L’article s’ha publicat primer en: https://fundacionhugozarate.com/hacia-un-movimiento-de-liberacion-definitivo/
Els estudis acadèmics ajuden els palestins
Han servit per analitzar allò esdevingut i preparar-se per a seguir endavant.
Els campus universitaris son un viver d’activisme gràcies a les organitzacions i els continguts de les assignatures han facilitat que molta gent treballi en temes relacionats amb Palestina.
El nombre de graduats universitaris palestins és elevat i la població refugiada és la millor educada del món àrab. De fet, la seva taxa d’analfabetisme és de les més baixes del món.
Així doncs, la generació emergent palestina compta amb joves molt preparats per aportar solucions.
Un moviment d’alliberament definitiu
Si així fos, ompliria el buit que deixarà un Estat d’Israel en decadència, que li ha fallat al seu poble i al poble palestí.
Aquest moviment hauria de crear una nova realitat, malgrat enfrontar-se, com els anteriors, a amenaces diàries, violència dels colons, bombardeigs i agressions.
Tanmateix, a pesar de les terribles condicions en què viuen els palestins de la Franja de Gaza com a conseqüència dels crims contra la humanitat comesos davant els ulls de tot el planeta, son capaços de sobreviure i reconstruir les seves vides.
A Cisjordània i Jerusalem, l’Estat israelià continua desarabitzant els territoris ocupats mitjançant la violència, la intimidació i la seva llei, i la població palestina s’hi enfronta a una lluita més enconada.
Dins d’Israel, a més de la discriminació rutinària, resulta esborronador el nombre de morts palestins a mans de bandes criminals israelianes.
Als campaments de refugiats, la població insisteix en el seu dret al retorn.
A la resta del món, els palestins i els activistes per la pau no deixen d’augmentar la seva solidaritat mitjançant campanyes com a de BDS, protestes, acampades i sabotatge industrial.
Ara bé, per tal què avanci i triomfi de manera definitiva el moviment d’alliberament és imprescindible una organització palestina unificada amb un lideratge sòlid que freni l’atroç destrucció provocada per Israel.
Models positius
Es desenvoluparen entre el 2010 i el 2021 i en son tres: la «Primavera àrab» (2011), «la Gran Marx del Retorn» (2018) i la «Intifada d’Unitat» (2021).
Els dos darrers demostraren una gran capacitat de mobilització partint d’una base nacional més enllà de la revolta i de la unificació de la gent.
Els seus precedents van ser la suma de la resistència sobre el terreny, les manifestacions massives a tot Palestina i la solidaritat global.
La «Intifada d’Unitat» va desencadenar una vaga general a tot Palestina i les comunitats veïnes com a conseqüència de les incursions israelianes i el seu intent de desnonament. Va facilitar la seva propagació i es va atreure les simpaties de persones d’Occident, que deixaren de creure en allò que els seus governs els deien sobre els palestins: que eren terroristes.
Tant Israel com els seus aliats occidentals han acusat Hamàs i tot el moviment palestí de terroristes, i els ha servit d’excusa per no afavorir les negociacions.
De la «Primavera àrab» es van extraure lliçons essencials: que una mobilització massiva pot enderrocar règims que han governat des de fa molt de temps; que la mobilització de masses no és prou per construir un nou ordre, perquè cal organitzar «el dia després» evitant l’oposició entre faccions i, finalment, que cal conservar la coalició que ha generat la mobilització.
També és important convidar l’esquerra històrica a participar-hi. L’esquerra del món àrab es basa en sindicats, partits polítics i organitzacions i, encara que està antiquada i té fama de ser inflexible, burocràtica i jeràrquica i obstaculitza l’acció, no hem d’obviar que totes les revolucions que han tingut èxit necessiten l’energia creativa de les masses i la visió programàtica d’una organització sòlida.
Les traves d’Israel
Qualsevol intent de construir un nou moviment es trobarà amb els obstacles que li posarà el seu enemic secular, valent-se de totes les eines al seu abast per aniquilar-lo.
Israel és molt conscient de la vitalitat de la joventut, per això és el sector més assassinat de la població palestina. Tanmateix, la visió de futur dels joves palestins promou entre ells iniciatives inversemblants basades en la lluita per la supervivència i una visió estratègica a llarg termini.
Ara bé, no oblidem pas que, davant qualsevol onada de protestes noves, el poble palestí s’enfronta a una crueltat i inhumanitat cada cop majors per part d’Israel.
Com aconseguir un moviment d’alliberament decisiu
Creant un combinat de solidaritat internacional —que inclogui el moviment BDS—, una xarxa en expansió d’afiliació amb les lluites dels grups indígenes i oprimts a tot el món i un lideratge unit i democràtic.
I que la caiguda d’una revolució juvenil no sigui un impediment per a desmoralitzar-se, perquè les revolucions juvenils son cícliques.
Amb tot, l’èxit dependrà d’una durada major, de no caure en faccions que creïn conflictes i d’afavorir un lideratge fort.
Quant a Occident, el consens a favor dels palestins continua en augment, si bé la joventut no creu que pugui arribar quelcom de bo dels EUA.
Pel que fa a Israel, continua desplomant-se com a Estat, la qual cosa pot canviar l’equilibri global present i aconseguir que resti molt més marginat de l’escenari global.
Si l’aliança que dona suport a Israel esdevé més passiva, les condicions per crear una realitat diferent maduraran, però millor que no s’hi impliquin els EUA…
1 L’article està basat en els treballs d’Ilan Pappé.
