Aquest article va sortir en la REVISTA BIMESTRAL DE LAS MUJERES DE CGT PAÍS VALENCIÀ Y MURCIA: “UN CÍRCULO SOBRE LA A”. Nº 1.
He entrevistat en tres ocasions Ryma Sheermohammadi, iraniana resident a Barcelona, per al meu podcast Estrictament Confidencial. És activista social, assessora i divulgadora de temes culturals i iranians. Es va llicenciar en Traducció i Interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona i va realitzar un Màster en Interpretació de Conferències per la mateixa Universitat. Ha treballat com a intèrpret per a Nacions Unides, la Unió Europea i les oficines presidencials de més de quinze països. Ha traduït per al Consell de Drets Humans de Nacions Unides i treballat amb personalitats dels àmbits polític, social i cultural de tot el món, com la Nobel de la Pau Shirin Ebadi, els directors de cinema Kiarostami i Makhmalbaf i l’escriptor Nafisi.
La primera vegada que la vaig entrevistar, ens va parlar d’un extraordinari llibre traduït del farsi al castellà: Poemas enjaulados, de la iraniana Mahvash Sábet, publicat per l’Editorial Pre-Textos. El propòsit d’aquella publicació havia estat difondre el poemari d’una dona que va passar deu anys a la presó a causa de les seves creences religioses. La sra. Mahvash Sábet és creient de la Fe bahá’í, la major minoria religiosa no musulmana de l’Iran, perseguida des de fa dècades. El seu poemari resulta modèlic, puix que ens mostra el coratge, la resiliència, la misèria i les esperances de milers d’iranianes que lluiten per sobreviure en condicions d’extrema opressió. Malgrat això, el poemari trasllueix sentiment —però no pas sentimentalisme— i no ni ha ni un sol tret d’amargura. Certament, expressa una queixa llunyana i una ferma solidaritat amb el sofriment aliè. Les vicissituds que va passar darrere les reixes no van ser cap obstacle perquè transmetés una fonda emoció amorosa cap a la divinitat i la humanitat.
Les restants entrevistes se centraren en la situació de les dones a l’Iran. La primera, relacionada amb el segon aniversari de l’assassinat de Mahsa Amini per no dur vel. La situació de les iranianes que no acaten les lleis religioses dels governants del seu país, com la de la poeta Mahvash Sábet, és d’una radical persecució i opressió. Els temes tractats en aquestes entrevistes es van estructurar en cinc blocs.
En el primer, Sheermohammadi ens va explicar el context i el significat del moviment iranià Dona, Vida i Llibertat. De com va sorgir el lema i de la seva funció com a símbol de la lluita de les dones iranianes contra l’opressió i el càstig. També ens va parlar de l’enorme impacte que va tenir l’assassinat de Mahsa Amini en aquella lluita, així com de la visibilitat a nivell global que va comportar. Sense oblidar que han estat les dones iranianes el motor central dels moviments socials iniciats al país i de les protestes derivades. L’assassinat d’Amini va ser el detonant d’un onatge que no havia deixat de créixer i la seva mort va servir perquè diferents generacions i grups femenins iranians s’unissin.
En el segon bloc, va parlar d’aquelles dones iranianes, del passat i actuals, al país i a l’estranger, inspiradores de l’actual lluita pels drets de les dones. Es tracta, fonamentalment, d’activistes i líders socials que han transformat la narrativa de la lluita a l’Iran. Així mateix, afirmar que les dones continuen lluitant malgrat l’elevat cost personal que comporta.
En el tercer bloc, va contar la lluita de les dones iranianes en el passat i en el present i el que tenen previst per al futur. De com ha evolucionat la lluita pels seus drets des de la Revolució Islàmica del 1979 fins avui. De totes les restriccions legals i socials que ha hagut de patir i de l’impacte que les ha acompanyat. Sense oblidar que han provocat alguns canvis concrets quant a aquests drets, a pesar de les terribles restriccions legals i socials que han hagut de sofrir. No obstant això, queda molt a fer i hi ha aspectes que necessiten una transformació urgent. També s’hi constata que la lluita de les dones per la igualtat està en connexió amb altres moviments socials a l’Iran com son els Drets Humans, la justícia social i la llibertat d’expressió.
En el quart bloc, va apuntar les perspectives de futur i la necessitat d’una solidaritat de totes les dones del món amb les iranianes. En efecte, la resposta de la comunitat internacional davant les protestes i les demandes de les dones iranianes ha estat profitosa, però insuficient. Un aspecte positiu d’aquesta resposta ha estat la contribució de les dones iranianes en la diàspora a l’amplificació de la lluita dins del país i al coneixement que han traslladat a la resta del món. Amb tot, cal que la ciutadania internacional se solidaritzi amb la defensa de la lluita de les iranianes.
Finalment, en el cinquè bloc, va reflexionar sobre els darrers esdeveniments dins i fora del país i de quin futur espera a la lluita de les dones iranianes. Es besllumen canvis i l’esperança continua, però hi ha reptes importants abans d’aconseguir ésser lliures i iguals a l’Iran. Entre cinc i deu anys, tal vegada sigui el període realista per a assolir aquesta situació desitjada i justa. A més, el corrent Dona, Vida i Llibertat deixarà la seva petja en les futures generacions, tant de dones com d’homes.
Resulta amarg comprovar que no s’ha publicitat el segon aniversari de l’assassinat de Masha Amini, ni tan sols entre feministes de tot el món, com tampoc no es parla gairebé res de la situació de les dones afganeses que viuen una situació terrible al seu país perquè Occident les va trair. Tampoc no hem constatat un moviment feminista mundial de protesta potent i solidari amb les iranianes. No podem, tanmateix, obviar que hi ha gent que defèn el règim talibà iranià perquè és antinord-americà, com el règim de Putin a Rússia, sense analitzar la situació de forma més equànime i reflexiva. No hem d’oblidar que aquest no és un món de “bons” i de “dolents” i, per tant, hauríem de començar a reeducar-nos en aquest sentit.
