{"id":11454,"date":"2025-08-02T14:25:58","date_gmt":"2025-08-02T14:25:58","guid":{"rendered":"https:\/\/pepaubeda.net\/?post_type=articulo&p=11454"},"modified":"2025-08-02T14:26:01","modified_gmt":"2025-08-02T14:26:01","slug":"per-que-es-tan-car-lhabitatge-1","status":"publish","type":"articulo","link":"https:\/\/pepaubeda.net\/ca\/articulo\/per-que-es-tan-car-lhabitatge-1\/","title":{"rendered":"PER QU\u00c8 \u00c9S TAN CAR L\u2019HABITATGE (1)"},"content":{"rendered":"\n

Aquest article va ser publicat per la Revista Sa\u00f3 el passat mes de juliol https:\/\/revistasao.cat\/lhabitatge-1\/<\/a><\/p>\n\n\n\n

Estic tipa de sentir dia rere dia el \u00abmantra\u00bb que el preu de l\u2019habitatge puja perqu\u00e8 hi ha molta demanda i poca oferta.
Acceptar aquesta afirmaci\u00f3 sense anar m\u00e9s enll\u00e0 tractant-se d\u2019una situaci\u00f3 tan complexa \u2014i angoixant per a cada cop m\u00e9s persones\u2014 \u00e9s perill\u00f3s, perqu\u00e8 podria fer-nos creure que la soluci\u00f3 \u00e9s liberalitzar la construcci\u00f3 encara m\u00e9s, sense tenir en compte que hi ha milers de pisos tancats pertot arreu.
Per neutralitzar tant de simplisme, conv\u00e9 analitzar alguns dels agents que hi intervenen.<\/p>\n\n\n\n

Economistes
La majoria creu que els habitacles i el s\u00f2l sobre el qual es construeixen els primers son una mercaderia similar a qualsevol altra. Error colossal que t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies greus per a la ciutadania.
Si en fossen una mercaderia m\u00e9s, perdrien valor amb el pas del temps com s\u2019esdev\u00e9 amb les mercaderies. Tanmateix, ocorre tot el contrari: no deixen de pujar. Igual pertot arreu? No. Dep\u00e8n d\u2019on es troben, si b\u00e9 no de l\u2019estat en qu\u00e8 es troben. Pensem un moment en solars en un estat deplorable que h\u00e0gim vist al centre de ciutats importants: el seu valor puja sense aturador.<\/p>\n\n\n\n

S\u00f2l
\u00c9s immutable i imm\u00f2bil. Per aix\u00f2, en diem que \u00e9s \u00abimmobiliari\u00bb. Per contra, persones, diners i mercaderies es poden moure. En conseq\u00fc\u00e8ncia, el s\u00f2l \u00e9s un b\u00e9 naturalment esc\u00e0s.
Aix\u00ed mateix, el s\u00f2l sobre el qual es pot construir no est\u00e0 repartit de la mateixa manera per tot el planeta ni tampoc interessa igual als qui en volen traure benefici. Pensem en el S\u00e0hara i en Basilea, per exemple\u2026
Els constructors es decanten pels nuclis urbans perqu\u00e8 \u00e9s on s\u2019amuntega la poblaci\u00f3 treballadora i, doncs, la concentraci\u00f3 hi \u00e9s cada cop major. Conseg\u00fcentment, si l\u2019activitat econ\u00f2mica creix en un lloc determinat i cada vegada hi viu m\u00e9s gent, com el s\u00f2l no s\u2019hi expandeix, qu\u00e8 ocorre? Pregunta f\u00e0cil de respondre\u2026
Si les lleis de mercat no son les mateixes que regeixen les del s\u00f2l, on hi ha activitat econ\u00f2mica i la gent ha de viure-hi, el seu propietari \u00e9s \u00abl\u2019amo del corral\u00bb. Ara b\u00e9, si hi cessa o decreix l\u2019activitat econ\u00f2mica, el seu valor cau en picat. Va oc\u00f3rrer a Detroit quan va baixar la fabricaci\u00f3 d\u2019autom\u00f2bils.
Per altra banda, si el s\u00f2l no s\u2019expandeix, no augmenta l\u2019oferta d\u2019habitatges constru\u00efts. Per tant, no hi ha una compet\u00e8ncia real per molt que ho assegurin els economistes. En ciutats com Barcelona, Londres o Nova York, el s\u00f2l \u00e9s esc\u00e0s i t\u00e9 un gran valor econ\u00f2mic i social que permet als seus propietaris demanar el que vulguin a l\u2019hora de vendre o llogar. L\u2019\u00fanic l\u00edmit a la pujada de preus \u00e9s que el salari de la gent no arribi per a llogar o comprar. O b\u00e9 que la legislaci\u00f3 del pa\u00eds sigui m\u00e9s restrictiva amb els depredadors, como ocorre a Singapur1 o a \u00c0ustria.
Segons l\u2019economista brit\u00e0nic Adam Smith (mort fa m\u00e9s de 200 anys), el preu que es paga per usar un s\u00f2l determinat \u00e9s de monopoli i no dep\u00e8n de la inversi\u00f3 que el seu propietari faci per millorar-lo, sin\u00f3 del que estiguin disposats a pagar llogater o comprador.
Per cert, que augmentin els salaris no significa que la gent pugui comprar m\u00e9s habitatges, perqu\u00e8 els \u00abdepredadors\u00bb immobiliaris \u2014propietaris, bancs, ag\u00e8ncies immobili\u00e0ries\u2014 aprofiten tamb\u00e9 per a pujar-ne el preu.
Per tant, s\u00f2l i habitatge segueixen una l\u00f2gica pr\u00f2pia.<\/p>\n\n\n\n

Propietaris
L\u2019immens poder dels propietaris d\u2019habitatges es constata perqu\u00e8 pugen el preu de lloguer o venda de forma tan cobejosa i accelerada que han destru\u00eft l\u2019estructura anterior, m\u00e9s respectuosa amb la ciutadania. Hi estem veient, en el cas dels lloguers, que han passat dels de llarg termini als de curt termini i d\u2019habitatges sencers a cambres individuals.
Formen part de l\u2019actual estructura rendista, que Yanis Varoufakis2 i Jorge Majfud3 anomenen \u00abtecnofeudal\u00bb el primer i \u00abneofeudal\u00bb el segon, perqu\u00e8 ha substitu\u00eft el benefici capitalista pel \u00abrendisme\u00bb, tal com ocorria en l\u2019Edat Mitjana. Amb tot, ha variat el tipus de propietat a la qual estan vinculats els rendistes actuals i la seva actitud \u00e9s prou m\u00e9s depredadora que no pas la dels senyors feudals medievals que, a canvi d\u2019obtenir rendes, estaven obligats a protegir els seus vassalls. Ara, per contra, els ataquen a trav\u00e9s de la just\u00edcia o de les empreses privades amb amenaces si volen fer-los fora.
Els rendistes actuals extrauen dels llogaters una part molt elevada del seu salari sense arriscar-hi res. \u00c9s aix\u00ed com la ciutadania t\u00e9 cada vegada menys diners per a menjar, pagar les factures b\u00e0siques (llum, aigua\u2026) i consumir. Pitjor encara: taxes que legalment haurien de pagar els propietaris, les paguen de sotam\u00e0 els llogaters.
La posici\u00f3 monopolista dels rendistes actuals \u00abvampiritza\u00bb la riquesa generada col\u00b7lectivament en absorbir-la al m\u00e0xim, perqu\u00e8 la seva voracitat no t\u00e9 fronteres. El valor de llurs terrenys i habitatges augmenta constantment. No per l\u2019esfor\u00e7 que hi posen, sin\u00f3 per la inversi\u00f3 de tota la societat a trav\u00e9s dels impostos que paguem tots. En efecte, quan l\u2019Estat millora les infraestructures via impostos creix el valor de l\u2019espai on realitza la millora sense que els actuals rendistes hagin prestat cap servei a la comunitat o aportat res al benestar general. El seu escandal\u00f3s enriquiment prov\u00e9 del perjudici que causen.
Aclarir\u00e9 que, en parlar de \u00abpropietaris\u00bb, hi entren particulars i \u00abfons voltors\u00bb, que compren milers de pisos en ciutats clau. Afegir\u00e9 que, si en puja el preu, no \u00e9s per la inversi\u00f3 que hagin fet els propietaris, sin\u00f3 per l\u2019activitat econ\u00f2mica que generen altres sectors, encara que son els \u00fanics que obtenen rendes sense haver-hi contribu\u00eft en res.<\/p>\n\n\n\n

Pol\u00edtics i \u00abexperts\u00bb
Parlen de millorar el transport p\u00fablic a fi que la gent se\u2019n vagi a viure als afores, on es construiran m\u00e9s habitatges perqu\u00e8 \u2014argumenten emprant un altre \u00abmantra\u00bb\u2014 no tothom pot viure al centre de les ciutats. Deuen haver oblidat que, al centre, ja no viu gent, puix que els pisos o estan buits o han esdevingut habitatges tur\u00edstics, com els que oferta el senyor neofeudal que hi ha darrere d\u2019AirBnB. Tamb\u00e9 deuen haver oblidat que, en millorar la infraestructura, el problema dels centres de les ciutats es trasllada als barris perif\u00e8rics, perqu\u00e8 els \u00abdepredadors\u00bb hi compren s\u00f2l i habitatges i en puja el preu.
Quina \u00e9s la soluci\u00f3? Que els \u00abexperts\u00bb ho siguin de deb\u00f2 i els pol\u00edtics treballen pel profit de la ciutadania que els ha votat canviant la legislaci\u00f3. Sols aix\u00ed s\u2019aturaria aquesta brutal alienaci\u00f3 de la dignitat humana. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s si estan disposats els governants a fer-ho\u2026<\/p>\n\n\n\n

Demanda i oferta
La demanda de s\u00f2l no respon a les lleis del mercat perqu\u00e8, mentre aquest \u00e9s un recurs limitat, la demanda \u00e9s expansiva. L\u2019oferta pot augmentar si es construeixen m\u00e9s habitatges, per\u00f2 els rendistes tendiran a acumular m\u00e9s propietats m\u00e9s r\u00e0pidament perqu\u00e8 saben que la demanda no baixar\u00e0. Tinguem en compte, a m\u00e9s, que l\u2019acumulaci\u00f3 de propietats immobili\u00e0ries \u00e9s considerada un signe d\u2019elevat estatus social, mentre que la d\u2019altres mercaderies \u00e9s vista com un malbaratament. Pensem en les fam\u00edlies que tenen pis a ciutat, xalet a muntanya i apartament a la platja. Son vistos com els grans triomfadors socials, mentre que tenir una fam\u00edlia de tres membres tres cotxes o un usuari tres m\u00f2bils \u00e9s vist com un balafiament. Tampoc no est\u00e0 mal vist que un propietari tingui un habitatge molt m\u00e9s gran del que necessita per a viure, mentre hi ha fam\u00edlies de quatre membres ara mateix vivint en una cambra\u2026 L\u2019habitatge \u00e9s, sens dubte, all\u00f2 que m\u00e9s estatus social dona. Ho hem vist en pel\u00b7l\u00edcules com Ciutad\u00e0 Kane, on el protagonista mana construir una mansi\u00f3 excessiva per a una sola persona.
Certament, podem concloure que tothom est\u00e0 disposat a pagar molt m\u00e9s per uns b\u00e9ns que no pas per uns altres perqu\u00e8 pressuposen una situaci\u00f3 social determinada. Al final, si tens b\u00e9ns immobiliaris ets un guanyador; si no, ets un perdedor.
Aix\u00ed mateix, els habitatges no son un \u00abmocador d\u2019usar i llen\u00e7ar\u00bb. Qualsevol mercaderia pot ser substitu\u00efda per una altra, no pas l\u2019habitatge, el s\u00f2l o canviar de ciutat i de lloc de treball. Factors que marquen el sotmetiment de l\u2019usuari al mercat. Per aix\u00f2 es destinen quantitats importants de diners per posseir un habitatge.<\/p>\n\n\n\n

Bancs
Des dels anys 80, son culpables en gran mesura de l\u2019augment dels preus dels habitatges.
Com \u00e9s possible que una entitat presti diners a trenta anys vista? Quins beneficis n\u2019espera aconseguir? La resposta son les hipoteques: inversions molt rentables per als bancs. Tornem a l\u2019exemple. Suposem que un pis val 300.000 euros. El banc pot deixar-te\u2019n fins a un 80%. Si el pr\u00e9stec \u00e9s a 30 anys amb un tipus d\u2019inter\u00e8s al 2,5%, el banc guanyar\u00e0 m\u00e9s de 100.000 euros amb tu.
A m\u00e9s a m\u00e9s, cada hipoteca est\u00e0 avalada per un habitatge i el s\u00f2l sobre el qual s\u2019ha constru\u00eft. Per tant, la seguretat \u00e9s total, perqu\u00e8, si no pots pagar la hipoteca et lleven l\u2019habitatge, que tindr\u00e0 un valor encara major, perqu\u00e8 hem dit que tendeix a apreciar-se. Conclusi\u00f3: el banc sempre guanya; amb hipoteca i sense.
Per altra banda, els bancs inflen les taxacions per poder concedir hipoteques m\u00e9s elevades i guanyar encara m\u00e9s. Si aix\u00f2 implica un risc major per al comprador i pot acabar no pagant, no importa: el valor de l\u2019habitatge haur\u00e0 augmentat i el banc tamb\u00e9 guanyar\u00e0 perqu\u00e8 es queda amb ell. I, si hi ha una crisi, els bancs centrals salvaran els bancs privats.
Aquests beneficis bancaris contribueixen a l\u2019augment continuat dels preus i, per tant, a pr\u00e0ctiques especulatives que amplien la bretxa entre el preu real i el preu finan\u00e7at i, per tant, que cada cop li costi m\u00e9s a la gent normal accedir a un habitatge m\u00ednimament digne.
Sorprenentment, un bon grapat d\u2019economistes asseguren que els bancs son agents neutres que faciliten el funcionament de l\u2019economia. Una altra falsedat. En primer lloc, perqu\u00e8 als bancs se\u2019ls permet que fabriquin diners del no-res cada vegada que concedeixen un pr\u00e9stec. Hi generen aix\u00ed un actiu \u2014la hipoteca\u2014 que els proporciona immensos beneficis. En segon lloc, en potenciar la petici\u00f3 d\u2019hipoteques, aprofiten per inflar el preu dels habitatges, amb la qual cosa encara trauen m\u00e9s beneficis gr\u00e0cies als interessos dels pr\u00e9stecs. En tercer lloc, si el prestatari arriba un moment en qu\u00e8 no pot pagar el pr\u00e9stec, el banc li lleva la casa \u2014el preu de la qual no haur\u00e0 deixat d\u2019augmentar\u2014 i continua pagant\u2026
Aix\u00ed doncs, una de les causes que els bancs guanyen tants diners anualment son els beneficis que obtenen prestant per a hipoteques i recuperant propietats el valor de les quals no ha deixat de pujar. I, com els propietaris d\u2019habitatges, sense fer pr\u00e0cticament res. Aix\u00ed s\u2019ent\u00e9n que els bancs pressionen els Governs a fi que concedeixin avals a la compra d\u2019habitatges i permeten als joves endeutar-se.<\/p>\n\n\n\n

Bombolles immobili\u00e0ries
Si a un b\u00e9 esc\u00e0s i insubstitu\u00efble com \u00e9s el s\u00f2l, se li injecten dolls financers en forma de pr\u00e9stecs cada vegada m\u00e9s quantiosos, s\u2019amplia la capacitat de comprar i s\u2019eixampla la demanda. Resultat: el preu es dispara i esclata la \u00abbombolla immobili\u00e0ria\u00bb, la qual implica greus anomalies que es desvien del funcionament normal del mercat.
El llistat d\u2019\u00abanomalies\u00bb derivades de les \u00abbombolles immobili\u00e0ries\u00bb \u00e9s llargu\u00edssima i s\u2019esdev\u00e9 arreu del planeta: Nord-Am\u00e8rica, Brasil i M\u00e8xic a Sud-Am\u00e8rica, Austr\u00e0lia, Nova Zelanda, el Jap\u00f3, l\u2019\u00cdndia, la Xina, el Vietnam, Tail\u00e0ndia, Turquia i part d\u2019Europa, com ara Espanya. Per cert, les bombolles immobili\u00e0ries no tenen per qu\u00e8 coincidir, encara que la crisi del 2008 en fou una excepci\u00f3.
Que els booms d\u2019oferta vinguin acompanyats d\u2019augments de preus no son errors del sistema, sin\u00f3 conseq\u00fc\u00e8ncia de la desregulaci\u00f3 dels mercats hipotecaris des dels 80, perqu\u00e8 els cr\u00e8dits que es concedien eren cada cop majors i aix\u00ed podien seguir inflant els preus dels actius.
La conseq\u00fc\u00e8ncia m\u00e9s greu recau en la ciutadania, ja que l\u2019abisme entre el preu de l\u2019habitatge i el seu poder adquisitiu no deixa de cr\u00e9ixer.<\/p>\n\n\n\n

Habitatges convertits en actius financers
Des dels 80, la majoria de Governs han treballat per convertir els pisos de les nostres ciutats en \u00abobjectes de desig, ideals per a inversors\u00bb i els ha convertit en refugis de valor. La conseq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s que li han segrestat la funci\u00f3 residencial i l\u2019han convertit en un producte borsari molt segur perqu\u00e8 creix molt r\u00e0pidament. De fet, des del col\u00b7lapse del 2008, han pujat un 80%.
Ara b\u00e9: no sempre \u00e9s un actiu financer segur. Despr\u00e9s de la crisi mediambiental en la M\u00e0nega del Mar Menor o de la DANA del passat octubre del 2024 en algunes comarques del Pa\u00eds Valenci\u00e0, els preus han caigut en picat.<\/p>\n\n\n\n

Canvi clim\u00e0tic i turisme
El primer \u00e9s un factor d\u2019inseguretat immobili\u00e0ria perqu\u00e8 l\u2019Europa meridional est\u00e0 patint sequeres, incendis forestals i p\u00e8rdua de biodiversitat. Tanmateix, el preu encara no ha deixat de pujar i, entre 2014 i 2024, el 56% de les compres es pagaren al comptat, sense hipoteques.
Quant al turisme, el 15% de compradors a Espanya son estrangers, perqu\u00e8 l\u2019augment de preus incentiva la demanda i no deixen d\u2019arribar-hi. Invertir molts diners en habitatges i s\u00f2l \u00e9s un incentiu per als preus i una arribada massiva de compradors de cases. Hi veuen una promesa de riquesa futura, que acaba en mans d\u2019uns pocs privilegiats.
La funci\u00f3 especulativa de les cases que abans sols eren vistes com llocs on residir les ha buidades i infrautilitzades en tot el planeta.
Una altra trampa \u00e9s creure que hom pot fer-se ric invertint en cases i convertint-les en pisos tur\u00edstics\u2026 Per\u00f2 recordem que cada casa tur\u00edstica \u00e9s un espai que perden els habitants d\u2019una ciutat i que la fa menys assequible\u2026
Deixarem altres agents \u00abculpables\u00bb per a un article nou\u2026<\/p>\n\n\n\n

1La legislaci\u00f3 sobre habitatges se centra en la propietat p\u00fablica, amb un 80% de la poblaci\u00f3 vivint en unitats constru\u00efdes per la Junta de Desenvolupament de l\u2019Habitatge (HDB). Aquestes cases es venen en r\u00e8gim d\u2019arrendament a 99 anys i la HDB tamb\u00e9 administra programes de lloguer per a aquells que no poden accedir a la propietat. S\u2019han implementat restriccions per a mantenir l\u2019assequibilitat i l\u2019estabilitat del mercat, com la reducci\u00f3 del percentatge m\u00e0xim de finan\u00e7ament per a habitatges p\u00fablics. Per tant, la legislaci\u00f3 i la pol\u00edtica son fonamentals (Vikipedia).<\/p>\n\n\n\n

2Economista. Antic Ministre d\u2019Economia de Gr\u00e8cia.<\/p>\n\n\n\n

3Intel\u00b7lectual.<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":11455,"template":"","cat_blog":[145],"class_list":["post-11454","articulo","type-articulo","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","cat_blog-economia-ca"],"acf":[],"yoast_head":"\nPER QU\u00c8 \u00c9S TAN CAR L\u2019HABITATGE (1) - Pepa \u00dabeda | Escritora, locutora y artista<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/pepaubeda.net\/ca\/articulo\/per-que-es-tan-car-lhabitatge-1\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"PER QU\u00c8 \u00c9S TAN CAR L\u2019HABITATGE (1) - Pepa \u00dabeda | Escritora, locutora y artista\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Aquest article va ser publicat per la Revista Sa\u00f3 el passat mes de juliol https:\/\/revistasao.cat\/lhabitatge-1\/ Estic tipa de sentir dia … Continued\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/pepaubeda.net\/ca\/articulo\/per-que-es-tan-car-lhabitatge-1\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Pepa \u00dabeda | Escritora, locutora y artista\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2025-08-02T14:26:01+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/pepaubeda.net\/wp-content\/uploads\/imatge_per_a_per_que_es_tan_car_habitatge_1-1.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"2354\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1609\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"12 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/pepaubeda.net\/ca\/articulo\/per-que-es-tan-car-lhabitatge-1\/\",\"url\":\"https:\/\/pepaubeda.net\/ca\/articulo\/per-que-es-tan-car-lhabitatge-1\/\",\"name\":\"PER QU\u00c8 \u00c9S TAN CAR L\u2019HABITATGE (1) - Pepa \u00dabeda | Escritora, locutora y artista\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/pepaubeda.net\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/pepaubeda.net\/ca\/articulo\/per-que-es-tan-car-lhabitatge-1\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/pepaubeda.net\/ca\/articulo\/per-que-es-tan-car-lhabitatge-1\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/pepaubeda.net\/wp-content\/uploads\/imatge_per_a_per_que_es_tan_car_habitatge_1-1.jpg\",\"datePublished\":\"2025-08-02T14:25:58+00:00\",\"dateModified\":\"2025-08-02T14:26:01+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/pepaubeda.net\/ca\/articulo\/per-que-es-tan-car-lhabitatge-1\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/pepaubeda.net\/ca\/articulo\/per-que-es-tan-car-lhabitatge-1\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/pepaubeda.net\/ca\/articulo\/per-que-es-tan-car-lhabitatge-1\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/pepaubeda.net\/wp-content\/uploads\/imatge_per_a_per_que_es_tan_car_habitatge_1-1.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/pepaubeda.net\/wp-content\/uploads\/imatge_per_a_per_que_es_tan_car_habitatge_1-1.jpg\",\"width\":2354,\"height\":1609},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/pepaubeda.net\/ca\/articulo\/per-que-es-tan-car-lhabitatge-1\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Post\",\"item\":\"https:\/\/pepaubeda.net\/articulo\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"PER QU\u00c8 \u00c9S TAN CAR L\u2019HABITATGE (1)\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/pepaubeda.net\/#website\",\"url\":\"https:\/\/pepaubeda.net\/\",\"name\":\"Pepa \u00dabeda | Escritora, locutora y artista\",\"description\":\"Pepa \u00dabeda | Escritora, locutora y artista\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/pepaubeda.net\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"PER QU\u00c8 \u00c9S TAN CAR L\u2019HABITATGE (1) - Pepa \u00dabeda | Escritora, locutora y artista","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/pepaubeda.net\/ca\/articulo\/per-que-es-tan-car-lhabitatge-1\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"PER QU\u00c8 \u00c9S TAN CAR L\u2019HABITATGE (1) - Pepa \u00dabeda | Escritora, locutora y artista","og_description":"Aquest article va ser publicat per la Revista Sa\u00f3 el passat mes de juliol https:\/\/revistasao.cat\/lhabitatge-1\/ Estic tipa de sentir dia … Continued","og_url":"https:\/\/pepaubeda.net\/ca\/articulo\/per-que-es-tan-car-lhabitatge-1\/","og_site_name":"Pepa \u00dabeda | Escritora, locutora y artista","article_modified_time":"2025-08-02T14:26:01+00:00","og_image":[{"width":2354,"height":1609,"url":"https:\/\/pepaubeda.net\/wp-content\/uploads\/imatge_per_a_per_que_es_tan_car_habitatge_1-1.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"12 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/pepaubeda.net\/ca\/articulo\/per-que-es-tan-car-lhabitatge-1\/","url":"https:\/\/pepaubeda.net\/ca\/articulo\/per-que-es-tan-car-lhabitatge-1\/","name":"PER QU\u00c8 \u00c9S TAN CAR L\u2019HABITATGE (1) - Pepa \u00dabeda | Escritora, locutora y artista","isPartOf":{"@id":"https:\/\/pepaubeda.net\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/pepaubeda.net\/ca\/articulo\/per-que-es-tan-car-lhabitatge-1\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/pepaubeda.net\/ca\/articulo\/per-que-es-tan-car-lhabitatge-1\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/pepaubeda.net\/wp-content\/uploads\/imatge_per_a_per_que_es_tan_car_habitatge_1-1.jpg","datePublished":"2025-08-02T14:25:58+00:00","dateModified":"2025-08-02T14:26:01+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/pepaubeda.net\/ca\/articulo\/per-que-es-tan-car-lhabitatge-1\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/pepaubeda.net\/ca\/articulo\/per-que-es-tan-car-lhabitatge-1\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/pepaubeda.net\/ca\/articulo\/per-que-es-tan-car-lhabitatge-1\/#primaryimage","url":"https:\/\/pepaubeda.net\/wp-content\/uploads\/imatge_per_a_per_que_es_tan_car_habitatge_1-1.jpg","contentUrl":"https:\/\/pepaubeda.net\/wp-content\/uploads\/imatge_per_a_per_que_es_tan_car_habitatge_1-1.jpg","width":2354,"height":1609},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/pepaubeda.net\/ca\/articulo\/per-que-es-tan-car-lhabitatge-1\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Post","item":"https:\/\/pepaubeda.net\/articulo\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"PER QU\u00c8 \u00c9S TAN CAR L\u2019HABITATGE (1)"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/pepaubeda.net\/#website","url":"https:\/\/pepaubeda.net\/","name":"Pepa \u00dabeda | Escritora, locutora y artista","description":"Pepa \u00dabeda | Escritora, locutora y artista","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/pepaubeda.net\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/pepaubeda.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/articulo\/11454","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/pepaubeda.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/articulo"}],"about":[{"href":"https:\/\/pepaubeda.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/articulo"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/pepaubeda.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/pepaubeda.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/articulo\/11454\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11458,"href":"https:\/\/pepaubeda.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/articulo\/11454\/revisions\/11458"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/pepaubeda.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/11455"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/pepaubeda.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11454"}],"wp:term":[{"taxonomy":"cat_blog","embeddable":true,"href":"https:\/\/pepaubeda.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/cat_blog?post=11454"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}