Aquest post s’ha publicat abans a:
https://fundacionhugozarate.com/el-poder-de-la-union-entre-palestinos/
El gran problema al qual s’acara el moviment d’alliberament palestí és l’existència de massa grups.
Organitzacions palestines
Per una banda, l’OLP1, que caldria que fos reformada des de dins o crear-ne una altra de nova que assumís aspectes de l’OLP, però adaptant-se a les necessitats actuals del moviment d’alliberament palestí.
Ara bé, qualsevol solució hauria d’incloure Hamás2 i la Yihad3 Islàmica Palestina. Cal recordar que Israel ha assassinat desenes de milers de civils, però no ha pogut acabar amb Hamàs. Ni aquesta ni la Yihad Islàmica Palestina son organitzacions terroristes, encara que així ho afirmi el Nord global, influenciat per les mentides d’Israel. Per això, quan aquest Nord es prengui seriosament ajudar a aconseguir la pau, haurà de negociar amb tot el moviment palestí tal com s’hi trobi en aquell moment. A més, aquests corrents islàmics estan molt disposats a adaptar-se als de caràcter laic, com han fet aquests amb els islàmics.
La reforma de l’OLP, en cas d’optar por aquesta via, hauria d’incloure la seva democratització per a convertir-la en una eina de la resistència i la mobilització de masses.
Així mateix, no podem obviar que la joventut palestina se centra en qüestions realment importants, com ara resistir-se a l’ocupació i l’apartheid i agitar la solidaritat internacional. I també, que hi ha més moviments com ara el Palestinian Youth Movement (PYM), que intenta no caure en els obstacles que li posen al camí les organitzacions tradicionals. Està radicat als EUA4, però ja té activistes arreu del món. Vol ser un corrent global que tingui vincles amb col·lectius com els indígenes, les persones negres i un moviment àrab ampli que lluiti per la democràcia i la llibertat i que vulgui alliberar-se del neocolonialisme. El PYM creu en un front nacional unit liderat per la generació jove, menys corrupta i facciosa que l’anterior.
Una altra xarxa juvenil en acció arreu del món son les Societats Palestines, ubicades a les universitats britàniques. Amb BDS5, organitzen acampades estudiantils de protesta contra la invasió, entre moltes altres accions.
Tots aquests moviments volen la descentralització de l’OLP i de l’Autoritat Palestina.
És molt important que existeixi aquesta diversitat de perspectives, perquè és la manera més eficaç d’aclarir temes clau com el paper d’una nova OLP o la creació d’una nova organització, que actuïn com un govern gairebé estatal, o analitzar el que ha fet en realitat l’Autoritat Palestina, que ha impossibilitat qualsevol canvi en favor de l’alliberament.
Recordem que aquestes organitzacions busquen el reconeixement oficial d’un únic Estat palestí per part de tots els governs del món. Dins de l’ONU, l’han obtingut a 146 Estats de 193. En aquest Estat únic hauran de conviure tots els habitants, sobretot després del genocidi perpetrat per Israel en passar el 7 d’octubre.
Cal la petició de reconeixement de Palestina davant el negacionisme sionista, que refuta l’ocupació de les seves terres, la neteja ètnica i l’existència de Palestina tal com va ésser. Tanmateix, els palestins que lluiten pels seus drets, el seu alliberament i el reconeixement internacional son optimistes i volen organitzar-se de manera eficaç després de resoldre els problemes més peremptoris.
Un altre sector al qual es plantegen incorporar és la diàspora palestina i decidir si hauria d’estar implicada en la presa de decisions sobre el futur de Palestina. Indubtablement, el vincle amb aquestes comunitats és molt important i podria fer-se amb una base política sòlida.
El que està clar és que cal que s’integri tota la població palestina sigui on sigui i que els representi líders que responguin a les crítiques en lloc d’abatre la dissidència.
L’Autoritat Palestina
Necessita un canvi complet o la seva desaparició, perquè es va crear el 1994 com una estructura de transició a la qual se li concedia una capacitat de govern en àrees concretes de la Palestina històrica: govern gairebé civil, poder judicial propi, Assemblea Nacional i sistema financer. Tanmateix, ha perdut legitimitat amb el pas dels anys a causa de la corrupció generalitzada que l’envolta, la seva col·laboració amb l’ocupació israeliana —el 2022, va deterir a més de 500 persones palestines per delictes contra Israel— i el declivi i dels serveis bàsics oferts.
La joventut palestina no li dona suport perquè no ha convocat eleccions des dels 2009, per la seva repressió contra els palestins, pel seu suport a Israel i per la seva negativa a incorporar al seu si la joventut palestina. Ara bé, aquesta mateixa joventut tem que, si facilita la seva dissolució, podria produir-se una ocupació completa de Palestina per part d’Israel. Així que prefereixen trobar abans una autèntica alternativa per a poder desmantellar-la. Amb això, canviaria el funcionament de la política palestina, que sols així adquiriria els mecanismes fonamentals per a respondre amb eficàcia a la caiguda o la desintegració d’Israel.
Els «Àrabs del 48»
Son la minoria palestina que es va quedar a casa durant la guerra àrab-israeliana del 1948. Fins al 1967, se’ls va considerar passius i se’ls va menysprear per ser «els de dins». Políticament, es dividien en tres corrents ideològics: l’esquerra, el bloc de centre nacional i els grups adscrits a l’islamisme polític.
Cap partit polític àrab ha format part d’un govern de coalició a Israel, encara que, en algun moment, la Llista Conjunta Àrab va oferir el seu suport al sionisme liberal i d’esquerres per a contrarestar la dreta a la Knéset6.
Durant els primers anys de la dècada del 2000, van començar a aprovar mesures legislatives que restringien la participació cívica i política àrab. El 2018, el sistema d’apartheid d’Israel li va negar tots els drets nacionals a la població àrab palestina. La seva submissió els va passar factura.
La situació ha derivat en una crisi social cada cop pitjor. Han arribat, fins i tot, a ser saquejats per bandes criminals. Els barris palestins a Israel sofreixen extorsió, intimidació i coaccions, i s’assassina persones innocents en brutals atacs de venjança. La policia es manté indiferent davant la creixent epidèmia d’assassinats contra la població palestina mentre augmenta el nombre de morts.
A partir del 7 d’octubre, la deslegitimació de la població palestina com a ciutadana amb iguals drets ha assolit cotes sense precedents. És el que els ha dut a voler organitzar-se políticament al costat dels palestins de Cisjordània, Gaza i altres llocs colonitzat per Israel. La situació podria derivar en un boicot a les eleccions a la Knéset i adoptaria un enfocament semblant al del Sinn Féin7 d’Irlanda del Nord.
La ciutadania palestina dins d’Israel és l’únic grup palestí que té la població jueva israeliana com a veïna, amiga i companya de treball. En el procés de reconciliació, podria tenir un paper fonamental.
1 Organització per a l’Alliberament de Palestina.
2 Hamàs es l’acrònim àrab del Moviment de Resistència Islàmica. Com a paraula, significa «entusiasme», «zel» o «exaltació» en sentit religiós. És una organització política, social i paramilitar palestina d’ideologia nacionalista i islamista sunnita fundada el 1987 (Wikipedia).
3 Significa «lluita» o «esforç».
4 Estats Units d’Amèrica.
5 Boicot, Desinversions, Sancions. Campanya global liderada per palestins.
6 Parlament unicameral d’Israel, situat a Jerusalem. Com a màxim orgue legislatiu del país, està compost de 120 escons i és l’encarregat d’aprovar les lleis, elegir el president i el primer ministre i supervisar l’acció del govern.
7 Significa, en gaèlic, Nosaltres o Nosaltres mateixos. És un partit polític irlandès d’ideologia esquerrana, actiu a la República d’Irlanda i a Irlanda del Nord (territori aquest darrer pertanyent al Regne Unit). El seu objectiu fonamental continua sent la reunificació d’Irlanda. És un dels dos partits polítics més grans de l’Assemblea d’Irlanda del Nord.
8 La font principal d’aquest article son els escrits d’Ilan Pappé.
