\u00c9s llicenciada en Psicologia i Filosofia i Ci\u00e8ncies de l’Educaci\u00f3; compta amb un M\u00e0ster en Pol\u00edtiques Educatives i \u00e9s Doctora per la Universitat de Val\u00e8ncia. Ha estat professora d’Educaci\u00f3 Prim\u00e0ria, psicopedagoga en diversos instituts p\u00fablics d’Educaci\u00f3 Secund\u00e0ria i professora associada en el Departament de Psicologia Evolutiva i Educativa de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Val\u00e8ncia, on continua en el Departament d\u2019 Investigaci\u00f3 Educativa.<\/p>\n\n\n\n
Es va donar a con\u00e8ixer com a poeta amb \u201cBri de Vols\u201d (1996). Va continuar publicant poesia fins arribar a dotze poemaris. Hi destaquen \u201cClissar les hores\u201d (1998); \u201cTotes les mars s\u00f3n una sola mar\u201d (2005); \u201cFragments de cel\u201d (2007); \u201cBastir la mar endins\u201d (2008); \u201cEn el desert dels meus ulls\u201d (2009); \u201cItinerari de tendresa\u201d (2010); \u201cParaules sota lapell de l’univers\u201d (2012); \u201cAquell so entre el no-res i l’infinit\u201d (2016); \u201cEn eldecr\u00e9ixer de la pluja\u201d (2017); \u201cEn el principi la set i la sal\u201d (2019) i \u201cHabitatges de mirades i secrets\u201d (2020).<\/p>\n\n\n\n
Ha rebut nombrosos premis de poesia i alguns poemes han estat musicats pel cantautor Artur \u00c0lvares.<\/p>\n\n\n\n
Ha estat inclosa en vint-i-set antologies. Ha estat tradu\u00efda a l\u2019itali\u00e0, al franc\u00e8s i al cors, i ha tradu\u00eft al poeta cors Pasquale Ottavi al catal\u00e0.<\/p>\n\n\n\n
El 2020 va irrompre en el camp de la narrativa amb la novel\u00b7la \u201cLa ra\u00f3 s\u2019escampa en l\u2019aigua\u201d, que guanya el Premi Rafael Comenge. La segueix \u201cL\u2019ess\u00e8ncia de l\u2019arbre\u201d (2023).<\/p>\n\n\n\n
Actualment, col\u00b7labora en diversos mitjans de comunicaci\u00f3. Sempre ha estat profundament compromesa amb la cultura, com ara recitals po\u00e8tics, revistes liter\u00e0ries, pon\u00e8ncies de literatura i r\u00e0dio.<\/p>\n\n\n\n
En aquesta entrevista ens parla de \u201cEn els camins de l\u2019aigua\u201d, \u201cGeografia als llavis\u201d i \u201cGeografia d\u2019aigua\u201d, llibre de poemes recentment publicat per T\u00e9menos Edicions.<\/p>\n\n\n\n
Podries sintetitzar-nos el contingut de EN ELS CAMINS DE L\u2019AIGUA?<\/strong> <\/p>\n\n\n\n El lector s\u2019hi pot sentir m\u00e9s o menys interpel\u00b7lat i pot compartir d’una manera o una altra cada vers, per\u00f2 el que \u00e9s innegable \u00e9s que es tracta d\u2019un llibre imprescindible per obrir camins i replantejar-se els naufragis. Hi ha un crit que ressona entre els versos que s\u2019encamina cap a la coher\u00e8ncia i la lluita de l\u2019\u00e9sser per compartir experi\u00e8ncies i sortir a la llum renovada d\u2019esperan\u00e7a. No pretenc fer una poesia testimonial, intente fer una poesia provocadora, que puga causar un impacte en el lector, encara que solament siga de forma visual.<\/p>\n\n\n\n I de GEOGRAFIA ALS LLAVIS?<\/strong><\/p>\n\n\n\n En aquest poemari, la poesia es converteix en una porta a l\u2019interior d\u2019un\/a mateix\/a on hi ha estima. Hi ha la bellesa del silenci que s\u2019endinsa, en el qual anem trobant refer\u00e8ncies a l\u2019entorn que ens envolta i que pren forma a trav\u00e9s de la indagaci\u00f3 sobre l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 com irresoluble en la seua condici\u00f3 humana. I tamb\u00e9 a trav\u00e9s de l\u2019espiritualitat, la pau del paisatge, el vol dels ocells, la llibertat convertida en dolor, la llum i la foscor que ens endinsa per a saber mirar amb m\u00e9s intensitat, apropant-nos a la contemplaci\u00f3 per tal de deixar fluir l\u2019\u00e9sser que som.<\/p>\n\n\n\n Per qu\u00e8 l\u2019elecci\u00f3 dels dos poemes i els dos poetes que encap\u00e7alen el llibre?<\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n Elegir un fragment d\u2019un poema de Francesc Garriga \u00e9s un goig. La seua poesia configura un univers molt concret. Trobem en els seus poemes un viatge cap a la depuraci\u00f3 i cap a la precisi\u00f3 que fa sempre replantejar-me la meua manera d\u2019escriure poesia. <\/p>\n\n\n\n M\u00e0rius Torres ens recorda en els seus versos que la poesia ens fa emmudir el llavi de la terra amb la paraula justa.<\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed, el poemari \u201cEn els camins de l\u2019aigua\u201d s\u2019obri amb un cant que expressa com la poesia transforma el lector. I, recordant a Francesc Garriga, la poesia no s\u2019acaba fins que no arriba el lector.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Per qu\u00e8 decideixes unir en un sol llibre tots dos poemaris sota el t\u00edtol \u201cGeografia d\u2019aigua\u201d?<\/strong><\/p>\n\n\n\n La sonoritat i el significat dels poemes potser van tindre a veure amb la tria del t\u00edtol. En la vida, cal superar obstacles per a avan\u00e7ar, com l\u2019aigua que flueix riu avall cap a la mar. L\u2019aigua ens recorda qui som i, alhora, ens acompanya cap endavant. L\u2019aigua no t\u00e9 retorn cap enrere. Nosaltres tamb\u00e9 som part d\u2019eixa aigua, de la seua lluita per avan\u00e7ar, la seua fragilitat, l\u2019abs\u00e8ncia, la quietud que contrasta en el seu moviment constant i en el seu silenci latent. L\u2019aigua \u00e9s desassossec i buidor. Vitalitat. Des que naixem, iniciem el cam\u00ed on comencem a aprendre i a recon\u00e8ixer; tamb\u00e9 a crear nous camins que van identificant-nos. L\u2019aigua sempre suma o resta matisos de llum; fins i tot agafen un pes que eleva a imatge tot un poema. L\u2019aigua t\u00e9 la for\u00e7a de retenir l\u2019instant o de desapar\u00e8ixer, perqu\u00e8 no s\u2019aguanta sobre res. L\u2019escena de l\u2019aigua, de colp, se\u2019ns desf\u00e0; i venen les preguntes del lector, el seu viatge cap a la llum on poder gaudir del poemari.<\/p>\n\n\n\n Quins elements uneixen els dos poemaris?<\/strong><\/p>\n\n\n\n L\u2019aigua com a vincle i lligam de la vida. \u201cGeografia d\u2019aigua\u201d funciona com un conjunt, com una constel\u00b7laci\u00f3 on, al mateix temps que la uni\u00f3 dels dos poemaris, amplifica i complementa l\u2019anterior. <\/p>\n\n\n\n Si donem per encertada la definici\u00f3 d\u2019obra po\u00e8tica expressada per la prologuista Imma L\u00f3pez Pavia, que planteja que, a m\u00e9s d\u2019haver-hi una forta unitat tem\u00e0tica entre els dos poemaris, en \u201cGeografia als llavis\u201d, trobem un vessant m\u00e9s intimista, mentre que, en \u201cCamins d\u2019aigua\u201d, hi ha una forta voluntat d\u2019assumir la vida consumida, aproximant-se a l\u2019expressi\u00f3 de la paraula a partir de les pr\u00f2pies viv\u00e8ncies del lector.<\/p>\n\n\n\n Quant als aspectes m\u00e9s generals de l\u2019obra, trobem que hi ha connexi\u00f3 amb la natura, amb les imatges que aturen el paisatge o l\u2019escriptura femenina que mant\u00e9 diverses veus poli\u00e8driques que mai no es perden, amb els seus versos, la forma i el contingut. Relliguen la poesia amb els records i les seues particularitats fetes interrogants. Observem l\u2019atenci\u00f3 als detalls, als instants imprecisos, al sofriment, al coratge per expressar-nos sense temor. Hi ha una creen\u00e7a en la paraula i en la llum, combinant moments \u00edntims amb moments de rebel\u00b7lia, tradu\u00efts en la musicalitat dels versos i en les reflexions al voltant dels temes de l\u2019exist\u00e8ncia. Hi ha m\u00e8trica, hi ha ritme; tamb\u00e9 ritmes interns, s\u00edntesi i l\u2019ess\u00e8ncia dels mots.<\/p>\n\n\n\n En el poemari, el contingut, la forma i la creaci\u00f3 van junts, d\u2019una manera lliure. I tamb\u00e9, ha de donar pas a ser recitada per apropar-se a un p\u00fablic m\u00e9s extens.<\/p>\n\n\n\n Qu\u00e8 pots dir-nos de la mediterrane\u00eftat del contingut?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Viure rodejada de la llum mediterr\u00e0nia et du inevitablement a formar part d\u2019ella. Hi ha un proc\u00e9s en el qual l\u2019\u00e0rea de la consci\u00e8ncia actua sobre all\u00f2 que veus, i veus eixa llum amb tants matisos; i, en el fons, el poema \u00e9s el resultat del primer impuls que et condueix a escriure lliurement.<\/p>\n\n\n\n Mirant la mar, he escrit els primers poemes. Despr\u00e9s, a casa, els reescrivia carregats de llum. Ser filla del mar Mediterrani et du a polir la llum i donar forma als mots. La poesia \u00e9s essencialitat, sal, simfonia de colors en l\u2019aigua, la seua olor que impregna el cos i el paisatge. I tot el que representa la mar en la terra, el port, el far, els naufragis; tot plegat, s\u00edmbols de vida i mort, platja i sorra…<\/p>\n\n\n\n La import\u00e0ncia de la naturalesa en tots dos poemaris \u00e9s una al\u00b7lusi\u00f3 a la situaci\u00f3 clim\u00e0tica del planeta?<\/strong><\/p>\n\n\n\n En els dos poemaris, he partit d\u2019una mirada esperan\u00e7adora i serena de contemplaci\u00f3. La natura em dona una gran intensitat l\u00edrica i una for\u00e7a que consolida cada vers. I t\u00e9 una explicaci\u00f3, m\u2019agrada que els lectors miren la natura des d\u2019una altra mirada i que senten plaer de la riquesa que tenim i dels llocs fascinants. M\u2019agrada emmirallar-me en la natura i els seus cants. Som tamb\u00e9 natura i hem de protegir-nos d\u2019aquest canvi clim\u00e0tic que dif\u00edcilment es pot aturar. I trencar amb la idea d\u2019utilitzar la natura com espai de consumisme. Tot el contrari, hem de gaudir de la natura com a \u00e9sser en transformaci\u00f3 en qu\u00e8 anem fent un itinerari on trobem reflexions, bot\u00e0nica i geologia, moments d\u2019introspecci\u00f3 espiritual… A m\u00e9s, hem d\u2019observar en la natura la capacitat de sobreviure i la seua adaptaci\u00f3 en moments vitals.<\/p>\n\n\n\n Un alter ego d\u2019Ulisses<\/strong>?<\/p>\n\n\n\n Pensar en Ulisses, \u00e9s pensar a fer una exploraci\u00f3 profunda de la condici\u00f3 humana. Hi ha una recerca de significat i transcend\u00e8ncia de la vida quotidiana. En la meua poesia, pretenc aprofundir en l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 i construir altres realitats.<\/p>\n\n\n\n En un poema em plantejava com canviar el rumb de l\u2019Odissea. L\u2019engranatge social en el qual estem immersos ens va duent al l\u00edmit de l\u2019obscuritat, al fons d\u2019un abisme sense retorn. Hem de ser capa\u00e7os de trobar nous rumbs. Pretenc implicar al lector en el significat del poema, encara que no sempre l\u2019accepte el lector, per\u00f2 que li done la possibilitat d\u2019interpretar de manera activa altres Odissees.<\/p>\n\n\n\n Els sentits com a projecci\u00f3 de l\u2019\u00e0nima?<\/strong><\/p>\n\n\n\n En l\u2019escriptura, es transforma el llenguatge mitjan\u00e7ant la nostra forma de mirar. I, a dintre, es desencadena una for\u00e7a que fa moure la paraula i la possibilitat de dur-te m\u00e9s enll\u00e0 de la imatge que ofereix l\u2019ull. Per aquest motiu, parlaria de la mirada de l\u2019\u00e0nima, una mirada clara de respecte i de meravellar-se de tot all\u00f2 que ens envolta. L\u2019espiritualitat t\u00e9, en aquest sentit, una observaci\u00f3 atenta i profunda abans d\u2019escriure el mot. Es podria dir que \u00e9s la percepci\u00f3 de la vida passada per la consci\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n Aquest poemari fa refer\u00e8ncia a l\u2019aigua, i tamb\u00e9 a la fragilitat, l\u2019abs\u00e8ncia, la p\u00e8rdua… La mirada po\u00e8tica dona pas al misteri que germina en una visi\u00f3 diferent, una altra manera de posar l\u2019atenci\u00f3 en tot all\u00f2 que percebem.<\/p>\n\n\n\n Quines reflexions es dedueixen en arribar a port?<\/strong><\/p>\n\n\n\n El joc de l\u2019artista consisteix a poder penetrar en la realitat i veure m\u00e9s enll\u00e0 de la imatge que ofereix l\u2019ull.<\/p>\n\n\n\n Llegir poesia representa un cert esfor\u00e7 del lector. Ha de convertir-se en subjecte actiu del proc\u00e9s creador. Ha d\u2019interpretar-lo, q\u00fcestionar-ho o ha d\u2019il\u00b7luminar-lo. I obrir de bat a bat la seua finestra al m\u00f3n que ens rodeja.<\/p>\n\n\n\n Quin paper tenen el pas del temps i el record?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Definir el temps com a viv\u00e8ncia humana. El temps em fa la sensaci\u00f3 que \u00e9s inexacte. Per aquest motiu, est\u00e0 tan unit als records, als moments de goig viscuts, als dubtes, a la manera d\u2019interrogar-nos, que va del que \u00e9s immediat a l\u2019etern. Com a escriptora, el temps m\u2019ha anat marcant. Quan de jove escrivia, mirava menys en perspectiva, perqu\u00e8 el temps, la que havia sigut i la que en aquell moment era, estaven molt a prop. Les emocions ocultes en cada transici\u00f3 afloraven amb molta facilitat, els primers records que em van configurar la vida, les estimes, la feina, les errades… No sempre eren f\u00e0cils de traduir, per\u00f2 les sentia prop. Ara, he d\u2019aprofundir fins al dolor per a desfer barreres, l\u00edmits imposats i poder escriure sobre ells. Escriure m\u2019ompli la vida i \u00e9s clar que els records formen part de les viv\u00e8ncies i, transmetre\u2019ls als altres, implica que el lector ref\u00e0 el poema amb la seua lectura i juga amb els seus records i els seus sentiments, que tenen un punt de contacte amb els meus. I, al mateix temps, sabem que vivim a contracorrent i no hi ha temps d\u2019assimilar tots els fets que es van produint en aquesta societat, ni tampoc els que nosaltres assumim com a nostres. Els records no s\u00f3n sempre exactes, per\u00f2 no deixe en els poemes de reflexionar sobre el pas del temps. I sent dolor. Un dolor f\u00edsic i emocional, perqu\u00e8 estic expressant les abs\u00e8ncies i les p\u00e8rdues.<\/p>\n\n\n\n Hem de tindre en compte que vivim en una societat de necessitats imposades, en un m\u00f3n de canvis permanents, de ferides estranyes… Considere que escriure \u00e9s una tasca molt solit\u00e0ria, per\u00f2, aix\u00ed i tot, no \u00e9s senzill aprofundir en els records. Es pot viure nom\u00e9s fregant la superf\u00edcie i continuar endavant. Encara que mai ha estat el meu cas. Trobe desesperan\u00e7a en el no-res i no em resigne f\u00e0cilment. La poesia parla.<\/p>\n\n\n\n El desdoblament de la veu po\u00e8tica en un jo, un tu i un nosaltres \u00e9s una crida al di\u00e0leg?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Alguns poetes, quan escrivim poesia, utilitzem una veu interm\u00e8dia que expressa all\u00f2 que senten i \u00e9s comentada pel lector. En conseq\u00fc\u00e8ncia, la majoria d\u2019obres s\u2019estructuren en l\u2019entorn d\u2019un triangle, entre el \u201cjo\u201d, el \u201ctu\u201d i aquell \u201cell\u201d o \u201cvosaltres\u201d desdoblat en un di\u00e0leg entre el poeta i el lector.<\/p>\n\n\n\n La lectura ens transporta, ens obri els ulls cap a un cam\u00ed desconegut. Ara b\u00e9, quan escrius, assumeixes all\u00f2 que preguntes o et preguntes amb determinaci\u00f3, tot i que a vegades, no trobes la paraula exacta, vols desencadenar que el lector mire m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019all\u00f2 que has mirat. Vols colpir el lector en una nova realitat intangible. I aquest di\u00e0leg es fa imprescindible.<\/p>\n\n\n\n Trobes matisos positius en tots dos poemaris?<\/strong><\/p>\n\n\n\n La meua veu po\u00e8tica sempre s\u2019ha rebel\u00b7lat contra la desesperan\u00e7a i recorre el desig d\u2019avan\u00e7ar cap endavant a la recerca de la llum. Ser positiva \u00e9s el producte d\u2019una actitud.<\/p>\n\n\n\n La mat\u00e8ria primera s\u00f3n les paraules i, abans d\u2019escriure-les, cal sentir-les. I representa constatar que hi ha vida i t\u2019agrada sense m\u00e9s ra\u00f3. Els matisos positius estan lligats a la bellesa de tot all\u00f2 que ens rodeja, per\u00f2 tamb\u00e9 soc cr\u00edtica amb la bellesa que condueix al caos.<\/p>\n\n\n\n La poesia \u00e9s la recerca dels sentits i, en aquest moment, la poesia s\u2019ha integrat en la vida actual m\u00e9s obscura. Per\u00f2 jo continue creient que les exig\u00e8ncies de la vida no es poden practicar si no les mirem de la manera m\u00e9s positiva que trobem. Per aquest motiu, reivindique en els meus versos el mot de l\u2019esperan\u00e7a, la transpar\u00e8ncia i la lluminositat.<\/p>\n\n\n\n Hi ha una al\u00b7lusi\u00f3 als oblidats. Quins altres factors socials hi apareixen?<\/strong> <\/p>\n\n\n\n En aquest poemari, com en altres poemaris, el crit contra les injust\u00edcies est\u00e0 present, encara que no ho faig d\u2019una manera expl\u00edcita, sin\u00f3 sempre amb un to po\u00e8tic que colpesca el lector.<\/p>\n\n\n\n La poesia ens serveix per a con\u00e8ixer-nos millor com a \u00e9ssers humans i tamb\u00e9 recon\u00e8ixer el temps que ens toca viure. No negue que moltes persones no s\u00f3n conscients de quines s\u00f3n les nostres mancances, ni tampoc de qu\u00e8 hem de fer per viure amb plenitud. Altres vegades, no sabem com enfrontar-nos a nosaltres mateixos, als obstacles que ens envolten…<\/p>\n\n\n\n Per aquest motiu la lectura que faig d\u2019aquest m\u00f3n que ens toca viure \u00e9s complicada. Reivindique la resist\u00e8ncia en la poesia davant els abusos del poder. Estem sotmesos a una manipulaci\u00f3 constant, impossible de suportar. Per\u00f2 no vull convertir les meues poesies en un pamflet. Podria descriure qu\u00e8 significar\u00e0, per al futur immediat, els avan\u00e7os de la rob\u00f2tica, de la tecnologia o els problemes de la transhum\u00e0ncia, la contaminaci\u00f3 o el canvi clim\u00e0tic… Per\u00f2 com a poeta estic preocupada per la realitat pol\u00edtica, social i per la realitat terrible que ens envolta i que ens crea angoixa i inseguretat, i que destrueix qualsevol desig d\u2019utopia. Vivim moment tr\u00e0gics; tanmateix, vull creure en el futur i tindre esperan\u00e7a. Construir un edifici s\u00f2lid de lluita mitjan\u00e7ant l\u2019escriptura. La poesia \u00e9s una part indestructible del teu \u00e9sser. \u00c9s evident que moltes de les teues idees s\u2019han de garbellar; aix\u00ed i tot, l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 pot v\u00e8ncer tots els obstacles. I no podem deixar de reivindicar el misteri indestriable del que \u00e9s la vida, per\u00f2 com a poeta no vull desvetllar el misteri, ha de ser el lector el que prega la iniciativa de fer seua la reivindicaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n El dubte existencial com a cloenda?<\/strong><\/p>\n\n\n\n El coneixement creix en el dubte i la poesia, en els abismes que mostra sense poder-los desxifrar. Soc una poeta de dubtes existencials amb una forta dosi de reflexi\u00f3 filos\u00f2fica. Considere que les grans revolucions han estat tamb\u00e9 revolucions d\u2019un pensament dubt\u00f3s que, a la llarga, ha proporcionat evid\u00e8ncies dels fets. El dubte est\u00e0 present en la meua vida. Soc de les que dubta. Des de molt prompte vaig haver d\u2019escollir, dubtant. Per\u00f2 partim d\u2019una multiplicitat d\u2019opcions i anem renunciant a les unes i n\u2019acceptem unes altres. Tal vegada, creus elegir el que \u00e9s essencial. Aix\u00ed i tot, el dubte sempre t\u2019acompanyar\u00e0, si he triat i destriat d\u2019una manera adequada. Per\u00f2 el considere un element b\u00e0sic en la determinaci\u00f3 i en el creixement personal. Em provoca una mirada cr\u00edtica quan escric. Mitjan\u00e7ant el dubte, he pogut crear dist\u00e0ncia entre els fets per a replantejar-me\u2019ls. I poder elegir sense equivocar-te massa. El dubte tamb\u00e9 m\u2019ha dut a renunciar a certes propostes i m\u2019ha restat llibertat.<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"template":"","cat_blog":[148],"class_list":["post-11591","articulo","type-articulo","status-publish","hentry","cat_blog-persones"],"acf":[],"yoast_head":"\n