{"id":11709,"date":"2025-10-28T20:59:48","date_gmt":"2025-10-28T20:59:48","guid":{"rendered":"https:\/\/pepaubeda.net\/?post_type=articulo&p=11709"},"modified":"2025-10-29T13:29:58","modified_gmt":"2025-10-29T13:29:58","slug":"lo-diariet-el-darrer-supervivent","status":"publish","type":"articulo","link":"https:\/\/pepaubeda.net\/ca\/articulo\/lo-diariet-el-darrer-supervivent\/","title":{"rendered":"\u201cLO DIARIET\u201d, EL DARRER SUPERVIVENT*"},"content":{"rendered":"\n

Mai no he amagat que escriure \u00e9s un dels meus plaers m\u00e9s abellidors. Tant  poemes com relats breus i articles de tem\u00e0tica variada. Tamb\u00e9, per\u00f2, llegir-ne. \u00c9s el cas de la revista \u201cTraiguera\u201d, sempre \u00abdevorada\u00bb per mi amb goig i on m\u2019han publicat alguns articles.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta revista, coneguda popularment com \u201cLo Diariet\u201d, \u00e9s prou m\u00e9s que una publicaci\u00f3 mensual; tamb\u00e9 \u00e9s un exponent destacable de la vida cultural traiguerina.<\/p>\n\n\n\n

Amb tot, abans de continuar parlant-ne, voldria apuntar que Traiguera, la poblaci\u00f3 del Pa\u00eds Valenci\u00e0 que dona nom a la gaseta, est\u00e0 situada a la comarca del Baix Maestrat i compta amb 1.300 habitants. La romanitzaci\u00f3 hi fou intensa; tamb\u00e9 destacable la seva hist\u00f2ria des de l\u2019Edat Mitjana fins als inicis del segle XX. Conserva testimonis arquitect\u00f2nics valuosos que ho confirmen. Si en voleu m\u00e9s dades, podeu trobar-les en Viquip\u00e8dia.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2, tornem a \u201cLo Diariet\u201d…<\/p>\n\n\n\n

Vicent Matamoros \u00e9s el President del Centre Cultural Traiguer\u00ed i \u201cLo Diariet\u201d n\u2019\u00e9s una branca. S\u2019hi organitzen exposicions i es fan presentacions de llibres, i la revista s\u2019hi ha publicat ininterrompudament. A tenir en compte que, despr\u00e9s del mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 senyer de Vinar\u00f2s, el traiguer\u00ed \u00e9s el m\u00e9s veter\u00e0 de la comarca.<\/p>\n\n\n\n

Enguany, celebra el cinquant\u00e8 aniversari de la seva aparici\u00f3 i s\u2019han organitzat un bon grapat d\u2019actes. Cinquanta anys donen per a molt i, encara que els fundadors hi son al peu del can\u00f3, han facilitat l\u2019entrada de generacions noves que han respectat els objectius de la publicaci\u00f3, que consisteixen, no sols a informar, sin\u00f3 tamb\u00e9 a servir de vincle entre generacions, sexes i interessos de la ciutadania traiguerina. Tot treballant sense defallir, que la publicaci\u00f3 \u00e9s mensual i aix\u00f2 comporta fatics.<\/p>\n\n\n\n

            L\u2019equip de redacci\u00f3 s\u2019ha anat renovant al llarg de mig segle i el relleu generacional s\u2019ha produ\u00eft feli\u00e7ment. La dedicaci\u00f3 no ha decaigut mai i s\u2019ha adaptat sense queixar-se a les noves tecnologies. No cobren res als ve\u00efns de la poblaci\u00f3 i es financen mitjan\u00e7ant subscriptors, publicitat local i una subvenci\u00f3 municipal. Editen quatre-cents cinquanta exemplars. Tres-cents es queden a Traiguera i \u00abn\u2019emigren\u00bb cent cinquanta.<\/p>\n\n\n\n

Encara que va n\u00e9ixer el 1975, l\u2019origen en fou el Teleclub, fundat el 1965, que va moure consci\u00e8ncies culturals i esdevingu\u00e9 base de La Voz de la Comarca<\/em>, sorgida el 1967, on escrivia gent de Traiguera. El 1970, quan surt una publicaci\u00f3 cultural a Vinar\u00f2s, Traiguera decideix que no en pot ser menys i en traur\u00e0 la seva.<\/p>\n\n\n\n

Sortosament, conserven tots els exemplars i, malgrat les dificultats que avui pateixen les publicacions en paper, mai no s\u2019hi ha aturat. Compten, a m\u00e9s, amb un impressor eficient que en resta maldecaps a l\u2019equip period\u00edstic. Fins i tot, han servit d\u2019hemeroteca per a estudiants de la Universitat Jaume I de Castell\u00f3 i de la Universitat de Val\u00e8ncia, senyal que hi ha for\u00e7a material aprofitable de diversos \u00e0mbits, com ara un fons fotogr\u00e0fic cabdal. Quant a la llengua vehicular, hi \u00e9s el catal\u00e0, encara que accepten articles en castell\u00e0.  <\/p>\n\n\n\n

Els responsables de la publicaci\u00f3 van voler i continuen volent que sigui \u00abuna finestra oberta al m\u00f3n per a tots els ve\u00efns i totes les ve\u00efnes del nostre poble <\/em>(…). Cada edici\u00f3 ha reflectit alegries, actes, festes, opinions… convertint-se en un testimoni imprescindible de la vida local<\/em> (…)\u00bb (paraules seves aparegudes en Facebook<\/em>). Agraeixen als impulsors, a tots els membres que han passat per la publicaci\u00f3, als col\u00b7laboradors fixos i ocasionals i als lectors fidels el seu comprom\u00eds i la seva passi\u00f3 per la cultura pr\u00f2pia i pel poble.<\/p>\n\n\n\n

Dissortadament, s\u2019ha perdut el gaudi per la lletra impresa en paper. Que poques revistes en queden! Sortosament, \u201cTraiguera\u201d no s\u2019ha deixat v\u00e8ncer pel format online<\/em>. Aix\u00ed que hom pot llegir-la a l\u2019ombra d\u2019una olivera o en alguna agradable cafeteria, amb poca gent i bona m\u00fasica, acompanyada d\u2019un cafet\u00f3 desvetllador i una pasta fullada. Poder subratllar-ne fragments colpidors per a despr\u00e9s guardar-los esdev\u00e9 un pelegrinatge per la paraula escrita.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, voldria parlar de la meva \u00abhist\u00f2ria d\u2019amor\u00bb amb \u201cLo Diariet\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Jo tenia un company de treball a Val\u00e8ncia que s\u2019anomenava Vicent Cervera que havia nascut a Traiguera. Un dia, va tornar a la seva comarca i el contacte es va esvair. Prou anys m\u00e9s tard, com que jo tenia un programa d\u2019entrevistes en R\u00e0dio Klara, vaig interviuar Ram\u00f3n Mampel com a Secretari de la Uni\u00f3 de Llauradors i Ramaders del Pa\u00eds Valenci\u00e0, ori\u00fcnd de Traiguera. En saber-ho, li vaig preguntar per Vicent Cervera i, de seguida, me\u2019n va donar informaci\u00f3 i vaig poder contactar de nou amb ell. No recordo quant de temps va passar des de llavors, per\u00f2 el 2013 vaig treure un llibre de relats er\u00f2tics \u00abapuntalats\u00bb amb il\u00b7lustracions i receptes de cuina selecta del magn\u00edfic restaurador Josep Maria Bald\u00f3 acompanyades de fotografies exquisides. S\u2019anomenava Una mentida fabulosa<\/em>. D\u2019entre les m\u00e9s de cinquanta presentacions que en vaig fer, se\u2019m va oc\u00f3rrer que una podria \u00e9sser a Traiguera i li ho vaig suggerir a Ramon Mampel. Ell va acceptar i em va presentar Vicent Matamoros, qui es va encarregar de tota la \u00abfaramalla\u00bb relacionada amb la presentaci\u00f3. A m\u00e9s a m\u00e9s, jo havia decidit passar aquell any les vacances en una casa antiga de Traiguera. Aix\u00ed, vaig poder tornar a veure Vicent Cervera i con\u00e8ixer unes grans persones. Hi destaco Felipe Granyana, Maria Vict\u00f2ria (la seua muller) i els seus fills (J\u00falia, Felip i Robert), que han esdevingut bons amics.<\/p>\n\n\n\n

La meva estada a Traiguera aquell agost del 2013 va \u00e9sser entranyable. Vaig fer excursions pels afores, la qual cosa em va permetre con\u00e8ixer oliveres mil\u00b7len\u00e0ries, i vaig gaudir de les seves festes majors.  <\/p>\n\n\n\n

El dia 2 d\u2019agost, a les 19:30, en un colpidor local antic \u2014el Pes del Fariner\u2014, al carrer del Moss\u00e8n Compte de Traiguera, Vicent Matamoros va inaugurar l\u2019acte de presentaci\u00f3 del llibre. Em donaren tamb\u00e9 suport l\u2019amic Vicent Cervera, fil\u00f2leg,  Adolfo Llamas, home de m\u00f3n que tenia una de les col\u00b7leccions er\u00f2tiques m\u00e9s interessants d\u2019Espanya, i Ramon Mampel. Al final, va haver-hi un tast d\u2019olis comarcals de nomenada i gran qualitat condu\u00eft per Ramon Mampel i un tast de vins per mi mateixa. L\u2019acte, el va assumir el Centre Cultural Traiguer\u00ed i hi va col\u00b7laborar el Molt Excel\u00b7lent\u00edssim Ajuntament de la localitat. Encara que mai no m\u2019ho van dir, Vicent Matamoros i altres membres de \u201cLo Diariet\u201d van treballar de valent per tal que la presentaci\u00f3 fos un \u00e8xit. Ho van aconseguir. Alguns dels que em van acompanyar aquells vespre, per\u00f2, han faltat, si b\u00e9 sempre els recordar\u00e9 amb afecte.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s, agra\u00efda a aquelles magn\u00edfiques persones, he anat col\u00b7laborant de tant en tant en \u201cLo Diariet\u201d amb algun article i he conservat amistats que ja tenen dotze anys de vida, a m\u00e9s d\u2019anar a Traiguera sovint. A casa dels amics Felipe i Maria Vict\u00f2ria, que sempre m\u2019han rebut com si fos de la fam\u00edlia. Tamb\u00e9 la relaci\u00f3 amb Vicent Matamoros i Anna, la seva muller, continua i els he visitats dues vegades. Ara, resto a l\u2019espera que siguin ells els qui \u00abbaixin\u00bb a Carcaixent (la Ribera Alta), on visc. Mentrestant, continuar\u00e9 col\u00b7laborant amb \u201cLo Diariet\u201d, sempre que ho considerin oport\u00fa.<\/p>\n\n\n\n

I vull acabar amb un darrer elogi sobre \u201cLo Diariet\u201d. En aquest m\u00f3n globalitzat on tan dif\u00edcil \u00e9s per a la cultura de deb\u00f2 sobreviure i quan pocs continuen fidels a les publicacions en paper, l\u2019equip de \u201cTraiguera\u201d encara es reuneix el que calgui amb il\u00b7lusi\u00f3 per tal de treure al carrer un producte de qualitat, perqu\u00e8 \u201cLo Diariet\u201d est\u00e0 fet de supervivents. Possiblement sigui un dels darrers supervivents.<\/p>\n\n\n\n

*Aquest article \u00e9s una petici\u00f3 de Vicent Matamoros, que he dut a terme amb satisfacci\u00f3<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

EXEMPLAR D\u2019OCTUBRE DE \u00abLO DIARIET\u00bb: EL DE L\u2019ANIVERSARI DELS 50 ANYS<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n