ENRIQUE TÉLLEZ CENZANO, AUTOR

Bona vesprada, amigues i amics que heu tingut la pensada de venir a escoltar el que ens contarà l’amic ENRIQUE TÉLLEZ CENZANO.
El vaig conèixer a finals del 2025 a Alberic, on va presentar el llibre que avui el porta a Carcaixent: “MÚSICA, HISTORIA Y POLÍTICA. Aportaciones musicales al análisis historiográfico”, publicat per Edictoralia, precisament el propietari de la qual és un bon amic nostre, Josep Lluís Galiana.
Contar tot el que Enrique ha significat i significa per a la música ens duria més d’una hora, per això només destacarem alguns aspectes i, qui vulga saber-ne més, que entre en Internet…
És de la Rioja, però va iniciar els seus estudis en la Universitat Laboral de Xest i després va passar pels Conservatoris de Barcelona (Liceu i Municipal de Música), el Pablo Sarasate de Pamplona, el de Música de La Rioja, el Real Conservatorio Superior de Música de Madrid i el Conservatorio Superior de Música de San Sebastián.
Es Professor Superior de Composició, Direcció d’Orquestra i Doctor en Ciències de la Informació per la Universidad Complutense de Madrid.
Ha exercit la docència en centres de secundària, conservatoris musicals i universitats públiques. Va ser Director de l’Aula de Música de la Universidad de Alcalá.
Ha col·laborat com a redactor en diferents mitjans de comunicació, escrits i radiofònics.
Així mateix, és autor de nombrosos articles y alguns llibres fonamentals com ara “Música y represión política. De la Alemania nazi a la España franquista”.
Però avui ha vingut a parlar-nos de “MÚSICA, HISTORIA Y POLÍTICA. Aportaciones musicales al análisis historiográfico”.

JOSEP LLUÍS GALIANA, EDITOR

Tampoc no podem detenir-nos a parlar de l’immens currículum de Josep Lluís Galiana. Fonamentalment és músic, però no sols intèrpret, sinó també compositor, improvisador i innovador. És un dels millors saxofonistes d’Europa i no sols actua en solitari, sinó amb figures de prestigi internacional. Però no deu tenir prou amb això, perquè també és professor, escriptor i editor. Acaba de traure un llibre de poemes, “L’apòstrof de l’estima”, i és l’ànima d’Edictoràlia. Coneguda pertot arreu.
Un d’aquells dies en què ja no podia dormir més, vaig posar la ràdio. Eren les 4 de la matinada i es repetia un programa, La Hora Azul, de RNE CLÀSSICA i, precisament, estaven parlant d’un llibre publicat per Edictoràlia…

I crec que ja ha arribat l’hora de donar-los la paraula i, al final, si voleu, preguntar-los i preguntar-los i preguntar-los…

De nou, moltes gràcies, a autor, editor i públic.

Autora: Lola Ridge
Traductora al català: Pepa Úbeda
Directora de la Col·lecció Biblioteca Javier Coy: Carme Manuel

Autora: Lola Ridge
Traductora al català: Pepa Úbeda
Directora de la col·lecció Biblioteca Javier Coy: Carme Manuel

El gueto i altres poemes de Lola Ridge

La catedràtica de Literatura Nord-americana de la Universitat de València, Carme Manuel, em va oferir la traducció —per primer cop al català— d’El gueto i altres poemes de Lola Ridge. Va ser publicat el 2025 pel Servei de Publicacions de la Universitat de València. L’autora, com altres contemporànies seves també modernistes, ha estat ignorada per ésser radical políticament, convertir la seva poesia en una arma sociopolítica i ser dona. Tanmateix, pertany al grup d’insignes poetes d’entreguerres.
Lola Ridge —el seu nom era «Emily»— va néixer a Dublín el 1873 i es va criar a Nova Zelanda i Austràlia, on va estudiar pintura. Va arribar als Estats Units d’Amèrica el 1907, es va establir al Greenwich Village i esdevingué una activa anarquista. Va ser l’organitzadora de l’Associació Ferrer, fundada a Nova York per seguidors de Francesc Ferrer, reformador de l’educació catalana. El Govern espanyol el va executar el 1909 durant una purga contra l’anarquisme català. Ferrer va defensar l’educació alliberadora i fundar escoles semblants arreu de l’Estat. Ridge va ajudar a fundar la revista «Modern School» de l’Associació Ferrer. Els seus anys en l’Associació Ferrer van coincidir amb el seu desenvolupament com a poeta modernista.
La seva gestió entre identitat política i poètica degué afectar la seva producció artística, perquè la seva carrera literària va ser breu. Va publicar cinc llibres, cap dels quals no ha estat imprès avui. The Ghetto and Other Poems va aparèixer el 1918, quan tenia quaranta-cinc anys. Va ser un èxit de crítica. Va ser publicat per B.W. Huebsch, editorial independent que havia publicat Joyce i Lawrence.
El llibre és una obra força valuosa dins la tradició poètica nord-americana. En part, per la seva capacitat innovadora en un moment històric clau. El primer poema, «El gueto» retrata íntimament i vívida el món dels immigrants jueus ubicats al Lower East Side de Nova York. Els restants poemes s’agrupen en tres apartats: «Llums de Manhattan» (centrat en la caracterització de l’àmbit urbà), «Mà d’obra» (en la classe treballadora) i «Accidentals» (en les seves experiències íntimes i espirituals).
«El gueto» és un poema narratiu de més de vint pàgines que inclou retrats d’un nombre considerable de jueus i aporta perspectives variades de llurs activitats. Reflexiona sobre el brutal món de la fam i la pobresa que comparteixen tots els treballadors de «l’altra Amèrica»: la dels qui fan cua per a rebre l’ajut social i la dels oprimits. Aconsegueix substituir les nostres expectatives i creences sobre la «innocència» americana i «The American Way of Life» per l’autèntica experiència estatunidenca. El poema es mou com un mural que representa, escena rere escena, un catàleg del món del gueto a través dels atapeïts carrers i la intimitat de les relacions domèstiques. Va intentar no implicar-s’hi massa, però ella mateixa era immigrant i havia viscut entre ells.
La modernitat de la poesia social de Ridge s’hi expressa en la descripció de l’obrer jueu, el taller clandestí i els conflictes religiosos i socials dels seus habitants. Així mateix, el tema central del poema —la comunitat immigrant intentant instal·lar-se en la seva nació amfitriona— atreu l’atenció sobre el cos.
El darrer poema del recull, «Les notícies (Pasqua del 1916)» és un sonet de protesta per a expressar la ràbia i el dolor de l’escriptora després de l’Alçament de Pasqua --«Éiri Amach na Cásca» en gaèlic— el 1916 a Irlanda. Fou una rebel·lió dels republicans irlandesos per a acabar-hi amb el domini britànic i establir-hi una república aprofitant que el Regne Unit estava immers en la Primera Guerra Mundial. Va ser l’alçament irlandès més important des de la rebel·lió del 1798. Va començar el dilluns de Pasqua —24 d’abril— i s’allargà sis dies. La superioritat de l’exèrcit britànic va ofegar ràpidament la rebel·lió obligant els republicans irlandesos a acceptar la rendició incondicional. La repressió va ser brutal i la destrucció immensa. El poema està ple de tensió i d’imatges de violència i pèrdua. Reflecteix el compromís de Ridge amb els irlandesos independentistes.

El gueto i altres poemes de Lola Ridge

La catedràtica de Literatura Nord-americana de la Universitat de València, Carme Manuel, em va oferir la traducció —per primer cop al català— d’El gueto i altres poemes de Lola Ridge. Va ser publicat el 2025 pel Servei de Publicacions de la Universitat de València. L’autora, com altres contemporànies seves també modernistes, ha estat ignorada per ésser radical políticament, convertir la seva poesia en una arma sociopolítica i ser dona. Tanmateix, pertany al grup d’insignes poetes d’entreguerres.
Lola Ridge —el seu nom era «Emily»— va néixer a Dublín el 1873 i es va criar a Nova Zelanda i Austràlia, on va estudiar pintura. Va arribar als Estats Units d’Amèrica el 1907, es va establir al Greenwich Village i esdevingué una activa anarquista. Va ser l’organitzadora de l’Associació Ferrer, fundada a Nova York per seguidors de Francesc Ferrer, reformador de l’educació catalana. El Govern espanyol el va executar el 1909 durant una purga contra l’anarquisme català. Ferrer va defensar l’educació alliberadora i fundar escoles semblants arreu de l’Estat. Ridge va ajudar a fundar la revista «Modern School» de l’Associació Ferrer. Els seus anys en l’Associació Ferrer van coincidir amb el seu desenvolupament com a poeta modernista.
La seva gestió entre identitat política i poètica degué afectar la seva producció artística, perquè la seva carrera literària va ser breu. Va publicar cinc llibres, cap dels quals no ha estat imprès avui. The Ghetto and Other Poems va aparèixer el 1918, quan tenia quaranta-cinc anys. Va ser un èxit de crítica. Va ser publicat per B.W. Huebsch, editorial independent que havia publicat Joyce i Lawrence.
El llibre és una obra força valuosa dins la tradició poètica nord-americana. En part, per la seva capacitat innovadora en un moment històric clau. El primer poema, «El gueto» retrata íntimament i vívida el món dels immigrants jueus ubicats al Lower East Side de Nova York. Els restants poemes s’agrupen en tres apartats: «Llums de Manhattan» (centrat en la caracterització de l’àmbit urbà), «Mà d’obra» (en la classe treballadora) i «Accidentals» (en les seves experiències íntimes i espirituals).
«El gueto» és un poema narratiu de més de vint pàgines que inclou retrats d’un nombre considerable de jueus i aporta perspectives variades de llurs activitats. Reflexiona sobre el brutal món de la fam i la pobresa que comparteixen tots els treballadors de «l’altra Amèrica»: la dels qui fan cua per a rebre l’ajut social i la dels oprimits. Aconsegueix substituir les nostres expectatives i creences sobre la «innocència» americana i «The American Way of Life» per l’autèntica experiència estatunidenca. El poema es mou com un mural que representa, escena rere escena, un catàleg del món del gueto a través dels atapeïts carrers i la intimitat de les relacions domèstiques. Va intentar no implicar-s’hi massa, però ella mateixa era immigrant i havia viscut entre ells.
La modernitat de la poesia social de Ridge s’hi expressa en la descripció de l’obrer jueu, el taller clandestí i els conflictes religiosos i socials dels seus habitants. Així mateix, el tema central del poema —la comunitat immigrant intentant instal·lar-se en la seva nació amfitriona— atreu l’atenció sobre el cos.
El darrer poema del recull, «Les notícies (Pasqua del 1916)» és un sonet de protesta per a expressar la ràbia i el dolor de l’escriptora després de l’Alçament de Pasqua --«Éiri Amach na Cásca» en gaèlic— el 1916 a Irlanda. Fou una rebel·lió dels republicans irlandesos per a acabar-hi amb el domini britànic i establir-hi una república aprofitant que el Regne Unit estava immers en la Primera Guerra Mundial. Va ser l’alçament irlandès més important des de la rebel·lió del 1798. Va començar el dilluns de Pasqua —24 d’abril— i s’allargà sis dies. La superioritat de l’exèrcit britànic va ofegar ràpidament la rebel·lió obligant els republicans irlandesos a acceptar la rendició incondicional. La repressió va ser brutal i la destrucció immensa. El poema està ple de tensió i d’imatges de violència i pèrdua. Reflecteix el compromís de Ridge amb els irlandesos independentistes.

Bona vesprada, amigues i amics de Carcaixent i de la literatura que parla de la nostra terra.
Hui ens visiten dos Vicents molt imaginatius i laboriosos, perquè seleccionar textos de dos «homenots» (en paraules de Josep Pla) com aquests resulta ben difícil per la qualitat dels personatges que dialoguen.
I anem amb les preguntes:

1. Com se us va ocórrer escriure aquest llibre i per què vosaltres dos?
2. Arribàreu aviat a una estructura comuna?
3. Quant va evolucionar el projecte des de la primera idea fins al final?
4. Quin recorregut fan els dos homenots?
5. Per què s’anomena «Sargantana d’aigua» al riu Vinalopó?
6. Etimologia del riu Vinalopó.
7. Per què de la Mariola a la mar?
8. Qui ha col·laborat amb el vostre projecte?
9. I l’IEC secció d’Alacant?
10. El llibre acaba essent una mixtura literària, paisatgística, cultural, poètica i, fins i tot, turística. Per què?
11. A la província d’Alacant, sembla que ocorre una cosa semblant a la de València: capitals castellanitzades voltades de poblacions i comarques que mantenen viva la llengua originària. A què creieu que obeeix?
12. Per què heu inclòs textos d’altres escriptors?
13. Quins en son?

Vaig començar escrivint articles sobre els meus viatges arreu del món per al periòdic “El Punt” a petició del llavors vice-director i Zequi Castellanos. Ja no recordo quants anys hi vaig col·laborar, però va resultar ben engrescador per a mi i em va facilitar eines per al que vindria després. Més endavant, també vaig escriure articles breus de variada temàtica acompanyats d'imatges de la meva producció pictòrica.
He escrit articles d’opinió, però sempre perquè m’ho han demanat els responsables. Tant en català com en castellà. En el primer cas, “El Punt”, “Tornaveu” (sobretot entrevistes a persones o associacions destacades del País Valencià) i “Saó”. En castellà, per a la “Cartelera Túria”, fins que em van massacrar una ressenya sobre una exposició a la Fundació Chirivella i, com ho vaig considerar una manca de respecte, ho vaig deixar anar, la Fundació Hugo Zárate i una revista sud-americana (“Corporación Sur”) per a la qual ja no escric perquè sembla que es van espantar quan vaig parlar del que ens esperava amb Trump el gener del 2025 i no m’ho van publicar. Vaig decidir que era una altra manca de respecte.
Hi ha hagut intervencions puntuals en altres mitjans, però ara només vull escriure per a uns pocs perquè no tinc massa temps. Apareixen també en el meu blog (“Posts ad hoc”), on, si tinc temps, publico alguna cosa.
Els continguts dels meus articles se centren, en l’actualitat, en els àmbits socioeconòmic i polític fonamentalment, tal com està la situació.
Ja hi veurem en el futur…

DES DE VEU FEMINISTA (VF)

Volem col·laborar en la celebració de l’Any Beneyto per tal de donar visibilitat a aquesta escriptora valenciana: Maria Beneyto, una de les escriptores més importants de les Lletres Valencianes contemporànies.

         És per això que hem convidat avui Carme Manuel, que ens aproximarà a l’escriptora

És per això que hem convidat avui a Carme Manuel, que ens aproximarà a l'escriptora i ens parlarà d’algunes de les seues novel·les, com la Dona Forta, llegida al nostre Club de Lectura. També voldríem que ens fera una pinzellada de la novel·la El riu ve crescut, per estar d’actualitat amb els problemes que hem tingut de les pluges torrencials, la DANA, etc.

         Per altra banda, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua acaba de publicar Al límit de l’absurd, una novel·la fins ara inèdita de Maria Beneyto.La troballa d’este manuscrit, acabat per Beneyto després del 2007 ha estateditat a cura de Carme Manuel i va acompanyat de les il·lustracions cedidesgenerosament per l’artista valenciana Pepa Úbeda.

         Carme Manuel i Pepa Úbeda ens presentaran esta darrera novel·la de Maria Beneyto: Al límit de l’absurd. A la disposició de tots vosaltres gràcies a la col·laboració de la Llibreria de Carcaixent.

         Si voleu, podeu comprar el llibre abans o després de la tertúlia.

         Presentació de l’acte a càrrec d’Adelina Navarro, membre de VF.

Fragment de la novel·la "Al límit de l'absurd" https://www.youtube.com/watch?v=jy2Dw9qBuTQ

Els dos autors han elaborat un diàleg imaginari entre el poeta Vicent Andrés Estellés i l’assagista Joan Fuster tot utilitzant poemes del primer i textos del segon relacionats amb el paisatge que recorren plegats.

Vídeo de l'acte:

L’amiga Empar Tormo n’ha estat una de les organitzadores.

He tingut la satisfacció de saber que han comptat amb un poema —“Palestina”— de la gran poeta LOLA RIDGE, pertanyent al llibre The Ghetto and Other Poems, traduït per mi al català amb el títol El gueto i altres poemes i publicat pel Servei de Publicacions de la Universitat de València enguany.

També és meva la imatge que acompanya el poema:

Poema PALESTINA:

Textos titulats TEIXINT PER A LA RESISTÈNCIA