Mai no he amagat que escriure és un dels meus plaers més abellidors. Tant poemes com relats breus i articles de temàtica variada. També, però, llegir-ne. És el cas de la revista “Traiguera”, sempre «devorada» per mi amb goig i on m’han publicat alguns articles.
Aquesta revista, coneguda popularment com “Lo Diariet”, és prou més que una publicació mensual; també és un exponent destacable de la vida cultural traiguerina.
Amb tot, abans de continuar parlant-ne, voldria apuntar que Traiguera, la població del País Valencià que dona nom a la gaseta, està situada a la comarca del Baix Maestrat i compta amb 1.300 habitants. La romanització hi fou intensa; també destacable la seva història des de l’Edat Mitjana fins als inicis del segle XX. Conserva testimonis arquitectònics valuosos que ho confirmen. Si en voleu més dades, podeu trobar-les en Viquipèdia.
Però, tornem a “Lo Diariet”…
Vicent Matamoros és el President del Centre Cultural Traiguerí i “Lo Diariet” n’és una branca. S’hi organitzen exposicions i es fan presentacions de llibres, i la revista s’hi ha publicat ininterrompudament. A tenir en compte que, després del mitjà de comunicació senyer de Vinaròs, el traiguerí és el més veterà de la comarca.
Enguany, celebra el cinquantè aniversari de la seva aparició i s’han organitzat un bon grapat d’actes. Cinquanta anys donen per a molt i, encara que els fundadors hi son al peu del canó, han facilitat l’entrada de generacions noves que han respectat els objectius de la publicació, que consisteixen, no sols a informar, sinó també a servir de vincle entre generacions, sexes i interessos de la ciutadania traiguerina. Tot treballant sense defallir, que la publicació és mensual i això comporta fatics.
L’equip de redacció s’ha anat renovant al llarg de mig segle i el relleu generacional s’ha produït feliçment. La dedicació no ha decaigut mai i s’ha adaptat sense queixar-se a les noves tecnologies. No cobren res als veïns de la població i es financen mitjançant subscriptors, publicitat local i una subvenció municipal. Editen quatre-cents cinquanta exemplars. Tres-cents es queden a Traiguera i «n’emigren» cent cinquanta.
Encara que va néixer el 1975, l’origen en fou el Teleclub, fundat el 1965, que va moure consciències culturals i esdevingué base de La Voz de la Comarca, sorgida el 1967, on escrivia gent de Traiguera. El 1970, quan surt una publicació cultural a Vinaròs, Traiguera decideix que no en pot ser menys i en traurà la seva.
Sortosament, conserven tots els exemplars i, malgrat les dificultats que avui pateixen les publicacions en paper, mai no s’hi ha aturat. Compten, a més, amb un impressor eficient que en resta maldecaps a l’equip periodístic. Fins i tot, han servit d’hemeroteca per a estudiants de la Universitat Jaume I de Castelló i de la Universitat de València, senyal que hi ha força material aprofitable de diversos àmbits, com ara un fons fotogràfic cabdal. Quant a la llengua vehicular, hi és el català, encara que accepten articles en castellà.
Els responsables de la publicació van voler i continuen volent que sigui «una finestra oberta al món per a tots els veïns i totes les veïnes del nostre poble (…). Cada edició ha reflectit alegries, actes, festes, opinions… convertint-se en un testimoni imprescindible de la vida local (…)» (paraules seves aparegudes en Facebook). Agraeixen als impulsors, a tots els membres que han passat per la publicació, als col·laboradors fixos i ocasionals i als lectors fidels el seu compromís i la seva passió per la cultura pròpia i pel poble.
Dissortadament, s’ha perdut el gaudi per la lletra impresa en paper. Que poques revistes en queden! Sortosament, “Traiguera” no s’ha deixat vèncer pel format online. Així que hom pot llegir-la a l’ombra d’una olivera o en alguna agradable cafeteria, amb poca gent i bona música, acompanyada d’un cafetó desvetllador i una pasta fullada. Poder subratllar-ne fragments colpidors per a després guardar-los esdevé un pelegrinatge per la paraula escrita.
Finalment, voldria parlar de la meva «història d’amor» amb “Lo Diariet”.
Jo tenia un company de treball a València que s’anomenava Vicent Cervera que havia nascut a Traiguera. Un dia, va tornar a la seva comarca i el contacte es va esvair. Prou anys més tard, com que jo tenia un programa d’entrevistes en Ràdio Klara, vaig interviuar Ramón Mampel com a Secretari de la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià, oriünd de Traiguera. En saber-ho, li vaig preguntar per Vicent Cervera i, de seguida, me’n va donar informació i vaig poder contactar de nou amb ell. No recordo quant de temps va passar des de llavors, però el 2013 vaig treure un llibre de relats eròtics «apuntalats» amb il·lustracions i receptes de cuina selecta del magnífic restaurador Josep Maria Baldó acompanyades de fotografies exquisides. S’anomenava Una mentida fabulosa. D’entre les més de cinquanta presentacions que en vaig fer, se’m va ocórrer que una podria ésser a Traiguera i li ho vaig suggerir a Ramon Mampel. Ell va acceptar i em va presentar Vicent Matamoros, qui es va encarregar de tota la «faramalla» relacionada amb la presentació. A més a més, jo havia decidit passar aquell any les vacances en una casa antiga de Traiguera. Així, vaig poder tornar a veure Vicent Cervera i conèixer unes grans persones. Hi destaco Felipe Granyana, Maria Victòria (la seua muller) i els seus fills (Júlia, Felip i Robert), que han esdevingut bons amics.
La meva estada a Traiguera aquell agost del 2013 va ésser entranyable. Vaig fer excursions pels afores, la qual cosa em va permetre conèixer oliveres mil·lenàries, i vaig gaudir de les seves festes majors.
El dia 2 d’agost, a les 19:30, en un colpidor local antic —el Pes del Fariner—, al carrer del Mossèn Compte de Traiguera, Vicent Matamoros va inaugurar l’acte de presentació del llibre. Em donaren també suport l’amic Vicent Cervera, filòleg, Adolfo Llamas, home de món que tenia una de les col·leccions eròtiques més interessants d’Espanya, i Ramon Mampel. Al final, va haver-hi un tast d’olis comarcals de nomenada i gran qualitat conduït per Ramon Mampel i un tast de vins per mi mateixa. L’acte, el va assumir el Centre Cultural Traiguerí i hi va col·laborar el Molt Excel·lentíssim Ajuntament de la localitat. Encara que mai no m’ho van dir, Vicent Matamoros i altres membres de “Lo Diariet” van treballar de valent per tal que la presentació fos un èxit. Ho van aconseguir. Alguns dels que em van acompanyar aquells vespre, però, han faltat, si bé sempre els recordaré amb afecte.
Després, agraïda a aquelles magnífiques persones, he anat col·laborant de tant en tant en “Lo Diariet” amb algun article i he conservat amistats que ja tenen dotze anys de vida, a més d’anar a Traiguera sovint. A casa dels amics Felipe i Maria Victòria, que sempre m’han rebut com si fos de la família. També la relació amb Vicent Matamoros i Anna, la seva muller, continua i els he visitats dues vegades. Ara, resto a l’espera que siguin ells els qui «baixin» a Carcaixent (la Ribera Alta), on visc. Mentrestant, continuaré col·laborant amb “Lo Diariet”, sempre que ho considerin oportú.
I vull acabar amb un darrer elogi sobre “Lo Diariet”. En aquest món globalitzat on tan difícil és per a la cultura de debò sobreviure i quan pocs continuen fidels a les publicacions en paper, l’equip de “Traiguera” encara es reuneix el que calgui amb il·lusió per tal de treure al carrer un producte de qualitat, perquè “Lo Diariet” està fet de supervivents. Possiblement sigui un dels darrers supervivents.
*Aquest article és una petició de Vicent Matamoros, que he dut a terme amb satisfacció
EXEMPLAR D’OCTUBRE DE «LO DIARIET»: EL DE L’ANIVERSARI DELS 50 ANYS
