Aquest post va aparèixer per primer cop escrit en català per a la Revista Saó: https://revistasao.cat/diners-nostres-regalats-a-amazon/
L’altre dia vaig rebre un llibre que havia comprat a través d’Amazon perquè no tenia cap altra manera d’aconseguir-lo. En obrir-li la porta al repartidor, li vaig preguntar com tractava l’empresa als treballadors de la base. Es va quedar força sorprès, però va respondre descoratjat i, després, va emmudir:
—Què vol que hi fem? No tenim massa opcions i necessitem feina… —
Diran vostès que estic obsessionada amb Jeff Bezos, «amo» i constructor del mercat global Amazon, ja que he parlat sovint d’ell. Amb raó, ja que és l’exemple perfecte d’arriscar poc i, per contra, obtenir molts «regals» dels contribuents sense ells saber-ho.
La gent com Bezos es fa milionària, en part, gràcies a l’elusió d’impostos. Aquesta tàctica és una maniobra lícita i vàlida que permet rebaixar de manera substancial la quantitat d’impostos. Ara bé, radicalment injusta, perquè qui més guanya no és qui més paga. Permet que augmenti la riquesa dels qui paguen poc, mentre la ciutadania en paguem molt. És el motiu pel qual l’estat de benestar cau en picat: pocs habitatges dignes, una sanitat tuberculosa, pensions de jubilació depauperades després de tants anys treballant i pagant, una educació raquítica i infraestructures que acaben en dramàtics accidents, siguin o no conseqüència del canvi climàtic.
També es fan rics perquè s’estableixen en llocs on el govern local o central els permet de no pagar. Sigui o no un paradís fiscal.
Finalment, augmenta la seva fortuna gràcies als ajuts econòmics que reben dels governs. Els bilionaris prometen augmentar l’oferta de treball i sous més dignes per a aconseguir-los —ho promet Amazon—però després no ho compleixen. Fins i tot, un cop establert en un lloc, Bezos realitza una política d’ajustament de força laboral i milers d’«esclaus» seus son acomiadats. En aquest sentit, algunes poblacions i grups socials de pressió ja s’han posat en peu de guerra.
Podem, doncs, deduir que Bezos s’ha fet més ric perquè paga poquíssims impostos o no en paga i rep mols ajuts estatals procedents dels impostos ciutadans, no pas perquè sigui un hàbil empresari. De fet, va trigar molts anys a eixir dels números vermells a pesar de les injeccions que els successius governs li anaven concedint.
Conseqüència nefasta d’aquests ajuts estatals és que arrasa la competència. Les seves ofertes son tan atractives perquè surten prou més barates que les habituals, la qual cosa obliga els restants empresaris a tancar. Així mateix, cada cop més empreses es veuen obligades a «passar pel seu adreçador», és a dir, vendre a través del seu mercat global.
Un cas flagrant de corrupció, després d’esclavitzar treballadors, és que, per tal que la gent no es revolti, molts d’aquests ajuts arriben amb un «visat secret». El 2021, per exemple, Amazon va rebre més de quatre mil milions de dòlars i gairebé ningú no ho va saber. Més encara: la darrera ampliació d’Amazon n’és un exemple clar. Quan va anunciar la creació d’una nova secció, un munt de ciutats li van oferir a Bezos la lluna si s’hi establia. Així i tot, malgrat una subhasta de ciutats perfectament prostituïda, les dues premiades van ésser un barri de Washington DC i Long Island: les de tota la vida.
Per què hi ha tants polítics que ofereixen aquests avantatges fiscals i una munió de «premis de consolació» a un individu que paga poc, rep molt, n’acomiada un munt i amenaça d’expulsió a qui se li revolti?
I per què la gent vota a aquests polítics?
