Aquest article ha estat publicat primer en SAÓ: https://revistasao.cat/els-murs-del-jerico-messianic-1/
El sionisme, anterior a la fundació de l’Estat d’Israel, va trigar dècades a fer-se realitat. Tanmateix, ha començat a clivellar-se i mostra símptomes de crisi que podrien afectar tot el planeta.
«Estat d’Israel» i «Estat de Judea»
Encara que la denominació generalitzada és «Estat d’Israel», l’evolució del sionisme planteja una terminologia diferenciadora.
El sionisme, per als qui hi ha investigat, sap que l’inicial és diferent de l’actual. L’inicial s’apropa al que denominaríem «Estat d’Israel» i engloba corrents polítics, socials i econòmics predominantment laics. L’actual es basa en allò que, segons els seus defensors, diu la Bíblia i la seva denominació més ajustada seria «Estat de Judea». Vegem, a continuació, les característiques bàsiques de cada grup.
Tenint en compte que el judaisme ortodox era, antigament, antisionista i que els jueus d’ascendència àrab son avui els sionistes més radicals, es pot assegurar que l’«Estat de Judea» estaria format per jueus conservadors, ortodoxos, d’ascendència àrab, comunitats jueves americanes i sud-africanes i alguns sectors de jueus russos. Tots ells seguidors de l’American Jewish Defense League sorgida als EUA. Convindria buscar informació sobre aquesta organització a Internet… Es tracta d’un sionisme d’una religiositat radical, teocràtic, racista i supremacista que exigeix la creació d’un «Gran Israel» que ocuparia tota la Palestina històrica i que odia tant els palestins com els jueus laics. En cas d’assolir l’hegemonia, les seves víctimes serien la població palestina i la ciutadania jueva liberal, democràtica, pluralista i laica.
Crisi interna a Israel
L’«Estat de Judea» va guanyar les eleccions generals en novembre del 2022 i va obtenir molt bons resultats en les municipals de febrer del 2024, encara que la població jueva israeliana major de vint anys es divideix de manera igualitària entre religiosa i laica.
Tanmateix, la quantitat no ho és tot, perquè Palestina no sols està habitada per jueus. Recordem que Israel es va fundar amb una minoria contra la voluntat de la majoria d’habitants de la Palestina històrica. Per tant, hi ha un enfrontament triple. Per una banda, jueus contra palestins i, per l’altra, sionistes messiànics contra sionistes laics. El perill més greu és que augmenti el protagonisme del sionisme messiànic en la política hegemònica israeliana i imposi el seu ideari, perquè s’enfrontaria al sector liberal i laic i aconseguiria que els palestins, sense res més a perdre ja, lluitessin fins a la mort, dins i fora de les seves fronteres.
El sionisme messiànic
El nucli ideològic de l’«Estat de Judea» son els colons religiosos de Cisjordània, deixebles dels religiosos Kook, pare i fill.
Fins el 1917 (darreries de la Primera Guerra Mundial), tots els habitants de Palestina van ser súbdits de l’Imperi Otomà, entre ells, els jueus. Aquests darrers van rebre la predicació dels Kook. El pare va dictaminar que el poble jueu tenia dret a la terra palestina per voluntat de Déu. El seu llegat va ser la creació del Mercaz HaRav —centre d’ensenyament de rabins en hebreu—, que va esdevenir un planter del sionisme radical messiànic i racista que menyspreava la població palestina i els jueus laics i reformistes. El fill ha ocupat importants llocs en els governs de dretes i ha participat en la colonització de Cisjordània i la Franja de Gaza, considerant aquesta colonització com un imperatiu religiós. Sols es van obstaculitzar les seves aspiracions quan va guanyar les eleccions el Partit Laborista, però avui el poder del sionisme extremista està en apogeu.
El Likkud —partit de la dreta liberal i conservadora israeliana— ha potenciat una política d’assentaments molt agressiva que ha accelerat la «desarabització» de Cisjordània i li ha llevat terra, aigua i ofici a la població palestina local. Alhora, els colons israelians han imposat una nova realitat, ja que assetja, agredeix quotidianament i assassina els palestins amb l’ajut i la protecció de l’exèrcit israelià.
Amb posterioritat, les ocupacions militars israelianes han ajudat els colons jueus en les seves reclamacions per la força en la instauració d’un Israel bíblic. Desenvolupen un model d’actuació anomenat «Tag Mehir» —que significa «preu a pagar»—, consistent a assaltar de manera força cruel granges, cotxes, negocis i camps propietat dels palestins per resistir-se als assentaments dels colons jueus. Així mateix, han cremat mesquites i monuments històrics, encara que, des del govern israelià, no hi ha hagut cap intent per detenir i castigar aquestes accions.
El sionisme messiànic s’estén com una allau i ja ha arribat als barris palestins de les ciutats mixtes —Acre, Haifa, Jafa, Lod i Ar-Ramla—, on han creat «centres de formació» (sionista radical) en meitat de las àrees palestines d’aquelles ciutats.
En la mateixa Jerusalem, han intentat envair la mesquita d’Al Aqsa per a aconseguir el seu enderrocament i construir sobre les seves runes el Tercer Temple.
El sionisme radical també s’ha infiltrat als tribunals de justícia israelians, que no jutgen ni condemnen els brutals assentaments de colons als quals dona suport l’exèrcit.
Així mateix, la dreta hegemònica israeliana ha perpetrat horribles agressions a la població palestina de Cisjordània, on han assassinat vuit-centes persones entre octubre del 2023 i 2024.
Per cert, no hem d’oblidar que els atacs a palestins no sols tenen lloc dins del seu país d’origen, sinó també en països i regions on han hagut de refugiar-se. Tot això fruit de l’impressionant auge del colonialisme sionista messiànic.
Els atacs del sionisme messiànic al laic, un explosiu amb temporitzador
El sionisme messiànic considera que el sionisme laic i els palestins son enemics d’igual categoria. Han volgut imposar-los el «Gran Israel» perquè és el descrit a les Escriptures, segons ells. L’odi i el menyspreu que projecten sobre el sionisme laic ha esdevingut una brutal violència que pot acabar en una autèntica bomba de rellotgeria, ja que impossibilita que s’unifiqui i cohesioni la societat israeliana.
La base de l’«Estat de Judea» s’ha ampliat cap als districtes electorals de part de la població ortodoxa jueva mizrají, de procedència majoritàriament nord-africana, que s’ha convertit en un viver de racisme antiàrab a través del partit Shas. El seu fundador, el rabí Ovadia, nascut a l’Iraq, és avui rabí en cap sefardí d’Israel i està en contra de palestins i jueus laics. S’ha unit al govern de coalició de Netanyahu i, en agraïment al seu radicalisme, se’ls eximeix de complir el servei militar obligatori.
Ovaida resa per la mort dels líders sionistes laics, es burla de la judicatura d’Israel i del personal docent de les escoles estatals i ha exigit l’eliminació de tots els àrabs.
L’origen de l’odi que la població jueva procedent d’Àfrica i del Pròxim Orient sent cap als àrabs i els palestins és l’«autoodi». Dins dels grups jueus, els askenazites es consideren superiors als sefardites i tots dos als jueus àrabs. La humiliació que senten aquests darrers, menyspreats a Israel per aquells que es consideren superiors, els ha conduit a un procés de desarabització brutal. Per a entendre’ns millor: és l’actitud que van tenir els jueus conversos ibèrics amb els jueus que no van voler convertir-se al cristianisme. El mateix Gran Inquisidor Torquemada, que va conduir a tants jueus no conversos a la foguera, era d’origen jueu.
Tant Ovaida como els Kook es neguen a tolerar l’existència dels palestins dins del seu «Estat de Judea», i molt menys amb els mateixos drets, i del judaisme laic. Per als sionistes supremacistes, la supervivència del judaisme laic implicaria la seva desintegració. Per això, la tensió entre ambdós sectors no deixa de créixer, tenint en compte que el marge entre ells és mínim. En les eleccions de novembre del 2022, els supremacistes van guanyar amb un 64 sobre un 120 del total. Per això, el seu primer objectiu és intervenir el sistema judicial, que afecta l’estructura parlamentària, per a tenir el control absolut. Tanmateix, es van produir, com a conseqüència d’aquest objectiu, les majors manifestacions dins del país fins al 7 d’octubre del 2023.
En el seu moment, Occident va donar suport a un Israel democràtic i liberal, però la lluita existencial entre tots dos bàndols sobre com ha de ser l’Estat jueu ha creat molta confusió. Totes dues visions son excloents i els enfrontaments entre ambdós no deixen d’augmentar, la qual cosa impedeix l’existència d’un Estat jueu ferm.
Ara bé, en una sola cosa coincideixen ambdós sionismes: es neguen a acceptar la igualtat amb els seus conciutadans palestins i volen la seva subordinació continuada, la qual cosa comporta el manteniment del sistema d’apartheid.
El sionisme laic
Les elits tecnològiques i financeres de les quals depèn la prosperitat d’Israel es decanten per l’«Estat d’Israel», el que defèn el sionisme laic. Però la situació és tan greu que cada cop hi ha més jueus liberals i laics que han decidit abandonar Israel, motiu pel qual l’economia del país es ressentirà i s’agreujarà encara més la polarització social existent.
Des del 7 d’octubre del 2023, més de mig milió de jueus partidaris de l’«Estat d’Israel» han emigrat, la qual cosa afavorirà més els triomfs electorals de l’«Estat de Judea», que, tanmateix, no té les capacitats econòmiques i militars per a la supervivència d’Israel.
Si el judaisme laic s’hagués alineat amb la ciutadania palestina dins d’Israel, ambdós haurien constituït un dic contra l’«Estat de Judea», però ho ha impedit que son tan racistes com els jueus supremacistes.
El sotmetiment de Palestina
Israel ha aconseguit el que no havien aconseguit les crides palestines a l’exterior: un suport sense precedents arreu del món a la causa palestina.
Milions de persones exigeixen que Israel sigui tractat com un Estat pària fins que elimini el seu sistema d’apartheid i l’activisme ha augmentat a través del moviment BDS, que utilitza les mateixes estratègies que es van utilitzar contra l’apartheid sud-africà.
Aquest canvi de posició mundial va trigar a produir-se perquè Israel sempre va acusar els palestins d’intransigents, però avui tots sabem que son els palestins les víctimes de l’ocupació israeliana, perquè tots els governs israelians sempre s’han oposat al retorn de la població palestina a les seves terres i cases. I, gràcies a Internet, tots sabem en quines condicions infrahumanes i terribles viu la població palestina dins del seu propi país.
El moviment BDS
Sorgeix el 2005 i exigeix que la comunitat internacional demani comptes a Israel per la vulneració de tres drets bàsics: el dret de la població refugiada a tornar, el dret de la població de Cisjordània i de la Franja de Gaza a la llibertat i el dret de la minoria palestina que viu a Israel a gaudir dels mateixos drets que els jueus. Així mateix, exigeix que la comunitat internacional imposi sancions, boicots i desinversions, com fa amb altres països, com ara Rússia.
Els boicots s’han generalitzat a partir del 7 d’octubre del 2023: boicot a donar a conèixer les realitzacions d’artistes, intel·lectuals, etc. i a col·laborar en qualsevol acte.
Las desinversions estan augmentant sense aturador. L’objectiu és danyar l’economia d’Israel, sobretot d’aquelles empreses que s’estan beneficiant dels atacs del seu país.
Finalment, l’aïllament internacional també repercuteix negativament en l’àmbit econòmic.
Amb tot, el factor més influent és l’aplicació de sancions. En aquest sentit, el Sud Global està actuant de manera decisiva i valenta i és la indústria bèl·lica israeliana la més perjudicada.
Si la pressió continua, Israel també serà acusat de corrupció i genocidi i la població civil mundial no voldrà que els seus governs tinguin contactes amb governs assassins.
*Ilan Pappé ha estat una de les fonts principals d’aquest article.
