2gica i l\u2019acc\u00e9s a grans volums de dades que ofereixen aquestes empreses, i es diferencien dels beneficis capitalistes tradicionals perqu\u00e8 s\u2019obtenen de l\u2019explotaci\u00f3 de la infraestructura i les dades, no pas de la producci\u00f3 de b\u00e9ns tangibles.
En ess\u00e8ncia, la renda del n\u00favol es manifesta de diverses formes: comissions per serveis (Google o Apple, per exemple), explotaci\u00f3 de dades per part d\u2019empreses que ofereixen serveis de franc per\u00f2 que obtenen rendes en analitzar i monetitzar les dades personals dels usuaris i el control de les plataformes digitals.
En resum, la renda dels n\u00favol \u00e9s un fenomen econ\u00f2mic que sorgeix en l\u2019era digital, quan les empreses tecnol\u00f2giques acumulen riquesa a trav\u00e9s de l\u2019explotaci\u00f3 de la infraestructura i les dades, generant un nou tipus de relaci\u00f3 econ\u00f2mica que es diferencia del capitalisme tradicional (Vikipedia).<\/p>\n\n\n\n
4Ronald Reagan fou el 40\u00e8. president dels Estats Units d\u2019Am\u00e8rica i es va presentar pel Partit Republic\u00e0; Margaret Thatcher fou primera ministra del Regne Unit pel partit conservador del 1979 al 1990.
Tots dos van formar una alian\u00e7a personal i pol\u00edtica que va potenciar la ideologia ultraconservadora arreu del m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n
5La paraula \u00abaustericida\u00bb es considera un neologisme format por la uni\u00f3 d\u2019\u00abausteritat\u00bb i \u00absu\u00efcidi\u00bb per a expressar la idea d\u2019\u00abausteritat su\u00efcida\u00bb. \u00c9s un terme popularitzat els darrers anys, especialment en contextos de pol\u00edtica econ\u00f2mica.<\/p>\n\n\n\n
6El terme \u00abn\u00favol\u00bb no \u00e9s una entitat f\u00edsica, sin\u00f3 que descriu una xarxa mundial de servidors, cada un amb una funci\u00f3 \u00fanica. Es tracta d\u2019una xarxa enorme de servidors remots de tot el m\u00f3n que estan connectats per a funcionar com un \u00fanic ecosistema. Estan dissenyats per a emmagatzemar i administrar dades, executar aplicacions o lliurar contingut o serveis, com streaming de v\u00eddeos, correu web, software d\u2019ofim\u00e0tica o mitjans socials. En lloc d\u2019accedir a arxius i dades des d\u2019un equip personal o local, s\u2019hi accedeix online des de qualsevol dispositiu connectat a Internet; \u00e9s a dir, la informaci\u00f3 est\u00e0 disponible onsevulla que es vagi i sempre que es necessiti.
Les empreses utilitzen quatre m\u00e8todes diferents per a implementar recursos al n\u00favol. Hi ha un \u00abn\u00favol p\u00fablic\u00bb que comparteix recursos i ofereix serveis al p\u00fablic a trav\u00e9s d\u2019Internet; un \u00abn\u00favol privat\u00bb, que no es comparteix i ofereix serveis a trav\u00e9s d\u2019una xarxa interna privada, normalment hostatjada en l\u2019entorn local; un \u00abn\u00favol h\u00edbrid\u00bb, que comparteix serveis entre n\u00favols p\u00fablics i privats, segons la seva finalitat; i un \u00abn\u00favol comunitari\u00bb, que comparteix recursos sols entre organitzacions.
Les que interessen aqu\u00ed son les tres darreres (Vikipedia).<\/p>\n\n\n\n
7D\u2019acord amb l\u2019OPTIMOT, \u00abPersona de condici\u00f3 lliure que depenia d\u2019un senyor per una relaci\u00f3 de vassallatge\u00bb.
El vassallatge, tamb\u00e9 segons OPTIMOT, \u00ab\u00e9s una relaci\u00f3 de servei, d\u2019amistat i de protecci\u00f3 pactada entre dos homes lliures, un vassall i un senyor, per la qual el vassall es comprometia a servir el senyor, especialment en la guerra, a canvi de protecci\u00f3, sosteniment dom\u00e8stic o concessi\u00f3 de b\u00e9ns en usdefuit\u00bb.
D\u2019acord amb el mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 CTXT, els serfs o vassalls del n\u00favol produeixen capital amb el seu treball de franc.<\/p>\n\n\n\n
8El seu enfrontament se centr\u00e0 en el poder dels trusts i els monopolis a principis del segle XX. Roosevelt, com a president, va liderar una campanya contra el grans monopolis, incloent-hi l\u2019Standard Oil de Rockefeller, que controlava una gran part de la ind\u00fastria petroliera.<\/p>\n\n\n\n