Presentació del poemari «Ciutat Sudari» de Lluís Vicent

LLUÍS VICENT BANYULS I FERRANDO (València, 1978) és music i poeta, més conegut com Lluís Vicent. Té les seves arrels al sud de la província de València i la infantesa, a través de la natura i el contacte continuat amb els avis, el van marcar.
El seu primer encontre amb la música és una guitarra trencada del pare que tocava en secret. Arriba un moment en què guitarra i lletres de cançons creades per ell es combinen, ja en l’adolescència.
A 18 anys, comença l’aprenentatge de la guitarra clàssica. Destaca amb Manuel Collado i Toni Iñíguez (Institut Musical Giner).
Està també la seua vinculació definitiva a la ciutat de València i el compromís amb determinats col·lectius.
També ha estat en altres grups i experimentat altres gèneres i corrents. No trigaria a incloure poetes de totes les terres i idiomes. El 2005 apareix “Cançons d’anar per casa”. Però hi ha hagut més treballs i més recitals en diversos àmbits. És membre de l’AELC i del Colectiu Ovidi Montllor.
PREMIS I OBRES LITERÀRIES PUBLICADES
Premi de Poesia Joan Duch uns quants cops
II Premi de Poesia Camí de la Nòria de Picanya
Primer premi de prosa “La Font de Ferro” (2009)
LIV Premi de Poesia Castellum Ripae 2009
Guardó en el Concurs de Creació Literària Puigmarí 2010
Publicació de “Les Penúltimes Paraules de Sísif”, Editorial Germania, 2012.
Premi del Colectiu Ovidi Montllor a la millor lletra “En la corda fluixa”, 2012.
Guanyador del certamen estatal de poesia Adolfo Utor Acevedo.
Col·laboració en el recull “Relats a Vora Mar”, Editorial Neopàtria.
“Quatre rius de sang”, Editorial Neopàtria, 2018.
Narrativa “El Cafè dels Somnis” (2020), Neopàtria.
Poemari “Mars enllunades de tarquim”, Ed. Círculo Rojo 2022.
Col·laboració amb Jaume Pérez-Muntaner, Francesc Mompó, Manel Alonso Català i Vicent Penya en el llibre “Les Veus de la Música” (2022)
Poemari “Ciutat Sudari”, Editorial Cuadrante, 2024.
Llibre de contes i altres proses “Mil Nits per No Dormir”, Editorial ViveLibros (2025).

OBRES DISCOGRÀFIQUES PUBLICADES
Consciència Urgent, 2007 – Cambra Records
Tendres deixalles, 2008 – La Cúpula
El dia de després, 2013, Mesdemil
Segon Origen, 2019. La Cúpula
La tirania de la normalitat, 2020 – La Cúpula
Cançons d’anar per casa, 2020 – EP
Black Uprisin, 2021 – Lluís Vicent & La Free & Feelin’Band – La Cúpula
Per Versions, 2022 - Lluís Vicent & La Free & Feelin’Band
Amunt els cors i les destrals, 2024 - Lluís Vicent & La Free & Feelin’Band
Els paisatges anònims (Rare Edition), 2025 - Lluís Vicent & La Free & Feelin’Band.

CIUTAT SUDARI és un llibre de poemes que busca en Allen Ginsberg unes certes arrels. No vull ací dir res que coincidesca amb el Pròleg del poeta Manel Alonso, perquè és millor que compreu el llibre i el llegiu vosaltres mateixos. A més, no vull fer spoiling…
En la primera part hi ha una tornada a les arrels, a la recerca d’una pèrdua que contraposa a l’aspror que suposa la ciutat. És com aquell bressol anomenat Rosebud que apareixia a “Ciutadà Kane”. Hi ha un poc d’això en aquest poemari. Però, immediatament, aquell passat que es busca anhelant és substituït pel present que implica la ciutat i que no presenta cap aspecte positiu i, sobretot, està vinculada a la mort.
Quant a Hivern a Nova York, voles d’un present esquifós a la recerca de la ciutat ideal per excel·lència.

ENTREVISTA
Començarem amb generalitats…
Fins a quin punt les arrels del sud han incidit en la teua personalitat i creativitat?
De quina forma la infantesa va incidir en la teua producció musical i literària?
Per què tocaves la guitarra en secret?
Què és el que tocaves amb la guitarra?
Per què vas voler aprendre guitarra clàssica?
Amb quins col·lectius has col·laborat o col·labores?
Quins poetes catalans i valencians han influït en la teua obra?
Per què aquest picoteig d’estils, d’autors…?
Per què la poesia?
I també has fet els teus pinets en prosa…
De quina manera et va afectar la pandèmia creativament parlant?
Per què li has dedicat el poemari a la comarca de l’Horta?
Per què aquesta vinculació de la ciutat a la mort?
La teua ciutat és tot el contrari de la polis grega o l’urbs renaixentista o capital de cultura, trobada, diàleg… Per què has buscat transmetre-hi l’esperit dels autòmates?
També és una ciutat que arrabassa tota creativitat. Ginsberg va passar per un període de stuck – atorament. És quelcom que li passa a tot qui és creatiu. Quan va viure a l’Índia, li va preguntar a un guru com podia recuperar-la. Ell li va preguntar sobre què escrivia i Ginsberg respongué que sobre la ciutat, però que ja no li oferia novetat. Llavors, el guru li va respondre que tornés a sortir al carrer i que intentés veure una ciutat diferent o una ciutat amb uns ulls diferents. És a dir, amb ment de principiant. Ho va aconseguir i va tornar a potenciar-se. Podries assolir una visió diferent de la ciutat a la que exposes en aquest llibre?
Aquesta primera part sembla un auca… Ho tenies en ment?
Entrem en la segona part pensant que l’aura de la ciutat moderna per excel·lència ens traurà el mal sabor que ens havia deixat la primera, però no, resulta que encara aguditza més l’angoixa que ens ha tocat viure-hi…
Hi ha versos realment escatològics…
García Lorca va patir força a Nova York… Hi va veure la mateixa ciutat que tu descrius?
Hi ha una recerca de la mort intensa, angoixant…
Es pot viatjar amb la poesia sense necessitat de fer turisme?