PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE POEMES «RETAZOS» D’AMPARO PERIS

L’autora del poemari que avui presento, Amparo Peris, és valenciana i va estudiar Dret en la Universitat Complutense de Madrid, ciutat on ha viscut gairebé 20 anys.
Ha treballat com a Coordinadora de Cursos Internacionals en la Biblioteca Valenciana i en l’Acadèmia Espanyola a Roma.
Ha organitzat activitats literàries en congressos culturals com «Ventanas» i «La Poesía está de moda», en el Cercle de Belles Arts i en l’IVAM.
La seva vocació periodística l’ha duta, en «Las Mañanas de la Radio», a «El Rincón de Amparo» (Televisió Municipal Valenciana), on recomanava libres per a totes les edats.
Va ser guardonada amb «La Pluma Montblanc» del Magazine del periòdic «El Mundo» per un article sobre la dona.
Ha orientat la seva creativitat cap al gènere epistolar, els relats, les novel·les d’intriga, de gènere social i d’amor i la poesia.
En Retazos, que és el llibre que ens ha dut avui ací, ens mostra fragments de vides, d’històries i, sobretot, poemes d’amor, un amor que va més enllà del que entenem per aquesta paraula.
Per a Amparo, la literatura és una passió i, a través del llenguatge, verbalitza la vida en moments, esguards, ficció y realitat.

OBRA PUBLICADA DESDE 1995
POESIA
Sensaciones
Maquillaje de Noche
Las Gatas de Rodas aúllan a la luna
13 Notas de ébano y marfil
Retazos
RELATS
Espejismo
Cartas desde el andén
ANTOLOGIES
101 Crímenes de Valencia
Encuentro Nacional de Poetas en Anuesca
Tan Mortals, tan Divines (Diálogo entre la Poesía y las Artes Plásticas)
Caminos de la Palabra (homenaje a Max Aub)
El Sueño del Búho
Ventanas
Cuaderno de Viaje (Torrent de Paraules) 2011-2021
NOVEL·LES
Café Piano
Toma pan y moja
Tengo que decirte algo
El Club de Anastasia
Ambición

A mi, m’agradaria que fos la mateixa Amparo qui ens parlés de la seva producció literària. Crec que la millor presentació consistiria a fer-li una entrevista que podríeu completar totes les persones que heu vingut a acompanyar-nos.

Començo amb algunes preguntes i reflexions:
La teva poesia, Amparo, em sembla fonamentalment narrativa. I em baso en una definició sobre ella: «Aquella que narra una història. La seva longitud i complexitat varia d’un poema a un altre i no acostumen a ser dramàtics. Els versos intenten ser objectius i l’esquema mètric i la rima acostumen a ser regulars». En el teu cas, crec que destaca el relat de les emocions que hi vesses… Hi estàs d’acord?

Es una poesia que li dona molta importància al record, vehiculat sovint per la malenconia. Per què?

També valora enormement l’amistat…

Música i amor, dansa i amor, tango i amor… Què buscaves en aquest enllaç? En el poema del tango, a més, el ritme és força marcat…

En la teva poesia, la veu poètica s’expressa a través del diàleg i exigeix contínuament una resposta.

A pesar de respostes del «tu» negatives, a pesar dels fracassos, dels desamors… la relatora de les seves emocions no perd ni un sol instant la il·lusió i l’esperança en el futur.

La geografia també té el seu paper en la teva poesia, ja que la vincules a l’amor i acostumen ser llocs emblemàtics.

La teva reflexió sobre la por com a fre a la llibertat.

Per què Virginia Wolf, Marguerite Duras i Sylvia Plath?

Lorca és un altre dels teus referents i el teu poema «Navegando por tu cuerpo» resulta molt «lorquià»…

Y, en filosofia, Plató…

O literatura eròtica com L’amant de Lady Chatterley…

Com ha influït el cinema en la teva poesia?

El teu poema «Feroz» em recorda força a «No hi havia a València dos amants com nosaltres» de Vicent Andrés Estellés.

La incidència de l’amor sensual en molts dels teus poemes.

Creus que l’element biogràfic és fonamental en l’obra dels poetes?

El mar es una altra constant en la teva poesia. Quina metàfora o símbol hi representa?

I després està la pintura: els quadres del Bosco i «L’origen del Món» de Courbet. Per què aquests quadres i aquests pintors?

Y, com no, el gran narrador que va ser Guy de Maupassant…