Taula rodona. Turisme o què?

El turisme, que no fa tants anys era una activitat bastant minoritària, ha esdevingut la «pesta» del segle XXI.
Un poc d'història
El turisme sorgeix gràcies a la instauració de 2 setmanes de vacances pagades a França l'agost del 1936, gràcies al govern del Front Popular. Era una passa més de l'estat de benestar i una mena de «premi» compensatori per no cobrar el salari merescut o que treballessin menys hores.
A partir del seu establiment, sindicats, associacions i grups religiosos tractaren d'aprofitar al màxim el temps lliuyre dels treballadores, contribuint també a la seva educació. Es tractava, doncs, d'un «turisme social», que proposava activitats i colònies de vacances per als treballadors.
El capitalisme es fica pel mig
No trigaren les empreses capitalistes a assumir el control del turisme i ampliar-ne l'oferta. Han convertit el turisme en un dels negocis més productius dels segles XX i XXI.
¿«Viatger» o «turista»?
El primer és «la persona que se trasllada d'un lloc a l'altre, generalment distant, per qualsevol mitjà de locomoció». És minoritari i sempre va ser una «rara avis» per a rics.
El segon és «la persona que viatja per plaer» o això se suposa. La seva primera finalitat va ser l'aventura, encara que es va desvirtuar molt ràpidament.
¿Viarge o turisme?
El viatge està vinculat al «trajecte»; el turisme, al destí.
El primer comença en la nostra ment, s'inicia a la porta de casa i conclou quan tornem o decidim de quedar-nos en alguna de les «escales». Ho va fer Odisseu de tornada a Ítaca, la seva llar. El temps que dura l'itinerari és important; així com el descobriment que implica.
Per contra, el turista «es transplanta a un altre lloc» per tal d'arribar a un destí. Quant a ltemps, és curt, còmode i anodí.
Novetat esdevinguda hàbit
Avui no s'entenen les vacances si no és anant-se'n a un altre lloc i la pregunta obligada és: on te'n vas de vacances?. Ningú no pregunta: què faràs aquestes vacances?
Desil·lusions turístiques:

1. Quan el turista arriba al seu destí, comença a pensar que a casa estava millor, encara que mai no li ho confessarà a ningú.
2. Comprovarà que el seu darrer viatge se sembla molt als anteriors…
3. En arribar, es trobarà amb milers de turistes com ell q ue li recorden que és un vulgar turista.
4. L'autenticitat que li ha promès l'agència de viatges és falsa.
   «Tenir vacances» o «anar-se'n de vacances»?
   El primer és un dret pel qual lluitaren els nostres avantpassats. Ens proporcionava descans.
   El segon, un manament capitalista que ens converteix en esclaus consumistes però que no ens duu el gaudi, però si el cansament.
   Aventura o crònica d'un destí anunciat?
   El viatger surt a l'aventura sense esperar res. El turista arriba a llocs prèviament elegits i dissenyats on es troba amb altres turistes. No aspira a la sorpresa, sinó a rebre un servei concret. No li interessa el descobriment cultural ni assumir riscs ni sortir a explorar, sinó a que li manen, com a bon consumista, el que s'ha programat per a ell: lloguers, mitjans de transport (bicicletes, patins, vaixells de vela, camells…). El màxim és el «paquet complet».
   Existeis la «màgia» turística?
   No, perquè tot està prèviament organitzat i els seus únics interlocutors son cambrers, recepcionistes d'hotel i venedors de botigues per a turistes. Els primers van a «gaudir» i els segons a «servir-los».
   Models turístics
   Organizat o airbnb.
   Els «no-llocs» del turisme
   Son exactament iguals pertot arreu: aeroports, ports, «ciutats-boutique», parcs temàtics, estacions de ferrocarril, gasolineres, àrees de descans a les autopistes, centres comercials, zones frontereres, perifèries urbanes on s'amunteguen els desheretats… Es tracta de punts de reclusió de turistes per tal que consumeixin encara més. Exemple: els «paradisos tropicals».
   Hi ha un turisme sostenible?
   No.
   Hi ha més opcions…
   Preguntar-nos per què aquesta dèria per sortir, privilegiar l'itinerari o el mitjà de transport.
   Precismaent, en aquest apartat, voldria introduir una opció que s'està posant de moda i que demostra la insaciabilitat del capitalisme: el benestar sexual com a destí turístic. Així ho contava el NYT el passat 22 de novembre…
   Turisme per a descobrir el món o per a fugir de la pròpia vida quotidiana (oblidar-lo)?
   Que el lector es responga a ell mateix de forma valenta…