{"id":10664,"date":"2024-12-01T17:30:25","date_gmt":"2024-12-01T17:30:25","guid":{"rendered":"https:\/\/pepaubeda.net\/?p=10664"},"modified":"2024-12-01T17:33:17","modified_gmt":"2024-12-01T17:33:17","slug":"taula-rodona-turisme-o-que","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/pepaubeda.net\/ca\/general-ca\/taula-rodona-turisme-o-que\/","title":{"rendered":"Taula rodona. Turisme o qu\u00e8?"},"content":{"rendered":"\n

El turisme, que no fa tants anys era una activitat bastant minorit\u00e0ria, ha esdevingut la \u00abpesta\u00bb del segle XXI.
Un poc d’hist\u00f2ria
El turisme sorgeix gr\u00e0cies a la instauraci\u00f3 de 2 setmanes de vacances pagades a Fran\u00e7a l’agost del 1936, gr\u00e0cies al govern del Front Popular. Era una passa m\u00e9s de l’estat de benestar i una mena de \u00abpremi\u00bb compensatori per no cobrar el salari merescut o que treballessin menys hores.
A partir del seu establiment, sindicats, associacions i grups religiosos tractaren d’aprofitar al m\u00e0xim el temps lliuyre dels treballadores, contribuint tamb\u00e9 a la seva educaci\u00f3. Es tractava, doncs, d’un \u00abturisme social\u00bb, que proposava activitats i col\u00f2nies de vacances per als treballadors.
El capitalisme es fica pel mig
No trigaren les empreses capitalistes a assumir el control del turisme i ampliar-ne l’oferta. Han convertit el turisme en un dels negocis m\u00e9s productius dels segles XX i XXI.
\u00bf\u00abViatger\u00bb o \u00abturista\u00bb?
El primer \u00e9s \u00abla persona que se trasllada d’un lloc a l’altre, generalment distant, per qualsevol mitj\u00e0 de locomoci\u00f3\u00bb. \u00c9s minoritari i sempre va ser una \u00abrara avis\u00bb per a rics.
El segon \u00e9s \u00abla persona que viatja per plaer\u00bb o aix\u00f2 se suposa. La seva primera finalitat va ser l’aventura, encara que es va desvirtuar molt r\u00e0pidament.
\u00bfViarge o turisme?
El viatge est\u00e0 vinculat al \u00abtrajecte\u00bb; el turisme, al dest\u00ed.
El primer comen\u00e7a en la nostra ment, s’inicia a la porta de casa i conclou quan tornem o decidim de quedar-nos en alguna de les \u00abescales\u00bb. Ho va fer Odisseu de tornada a \u00cdtaca, la seva llar. El temps que dura l’itinerari \u00e9s important; aix\u00ed com el descobriment que implica.
Per contra, el turista \u00abes transplanta a un altre lloc\u00bb per tal d’arribar a un dest\u00ed. Quant a ltemps, \u00e9s curt, c\u00f2mode i anod\u00ed.
Novetat esdevinguda h\u00e0bit
Avui no s’entenen les vacances si no \u00e9s anant-se’n a un altre lloc i la pregunta obligada \u00e9s: on te’n vas de vacances?. Ning\u00fa no pregunta: qu\u00e8 far\u00e0s aquestes vacances?
Desil\u00b7lusions tur\u00edstiques:<\/p>\n\n\n\n

    \n
  1. Quan el turista arriba al seu dest\u00ed, comen\u00e7a a pensar que a casa estava millor, encara que mai no li ho confessar\u00e0 a ning\u00fa.<\/li>\n\n\n\n
  2. Comprovar\u00e0 que el seu darrer viatge se sembla molt als anteriors\u2026<\/li>\n\n\n\n
  3. En arribar, es trobar\u00e0 amb milers de turistes com ell q ue li recorden que \u00e9s un vulgar turista.<\/li>\n\n\n\n
  4. L’autenticitat que li ha prom\u00e8s l’ag\u00e8ncia de viatges \u00e9s falsa.
    \u00abTenir vacances\u00bb o \u00abanar-se’n de vacances\u00bb?
    El primer \u00e9s un dret pel qual lluitaren els nostres avantpassats. Ens proporcionava descans.
    El segon, un manament capitalista que ens converteix en esclaus consumistes per\u00f2 que no ens duu el gaudi, per\u00f2 si el cansament.
    Aventura o cr\u00f2nica d’un dest\u00ed anunciat?
    El viatger surt a l’aventura sense esperar res. El turista arriba a llocs pr\u00e8viament elegits i dissenyats on es troba amb altres turistes. No aspira a la sorpresa, sin\u00f3 a rebre un servei concret. No li interessa el descobriment cultural ni assumir riscs ni sortir a explorar, sin\u00f3 a que li manen, com a bon consumista, el que s’ha programat per a ell: lloguers, mitjans de transport (bicicletes, patins, vaixells de vela, camells\u2026). El m\u00e0xim \u00e9s el \u00abpaquet complet\u00bb.
    Existeis la \u00abm\u00e0gia\u00bb tur\u00edstica?
    No, perqu\u00e8 tot est\u00e0 pr\u00e8viament organitzat i els seus \u00fanics interlocutors son cambrers, recepcionistes d’hotel i venedors de botigues per a turistes. Els primers van a \u00abgaudir\u00bb i els segons a \u00abservir-los\u00bb.
    Models tur\u00edstics
    Organizat o airbnb.
    Els \u00abno-llocs\u00bb del turisme
    Son exactament iguals pertot arreu: aeroports, ports, \u00abciutats-boutique\u00bb, parcs tem\u00e0tics, estacions de ferrocarril, gasolineres, \u00e0rees de descans a les autopistes, centres comercials, zones frontereres, perif\u00e8ries urbanes on s’amunteguen els desheretats\u2026 Es tracta de punts de reclusi\u00f3 de turistes per tal que consumeixin encara m\u00e9s. Exemple: els \u00abparadisos tropicals\u00bb.
    Hi ha un turisme sostenible?
    No.
    Hi ha m\u00e9s opcions\u2026
    Preguntar-nos per qu\u00e8 aquesta d\u00e8ria per sortir, privilegiar l’itinerari o el mitj\u00e0 de transport.
    Precismaent, en aquest apartat, voldria introduir una opci\u00f3 que s’est\u00e0 posant de moda i que demostra la insaciabilitat del capitalisme: el benestar sexual com a dest\u00ed tur\u00edstic. Aix\u00ed ho contava el NYT el passat 22 de novembre\u2026
    Turisme per a descobrir el m\u00f3n o per a fugir de la pr\u00f2pia vida quotidiana (oblidar-lo)?
    Que el lector es responga a ell mateix de forma valenta\u2026<\/li>\n\n\n\n
  5. <\/li>\n<\/ol>\n\n\n\n