Aquest artícle ha aparegut primer en SAÓ, en català: https://revistasao.cat/batalla-mundial-per-la-mobilitat-electrica/
La Xina capitaneja el procés
Quan va començar a despuntar en mobilitat, els combustibles fòssils ja estaven en mans d’altres potències i, doncs, poc podia atènyer. Ara mateix, però, ja lidera la fabricació de VE1.
Al principi, la producció es va centrar en el mercat interior, malgrat que el seu elevat PIB era cada cop més difícil de mantenir i, per tant, la demanda de VE podia perillar. Amb tot, un increment en la fabricació va comportar la creació de noves empreses dins del sector i l’augment de llocs de treball. Tanmateix, hi ha un problema fonamental que acompanya el creixement del PIB arreu del món: una toxicitat que potencia el canvi climàtic i, aleshores, la pervivència del planeta.
Fins fa poc, la Xina era un dels països més contaminants del món i així ho destacaven altres països molt contaminants també. Mostraven així una hipocresia difícil d’acceptar quan ells no feien ni fan res per revertir la situació.
La pressió interior va orientar la política energètica xinesa cap a una millora del medi ambient. En efecte, la població estava força preocupada per la situació. Llavors, el Govern ho va aprofitar introduint la idea que podria endreçar-se si la gent es decantava per la mobilitat elèctrica. El resultat va ser encetar un projecte anomenat «Nova Economia Energètica» que afavoria la fabricació de VE mitjançant exempcions fiscals i finançaments assequibles.
En aquest sentit, resulta paradoxal que hagi estat un govern autoritari que pensa a llarg termini el que hagi implantat eficaçment i amb rapidesa plans de recuperació mediambiental. Les xifres que ens arriben son indicadores que els estàndards mediambientals son el motor dominant ara mateix.
La base del triomf
És la fabricació de bateries de liti, que mouen l’economia xinesa en els sectors de la mobilitat, l’electrificació, la descarbonització i la digitalització. Tanmateix, no sols es beneficia el país, sinó també altres com Austràlia, la major productora mundial de liti, que està beneficiant-se força de l’evolució xinesa, que està aprofitant l’evolució xinesa facilitant-li el producte de manera elaborada.
Amenaces a la Xina
Segons el redactor en cap del Global Times, altaveu del Partit Comunista Xinès en qüestions internacionals, la Xina ha insinuat que està plantejant-se restringir les exportacions de terres rares. Es tracta d’una advertència als EUA2 i al Japó cada cop que s’aixeca una «ventada» d’aquests dos països contra el gegant asiàtic.
De fet, els successius governs japonesos no deixen de llençar-li amenaces. Cal recordar que gairebé tots ells pertanyen a un partit que es perpetua en el poder a partir de la segona meitat del segle XX. També que l’actual està tan escorat a l’extrema dreta com ho estava el país abans de la Segona Guerra Mundial3. Caldria que foren una mica més discrets perquè son els que més haurien de témer aquest fre, ja que afectaria molt seriosament la seva indústria electrònica. Efectivament: compren matèries primeres a la Xina i les transformen en peces fonamentals d’aquesta indústria seva.
Per contra, les societats anònimes xineses que cotitzen en el mercat de valors, com Tianqi i Ganfeng, consideren més prioritari allò que li convé al seu país que no pas l’obtenció de lucre, de manera ben diferent al que ocorre on mana el capitalisme o el «nou feudalisme». Son, llavors, les consideracions estratègiques nacionals allò que guia les seves decisions.
Imitar o criticar la Xina?
Si la segona està convertint-se en un model a seguir pels tan bons resultats obtinguts, què hi faran Occident i altres economies asiàtiques que competeixen amb ella? Continuar amb els models de desenvolupament que ja tenen instal·lats o imitar els xinesos?
De moment, la resposta d’Occident i dels EUA ha estat potenciar la guerra comercial. No oblidem, però, que l’extraordinari creixement econòmic xinès va ser resultat, en gran mesura, d’uns sectors orientats a l’exportació en segments específics del mercat, elegits pel Govern i que comptaren amb el seu suport.
La competència amb la Xina es manifesta de diferents maneres. Una, intentar afeblir el model xinès criticant-lo. És el que fan la UE4 i els EUA. Però els segons necessiten el liti xinès. Tesla, per exemple, no fabrica bateries per als seus VE. Ho fa el Japó per a ells i, com he dit, necessita la Xina. Quant a la UE, no va tenir visió de futur perquè no va copsar com d’importants serien les bateries de liti. Sols a partir del 2017 començaren a «bellugar-se», si bé els sudcoreans l’han avançada i, fins i tot, han obert fàbriques a Hongria. L’únic fabricant europeu de bateries per a VE és el suec Northvolt. Amb tot, el problema és que cal processar el liti per a utilitzar-lo en una bateria i Europa hi està molt lluny d’Austràlia i de la Xina.
Quant a països que experimenten ara mateix un creixement enorme, com és el cas de l’Índia, la cinquena economia mundial pel que fa al volum de PIB nominal5, encara que no té liti no li suposa cap obstacle per a continuar creixent.
1Vehicles elèctrics.
2Estats Units d’Amèrica.
3Hi ha un article molt revelador sobre el Japó en Le Monde Diplomatique en español sortit en febrer: https://mondiplo.com/japon-y-su-partido-unico
4Unió Europea.
5És el valor, a preus de mercat, de la producció de béns i serveis finals produïts en un país durant un determinat període de temps, que sol ésser un any. Mentre que el PIB real és el valor d’aquesta producció a preus constants.
