Vull ser breu perquè no son les meues paraules les que interessen, sinó les del protagonista d’aquesta convocatòria: FERRAN NAVARRO I SORIANO, nascut un 29 de juliol del 1965.
No m’estendré en la seua trajectòria musical, àmplia i intensa, així com dels seus immensos coneixements musicals. Tot això ho podeu trobar en Internet i, sobretot, en la coberta d’aquest magnífic llibre que tantes informacions ens descobreix sobre la nostra història musical en particular i cultural en general.
En primer lloc, m’agradaria citar el fragment d’una entrevista que li vaig fer per a la revista catalana de l’associacionisme cultural, TORNAVEU: «El llibre és la història d’una guerra contada des del punt de vista musical: com cantaven, lluitaven i desfilaven els nostres soldats en la Guerra de Secessió».
En segon lloc, voldria informar molt breument del contingut del llibre.
Hi ha una primera part de caràcter teòric que ens permet de comprendre la història d’aquest recull de música i lletres i una segona part destinada a les PARTITURES.
Quant a la primera part, s’inicia amb una Introducció de Josep Guia i Marín i un Pròleg de J. Eduard Beneyto i Mateu.
A continuació, l’autor desenvolupa un seguit de temes necessaris per a comprendre la història musical del llibre: antecedents històrics, ús d’instruments de llengüeta doble, percussió, símbol sonor dels Maulets, Iconografia musical, prohibicions en les festes i en la música, ripostra musical, participació d’Estrela Roja de Benimaclet en els Miquelets del Regne de València, altres partitures, cronologia musical i històrica i conclusió.
I no diré res més al respecte, perquè Ferran Navarro ho conta al llibre molt millor que no pas jo…
Per això, m’agradaria, després de parlar-nos-en ell mateix, que em deixés fer-li algunes preguntes a tall d’«aperitiu» per al que tots vosaltres vulgueu saber:
Per què vas sentir la necessitat d’escriure el llibre?
Què el caracteritza musicalment?
Com va sorgir el projecte i com va evolucionar?
Per què ha estat considerat excepcional?
Qui hi ha participat?

Jo introduiré la presentadora del llibre, la poeta Maria Fullana, i, molt breument, el seu autor, Rafel Sena.

Text de la meva presentació: http://presentació_del_llibre_els_noms_dels_carrers_de_la_ciutat_de_valència_entre_la_història_i_la_política_rafel_sena

En aquesta ocasió, l'horari habitual serà de 16:00 a 18:00 hores cada dos divendres. Qualsevol canvi s'anunciarà amb la suficient antelació.
Es tracta de la continuació del Taller iniciat el darrer trimestre del 2023. Als nous participants se'ls ha facilitat tot el material d'aquell primer Taller.
Hi ha tres membres nous dins del grup i moltes ganes de treballar.

TEORIA
Primera sessió:
El Punt de Vista (PDV) en primera persona: visió simple, visió múltiple y visió perifèrica o narrador-testimoni.
El PDV en tercera persona: una única visió.

Segona sessió:
El PDV en tercera persona: visió múltiple.
El PDV en tercera persona: el narrador omniscient.
El PDV en tercera persona: el narrador objectiu.
El PDV en segona persona.
La distància narrativa: emocional i temporal.
Com elegir adequadament el PDV.

Tercera sessió: la descripció
Els cinc sentits.
Precisió.
Les paraules més adequades.
Els trucs de l'ofici.
Els detalls significatius.
Les trampes descriptives.
La descripció de la vida interior.

Quarta sessió: el diàleg
Diàleg explicat.
La il·lusió de la realitat.
Les convencions del diàleg.
Les acotacions.
El diàleg indirecte.
El diàleg i els personatges.
El subtext.
Els dialegs roïns.
Els dialectes.

Cinquena sessió: escenari i ritme.
El lloc.
El temps.
Escenifica l'estat d'ànim.
L'escenari i els personatges.
Escenifica els detalls.
La realitat de l'escenari.
El ritme del temps.
El flashback.

Sisena sessió: la veu.
Tipus de veu.
Veu col·loquial.
Veu informal.
Veu formal.
Veu solemne.
Altres veus.
Estil.
Paraules.
Oracions.
Paràgrafs.
Coherència.
Trobar la teva veu.

TASQUES
Primera: entrar en la pell d'un personatge i escriure un passatge en primera persona des del PDV d'algú que camina cap a una bústia per a enviar una lletra difícil o confessar alguna cosa terrible. Ha de ser d'un gènere i una edat determinades. A continuació, caldrà fer el mateix amb un altre personatge de gènere i edats diferents.
Segona: escriure un passatge des del PDV d'un narrador informal que tergiversa els fets. Pot ser il·lús o enganyós. Els lector han de constatar que és força inestable.
Tercera: imaginar un incident en un lloc públic (supermercvat, grans magatzems…). Discuteix un empleat amb un client. Descriure aquest enfrontament en tercera persona. Cal tenir en compte els pensaments d'aquests personatges.

Quarta: tornar a l’exercici de la discussió en els grans magatzems i escriure un passatge sobre el mateix incident des del PDV de la venedora i un altre des del PDV del client. Qui té el PDV més interessant sobre aquest incident?
Cinquena: emprant el PDV omniscient, escriure una escena en una boda.
Sisena: utilitzar el PDV objectiu en l’escena de la boda. Què ens revela el comportament dels personatges sobre els seus pensaments?
Setena: elegir qualsevol dels exercicis realitzats fins ara escrit des del PDV en primera persona i empra ara el PDV en segona persona.

Vuitena: intenta averiguar la pregunta dramètica de la teva obra de ficció predilecta.
Novena: imagina un protagonista. Posa-li nom, cos i detalls. Imagina que persegueix un objetiu abstracte i una meta concreta que funcioni.
Desena: posa-li al teu protagonista anterior obstacles interns i externs per a la consecució de la seva meta. Al final, crea una gran pregunta dramàtica.
Onzena: escriu una història amb protagonista. Cal centrar-la en la gran pregunta i tenir plantejament, nus i desenllaç, amb clímas, crisi i conseqüències. No ha de superar els 500 mots.
Dotzena: repassa tots els personatges que has creat, elegeix-ne un i troba una gran pregunta per a ell. Després, imagina un corredor i digues on va i per què. Centra'l en el clímax.
Tretzena: crea un esquema complet per a un conte, una història curta o una novel·la. Haurà de començar amb el protagonista partint de viate. El destí podria estar prop o lluny, però la història ha d'acabar quan arribi al seu destí o retorni al punt de partida. Elabora un plantejament, un nus i un desenllaç, una crisi, un clímax i unes conseqüències.
Catorzena: imagina un corredor i digues on va i per què. Centra't en el clímax.
Quinzena: clava't en la pell d'un personatge. Escriu en primera persona un personatge que va a enviar una carta difícil. Després, el mateix d'un altre personatge. Han de ser de gènere diferent o edats diferents.
Setzena: escriu un fragment des del PDV d'un narrador informal que altera els fets. Es tracta d'un personatge molt inestable.
Dissetena: relata un incident en uns grans magatzems entre un venedor i un client. Empra el PDV de visió única en tercera persona que relata aquests fets.
Divuitena: escriu el relat de la discussió des del PDV del venedor.
Dinovena: escriu el relat de la discussió des del PDV del client.
Vintena: escriu l'escena d'una boda des del PDV omniscient.
Vintiunena: utilitza ara el PDV objetiu. Com si fossis periodista.
Vintidosena: elegeix qualsevol relat teu escrit en primera persona i ara empra el PDV en segona persona.
Vintitresena: pensa en algun lloc de la teva joventut que coneguis bé. Escriu un relat descrivint-lo detalladament. Si no en recordes molts, empra la imaginació. Pots preguntar-li a algú que el recordi millor.
Vintiquatrena: elegeix a algú que coneguis. Canvia-li el nom i afegeix-hi trets nous. No empris ni un sol adjectiu ni adverbi. Empra verbs i substantius…
vinticinquena: escriu un relat emprant el símil, la metàfora, el lirisme, l'al·literació, l'onomatopeia i la sinestèsia.
Vintisisena: elegeix un detall significatiu del relat anterior. Revisa tot el relat fixant-te sols en aquest detall. Que la descripció no sigui ni llarga ni recarregada, sinó breu i efectiva.
Vintisetena: descriu una ama de casa. Des del seu PDV relata una descripció. Que estigui enamorada i aquesta emoció impregni la descripció.
Vintivuitena: el mateix personatge del realt anterior, ha trencat una relació amorosa.
Vintinovena: escriu una conversa que hagis mantingut fa poc de temps. Intenta ésser molt fidel. Escriu-la sencera. Fingeix que la transcriu des d'una gravació. Escriu el nom del personatge i, al costat, el que ha dit. Després, l'escrius com si fos un relat literari.
Trentena: afegeix al segon diàleg de l'exercici anterior incisos i acotacions.
Trentaunena: resumeix el diàleg anterior en un realt. Reflecteix els fets, insinua les personalitats, les tensions…
Trentadosena: una persona es deté a posar gasolina i s'inicia un diàleg amb l'empleat. El client ha de ser molt estirat i l'empleat estar molt sol i voler petar la xerrada.
Trentatresena: escriu un relat amb una parella. Descriu-los. Un d'ells sospita que l'altre li ha estat infidel i l'altre se sent culpable. Que tinguin un diàleg en què la sospita no dóne pas a dir exactament el que pensen. Pot ser en un sopar.

Clica aquí https://www.bibliotecaspublicas.es/godelleta/Actividades/ESCRITURA-CREATIVA.html

Des de la BIBLIOTECA PÚBLICA DE GODELLETA, estem preparant el SEGON TALLER D’ESCRIPTURA CREATIVA.
Per als qui no vau estar en el primer, no us hi preocupeu: se us facilitarà tot allò necessari per a posar-vos al dia de seguida.

QUAN I ON?
En la Biblioteca Pública de Godelleta.
Cada dos divendres, de 16:00 a 18:00 h.

CAL PAGAR ALGUNA COSA?
No: està subvencionat per la Biblioteca Pública de Godelleta.

QUÈ PODEU ESCRIURE DURANT EL PRIMER TRIMESTRE DEL 2024?
Un diari personal, que tan de moda s’ha posat. Per suposat, pot ser inventat…
Anotar els vostres somnis.
Redactar cada dia una pàgina pel matí.
Inventar una història.
Qualsevol idea personal, que serà ben rebuda.

PER QUÈ APUNTAR-SE A UN TALLER D’ESCRIPTURA CREATIVA?
Per a escriure un conte.
Per a escriure una novel·la.
Per a expressar-nos d’una manera diferent a l’habitual: telèfon, WhatsApp, Telegram, Xarxes Socials…

CAL SABER ESCRIURE PER A ENTRAR EN UN TALLER?
¡NOOOOO!
Et guien en tot.
Et pots deixar dur si vols.
Aprens a pensar estupendament…

QUÈ ES FA EN UN TALLER D’ESCRIPTURA CREATIVA?
Participar escrivint i compartint.
Crear amb altres persones un espai privilegiat que afavoreix la creació i l’amistat.
Aprendre dels teus col·legues i de la vida compartint els teus escrits.
Estimar l’escriptura, l’escolta i la lectura.
Intercanviar dubtes i inseguretats i domar l’ego.
Compartir amb altres persones passions, aficions, angoixes i obsessions a través de l’escriptura.
Aprendre a distingir allò bo d’allò dolent i allò pregó d’allò superficial.
Tolerar les crítiques.

QUINS OBSTACLES HI APAREIXEN I COM SUPERAR-LOS?
OBSTACLES:
Voler aprendre a escriure ràpidament. S’hi ve a gaudir, no pas a patir.
La manca de crítica: no s’ha d’acceptar com a bo tot el que et diuen.
SUPERACIONS:
Mitjançant els descobriments i el debat entre col·legues.

QUÈ HI FA LA COORDINADORA DEL TALLER?
Como es tracta d’una escriptora més com tu, encara que amb unes poques experiències més bones i dolentes, ve a compartir-les amb tu, NO PAS a ensenyar-te a escriure.
Reptar-te, animar-te i compartir amb tu allò après i viscut.
Respectar la teva veu i el teu estil.
Posar-te davant un mirall per tal que t’hi miris.

HI HA ALGUN PREMI AL FINAL?
Sí: publicar els relats de tots els participants en una antologia.

PODEN INSCRIURE’S ESTRANGERS?
Per suposat: és una manera de practicar en un altre idioma i amb els teus col·legues.

COM PUC INSCRIURE’M?
Escrivint a biblioteca@godelleta.es

Per segon any consecutiu, Carcaixent (Comunitat Valenciana, Espanya) ha celebrat una setmana cultural que aplega tots els aspectes relacionats amb el conreu de la taronja, de la qual és pionera a Europa. A més dels patrimonials, dins dels quals s'inclouen els arquitectònics.

Web http://www.bressoldelataronja.es

Article https://www.levante-emv.com/ribera/2023/12/15/expertos-abogan-vender-naranjas-patrimonio-cultural-95900358.html

Vídeo https://youtu.be/WdTitnm1AWc

El passat 6 de octubre, a les 17:00, vam començar un Taller d'Escriptura Creativa promogut per la molt activa bibliotecària Maite Picó i patrocinat per l'Excel·lentíssim Ajuntament de Godelleta.
Es van planificar dues sessions per mes, els divendres alterns i ha quedat així: 6 i 20 d'octubre, 3 i 17 de novembre i 1 i 15 de desembre.
En l'actualitat, hi ha vuit “talleristes creatius”, que s'han centrat fonamentalment en el relat breu, encara que han tingut i tenen llibertat absoluta a l'hora d'elegir quin gènere literari prefereixen desenvolupar.
Jo vaig acceptar encantada la proposta que em va fer la bibliotecària i totes les persones que hi participem estem treballant de manera entusiasta.

SESSIONS
En la primera sessió ens vam centrar en una sèrie de qüestions relacionades amb el nostre interès per l'escriptura creativa i ja vaig comenzar a impartir teoria, a més d'assenyalar tasques a realitzar durant els següents 15 dies.

En la segona sessió es van mostrar els treballs realitzat, així com qüestions que consideraven important ressaltar i dubtes que hi anaven sorgint. Es va ampliar la teoria i es va anotar la tasca per a la tercera sessió.

En la tercera sessió, els talleristes ja duien relats preparats. Més d'un per tallerista. Mentrestant, avançàvem en teoria i anàvem anotant tasques a realitzar per a les següents sessions. Sorgien dubtes i opcions diverses.

En la quarta sessió cada tallerista elegeix els realts que escriurà al llarg de 15 dies per a llegir-los públicament el divendres i continuarem avançant en teoria. Cada cop s'anoten més tasques per a dur a cap a casa.

En la cinquena sessió han estat diverses les activitats dutes a terme per cadascun dels talleristes: elegir un passatge del seu autor predilecte i parlar-hi; elegir un protagonista i aplicar-li un desig intens per tal d’incitar-lo a actuar; adjudicar a un personatge amb trets negatius alguna qualitat positiva a fi de potenciar-ne una dimensió múltiple; reprendre el protagonista amb el desig intens i assignar-li dos trets oposats; crear un passatge en què a aquest protagonista li esdevé alguna cosa que potencia i, alhora, neutralitza el desig que se li va aplicar.

En la sisena sessió, les activitats desenvolupades per tots els talleristes en foren tres.
La primera, sortir al carrer i observar algú a qui no es conegui en absolut o que es conegui poc. Si és possible, parlar amb ell, prendre notes mentals o per escrit i omplir tots els buits creats per les preguntes de la teoria. Està clar que la majoria son inventades.
La segona, reprendre el personatge sobre el qual es va respondre el qüestionari, col·locar aquesta persona fictícia en el món i deixar que s’hi mostri. Imaginar que entra en un lloc determinat, com ara una oficina o una consulta, i escriure un passatge en què sigui descrit a través del que fa, diu, sembla i pensa. Podria ser interessant col·locar-lo en una situació estressant i veure com reacciona.
La tercera consisteix a acudir a una xarxa social, obrir-la i apuntar un nom. Convertir aquesta persona en el protagonista i pensar en com pot ésser realment. També es pot intentar encaixar el personatge en el nom elegit. Que la ment es formi una imatge i apuntar els detalls d’aquest personatge.

TEORIA EXPLICADA
Primera sessió:
Definició de contes y la seua evolució.
Indicar alguns contes i autors destacats en aquest gènere.
Estructures i estils de contes.
Oferir títols i autors per tal que els llegeixin els talleristes.
Distinció entre novel·la, novel·la curta i conte.
Origen de la paraula “conte”.
Distintas definiciones de cuento.
Història dels relats breus.
Subgèneres semblants: exemple, faula, al·legoria, paràbola, bestiari, lai, fabliau, sketch, anècdota, yarn, conte fantàstic.

Segona sessió:
La ment del principiant, paper i ploma.
Els primers pensaments.
L'escriptura com a pràctica.
Fer el compost.
L'estabilitat artística.

Tercera sessió:
Definició de “ficció”.
Ficció literària i de gènere.
Llistat de les millors obres de ficció de la literatura universal.
Les idees com a nucli inicial d'un fragment i, a continuació, d'un relat.
On buscar idees que originaran relats.
Establir un horari ben definit per a escriure.
Tipus d'horaris per a escriure: redactar i pensar.
El creador i el censor que hi ha en cada escriptor.

Quarta sessió:
Idees prometedores + treball dur + ofici.
Com guanyar ofici.
Cal publicar el que s'escriu?
Hi ha persones que escriuen perquè volen, no necessiten publicar.
El “journaling”.
Els personatges: com crear-ne de bons.
El desig com a motor d'acció.
La complexitat humana cal transmetre-la al personatge.
El personatge ha de presentar trets oposats i tenir capacitat per a canviar i parlar d'ell de manera coherent.
D'on traiem els nostres personatges.
Intenta conèixer pregonament els teus personatges.

Cinquena sessió:
Conèixer a fons els personatges del relat escrit a través de l’aparença, els antecedents, la personalitat, la identitat primària i l’elaboració de preguntes sobre ells i la seva vida quotidiana.
Elegir el tipus de personatges per al relat: protagonistes, personatges prominents, personatges secundaris i antagonistes.
Presentació dels personatges mitjançant descripcions i narració de les seves accions.
Manera de mostrar els trets d’un personatge, les seves accions, la seva forma de parlar, la seva aparença, els seus pensaments i una combinació de tots els mètodes esmentats.
L’elecció de detalls significatius que defineixin els personatges i l’exclusió dels superflus.
L’elecció de noms per als personatges.

Sisena sessió:

Característiques de la trama.
La gran pregunta que dóna resposta al final del relat.
Característiques de la protagonista.
L’objectiu dels personatges.
El conflicte.
Estructura de la trama: plantejament, nus i desenllaç.
Trama en la novel·la i en el relat.
Subtrames.
Desenvolupament de les diferents formes.

Vídeo DES DE DINS La Albufera: https://youtube.com/shorts/qvBp4XaO8Xg?si=0VYfOMiJnn7sIiGt

L'ALBUFERA I LA CURA DEL MEDI AMBIENT

Si alguna cosa ens mostra aquest llibre sobre La Albufera de Valencia, DESDE DENTRO és la importància de la natura en les nostres vides i la necessitat de tenir cura del qui en té amb nosaltres, d'estimar a qui ens estima i d'estar amb qui està amb nosaltres.
No sé en quin moment l'ésser humà li va girar l'esquena a la natura. Tampoc no puc entendre per què talem els arbres que esdevenen el nostre fem i les nostres deixalles corporals en oxigen per a viure i per a constuir nínxols i cases que habitarem 15 dies a l'any.
Tampoc no sóc capaç de justificar com destrueix l'ésser huma els paratges naturals que li donen la vida, que els omple de residus, que els mata o obtura i el fet que ens considerem per damunt de tot el que existeix al nostre voltant.
I d'això va aquest llibre en què l'Albufera ens conta, amb una certa innocència però molta actitud, la meravella i bellesa que és viure en plena naturalesa i gaudir-n'hi. Això és el que ens ha dut a tots a deixar-nos enamorar per ella al llarg de totes les pàgines i les imatges del llibre.
Però si la bellesa de l'Albufera ha pres forma en cada pàgina amb imatges on es mostra a ella mateixa i a tot el seu voltant, el que sí que ens vol transmetre amb el pas de cada pàgina és la necessitat de prendre decisions per a recuperar tot allò que com a societat hem construït.
Recuperar la transparència.
Recuperar la vida en els seus fons, les seves plantes i els seus habitants…
Recuperar l'alegria de poder sentir com ens banyem cada dia en les seves aigües…
Perquè la vida sols és vida quan en gaudim, amb salut i ganes. Malalts no podem gaudir de res.
Recuperar la transparència. Que la naturalesa es cure a ella mateixa sense la intervenció dels humans. O que intervinguem ajudant que aquest proés pugui dur-se a terme d'una manera senzilla i natural.
I ja ho estem fent en el “Tancat de la Pipa”, en els tancats de L´Illa i Milia, on s'han recuperat uns espais i s'han plantat unes espècies autòctones per on deixem discórrer l'aigua de l'Albufera per tal que vaja netejant-se i transparentant, que es vagin depurant les aigües que hem embrutat al llarg de la vida.
Un exemple de prendre'n consciència és la importància de tenir cura de la naturaleza a través de qualsevol expressió que hi manifesti. Que els nostres petits puguin entendre que la millor manera de voler és estimar i respectar l'altre, encara que aquest altri sigui una llacuna enmig de camps d'arròs…
Tenim l'oportunitat de dir-li a tothom, de contar, de cridar, de cantar… que, per a salvar el planeta, cal deixar-lo tranquil, respectar-lo i no embrutar-loo, que cal treballar de valent per preservar i netejar la nostra llar. Per a tenir els millors aliments, la millor aigua i el millor aire per a respirar…
Aquest llibre sols ens parla de la bellesa i la satisfacció que ens pot donar com a éssers humans tenir cura de qui en té amb nosaltres…
Tenir cura de la naturalesa en totes les seves expressions
Viure respectant els voltants
Gaudir amb salut de tot el que tenim
I gràcies per poder contribuir des d'aquí i des d'avui a posar fi a tant de desaire envers la mare natura en la seva expressió a través de l'Albufera de València.

Dissabte 28, David Quiles, alcalde de Geldo, elegida Ciutat Cultural de la Comunitat Valenciana el 2023, presentarà el meu llibre, Amores Viajeros, i els meravellosos vins José Arenes Vicente. Parlarem d’amor, vins i gastronomia. Amenitzaran la vetllada Mike & Mona. Jo sortejaré una aquarel·la entre els qui vulguin comprar Amores Viajeros i José Arenes ens guiarà en un tast a través dels secrets dels seus caldos.
Després, per als qui vulguin continuar en bona companyia, hi ha una sopar degustació al Bar Balú.

Vídeo de l'acte: https://youtu.be/JbfxT7Ptc1M?si=BZyqVZMkKlRYqTBV

PLANTES COMESTIBLES AL NOSTRE VOLTANT
Passeig per Carcaixent. Diumenge 22 / 10 / 2023. De 10:00 a 13:00
El taller “Plantes silvestres comestibles”, impartit per l’expert i pedagog Antoni Orengo, ens ha mostrat un bon grapat de plantes que creixen lliurement als nostres camps i muntanyes i que podem aprofitar per cuinar i treure’n profit: salut, aromes, bellesa…
Aquesta activitat es compon de:
• Una visita guiada pels camps del terme municipal amb recollida de diferents plantes.
• Degustació de pastissos i coques prèviament elaborats amb aquests productes.
He pres fotografies d’aquelles plantes en què el nostre expert s’hi ha detingut més.

AUTOR DEL LLIBRE

Rafel Sena i Guzman. Nascut al carrer de Russafa de València el (3-I-1940). Fill i nét de fotògrafs valencians d’estudi. Cursà estudis a l´Institut Lluís Vives, a l´Escola de Belles Arts i al Foto-Club València. Professionalment, es dedicà a la continuació de la nissaga familiar en el camp de la fotografia de saló. De jove, es va vincular a la música clàssica, al teatre i al cinema. En la Societat Coral el Micalet, va pertànyer a l´Orfeó i al grup de teatre que inaugurà el nou saló d’actes el 1960. L’any 1963 va ingressar en ”Lo Rat Penat”, on va conèixer la seua innovadora joventut encapçalada pel dinàmic Enric Tàrrega i, junt amb un grapat d’entusiastes, reinstauraren “La Marxa a Peu al Monestir del Puig” durant la convocatòria del “V Aplec del País Valencià”(1964). A la qual, amb entrebancs, ja son més de 50 anys que cal aplegar al Puig i la seua persistent reivindicació.
Davant el creixent aflorament de nous cantautors, va formar l’amateur col·lectiu “AMICS DE LA CANÇÓ” (1968), els quals van ser capdavanters en diverses poblacions del País quan a la cançó autòctona. Tanmateix, va organitzar les audicions dels “Dimarts al Micalet” (1969 - 1971), el “Primer Premi Revelació” (1970-71) i, durant la Fira de València en Juliol (1972-73), el I / II “Festival Folk del País Valencià”. Per la seua pionera activitat en la divulgació de la “Nova Cançó” al País Valencià, va rebre el Premi “TIO CANYA” (2006) del Bloc de Progrés Jaume I de l’Alcúdia (Ribera Alta).
Des del 1969, ha pertangut a l’Associació de Veïns de Russafa/Gran Via, on va organitzar les primeres convocatòries de Dansa Valenciana; primer la de “Russafa” i desprès la de “St. Blai”. El 1975 va entrar a formar part del legalitzat Partit Socialista del País Valencià (PSPV) i, en integrar-se dins el PSOE (1978), va demanar la baixa.
El 1992 funda i legalitza “L’ASSOCIACIÓ CULTURAL LA BRÚIXOLA DEL PAÍS VALENCIÀ”, la qual i fins al 2014, va organitzar sopars-xarrades sobre els més diversos temes, relacionats en les arts i la cultura, l’ecologia, el sexe, el feminisme, el medi ambient i la política i, en especial, la solidaritat amb el poble lluitador pels seus drets. Van realitzar diverses excursions per les comarques valencianes. Alguns/es dels més rellevants personatges defensors i reivindicadors de la nostra maltractada “oficialment” cultura i del manifestat desnivell social, han estat homenatjats per l’entitat. Des del 2001, edita la revista “BRÚIXOLA”, que arribà a publicar 37 números.
En novembre del 2013 la Societat Coral el Micalet li lliura el “Premi Miquelet” i en novembre del 2018 la Junta Municipal de Districte de Russafa li atorga la seua anual distinció individual. Darrerament, el proppassat 2022 va rebre la insígnia d’Or de la Societat Coral “El Micalet”, distinció als seus més de 50 anys com a soci,
El 1990 va realitzar la seua primera exposició fotogràfica centrada en la normalització lingüística de la toponímia urbana de València “Carrer-Calle”, la qual es va mostrar itinerant anualment a la Ciutat (4 espais), amb una d’especial a Silla (l´Horta) i l’altra a la Vila-real (La Plana Baixa). El desconeixement majoritari de la població sobre el seu origen motivà que fera una acurada i documentada investigació, conclosa amb la publicació, enguany (2023): Els carrers de la Ciutat de València. Des del 2000, col·labora en la revista “Marxa Popular Fallera” i, des del 2014, en “Plaer de ma vida” de l’A.C. “Macarella”. Per al 25 d’abril del 2013 va publicar el seu primer llibre: Els espectacles públics de la Ciutat de València. I el 9 d’octubre del 2016 en trau el segon: Grans intèrprets valencians de l’espectacle, síntesi amb vora 250 biografies. Malgrat que ja esta entrat en anys, té projectat editar altres llibres com Els carrers desapareguts a València, la biografia dels grans artistes fallers, i, si arriba a temps, sobre la seua estimada RUSSAFA

PONENTS

Lídia Arenós Mata, Vila-real (1956, Plana Baixa) Llicenciada en Filologia Romànica (Francès i Italià), Universitat de València (1973-1978).

Periodista.

Itinerari professional:

Del 1982 al 1989, Redactora de RNE.

Del 1989 al 2011, Redactora Serveis Informatius de Canal 9 (RTVV) i de Programes de Ràdio9.

Reportatges i retransmissions en directe com “Els Premis Octubre, “Cremà de les Falles”, “Festes de la Magdalena de Castelló”, “Fogueres d'Alacant” i “Moros i Cristians d'Alcoi”.

Directora i presentadora del programa cultural “L'Esfera de la Cultura” (1994-1995).

Ha col·laborat en diferents mitjans com “Noticias al Día”, “Cartellera Túria”, “LEVANTE-EMV”, “Qué y Dónde”, “Saó”.

Del 1987 al 1996, Gabinet de premsa de la Sala Parpalló de la Diputació Provincial de València.

Emili Casanova Herrero (Agullent, 1956). Catedràtic de la Universitat de València. És un filòleg valencià. Doctorat en Filologia Hispànica per la Universitat de València l'any 1981 amb una tesi sobre el lèxic d'Antoni Canals, dirigida pel doctor Manuel Sanchis Guarner, amb la qual obtingué el Premi Extraordinari de Doctorat. Ha sigut professor ajudant de la Universitat de Navarra (1978-1980), ajudant de la de València (1980-1981), encarregat de curs (1981-1984) i titular des del curs 1984-1985 fins ara. Ha sigut també professor de valencià de Ciències de la Informació del CEU San Pablo de València des del curs 1986-1987 al 1999-2000.[1]
És Premi Faraudo de Sant Germain, de l'Institut d'Estudis Catalans. Ha codirigit el PATROM-Patronymica Romanica,[2] projecte de l'IEC coordinat amb la resta de llengües romàniques, i amb el professor Vicent Rosselló, el I Mestratge de Toponímia (1990-1991) en una universitat europea. Ha sigut subdirector de l'Atles Lingüístic de la Comunitat Valenciana.
Membre de més de 10 associacions científiques europees, com l'AILLC i l'ICOS, acadèmic de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i membre de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. Ha sigut membre del Consell General de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana des de l'any 1982 fins al 2000, president de la Federació d'Instituts d'Estudis Comarcals i president de l'Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida.[3] Té publicats una vintena de llibres
Les seues publicacions es poden agrupar en diversos temes:
• Onomàstica, tant de toponímia com d'antroponímia, on destaquen els estudis sobre els llinatges valencians a través de la història, els gentilicis i les monografies toponímiques sobre diversos noms.[4]
• Gramàtica històrica, on destaquen els estudis destinats a explicar la formació de les particularitats del valencià, com la combinació dels pronoms de tercera persona o la conjunció final per a que.[5]
• Lèxic històric, en especial els dedicats a autors com Antoni Canals,[6] Joanot Martorell[7] o Joan Roís de Corella,[8] i lèxic actual, dedicat a escriptors com Enric Valor[9][10] i Vicent Andrés Estellés,[11] i lexicògrafs com Francesc Ferrer Pastor i Pompeu Fabra.[12]
• Dialectologia sincrònica,[13] especialment centrada en les comarques centrals.
• Llengua dels mitjans de comunicació i el seu model lingüístic.[14]
• Edicions de texts, de diverses èpoques, com les Memòries d'un capellà del segle XVIII, o l'Espill de Consciència (segle XIV).
• L'obra de Joan Coromines, tant la lèxica com l'onomàstica.[15]
• Sobre la llengua de la Decadència.[16]
• Sobre la interferència entre el valencià i el castellà.[17]
• Altres, com estudis sobre llenguatge administratiu, traducció de texts literaris i estudis d'història local.

Antoni Furió i Diego (Sueca, 1958)[1] és catedràtic d'Història Medieval de la Universitat de València i president, des d'octubre del 2011 fins al 2018, de la plataforma cívica Valencians pel Canvi. Va ser director de Publicacions de la Universitat de València durant més d'una dècada i dirigeix la revista L'Espill. Membre del consell de redacció de les revistes Revista d'Història Medieval i Pasajes (totes dues publicades per la UV), El Contemporani (Barcelona), Recerques (Barcelona), Anuario de Estudios Medievales (CSIC, Barcelona), Anales de Historia Antigua y Medieval (Buenos Aires), Continuity and Change (Cambridge) i Hispania (del CSIC, Madrid).
Les principals línies de recerca en història medieval son:
• La història del món rural
• Les finances i la fiscalitat
• Els segles XIII-XV
Principals publicacions
• Camperols del País Valencià. Sueca, una comunitat rural a la tardor de l'Edat Mitjana, Institució Alfons el Magnànim, 1982.
• València, un mercat medieval, Diputació de València, 1985 (editor).
• Història del País Valencià, IVEI, 1995, i Tres i Quatre, 2001.
• Edició crítica i estudi de Breu descripció dels mestres que anaren a besar les mans a sa majestat del Rey Phelip de Gaspar Guerau de Montmajor (1557-1600)[3]
• Llibre d'ordenances i estatuts municipals de la ciutat de València (segles XIII i XIV), Universitat de València, 2006.
• El rei Conqueridor. Jaume I entre la història i la llegenda, Bromera, 2007.
• Historia de las Españas, Tirant Humanidades, 2015.
Una altra línia d'investigació s'ha centrat en la vida i l'obra de l'assagista Joan Fuster. N'és una aproximació biogràfica el llibre: Album Fuster, IVEI, 1995. També dirigeix la publicació de la Correspondència de Joan Fuster, de la qual han aparegut ja 16 volums, editada per Tres i Quatre. Així mateix, s'encarrega de l'edició de l'Obra Completa de Joan Fuster, en set volums, de la qual ha aparegut ara el primer volum.
També és secretari permanent de l'Assemblea d'Història de la Ribera, impulsada per Fuster en 1980 i de la qual va ser primer secretari local.

Rosa María Solbes López (Alacant, 1950) és una periodista valenciana, primera directora de Ràdio 9, expresidenta de la Unió de Periodistes Valencians, membre del Consell d'Administració de Radiotelevisió Valenciana (RTVV), vicepresidenta de Valencians pel Canvi i destacada activista feminista.
Comença en el periodisme als quinze anys amb Lucentum, la revista de l'Institut Jorge Juan, on ella estudiava.[1] El fet li va valdre que una agència de notícies estatal la batejara com la directora més jove d'Espanya, i el director d'Información, Félix Morales, va convidar la redacció de Lucentum a visitar el seu diari, tot oferint-les una secció juvenil.[1] En aquell periòdic va escriure la necrològica de Martin Luther King.[2]
En 1968 ingressa a l'escola de periodisme de l'Església de València,[3] fent les pràctiques al periòdic alacantí Primera Pàgina, dirigit aleshores per JJ Pérez Benlloch.[3] En 1970 li renoven i apugen el sou,[4] per a establir-se a València poc després.[4] Allà entraria al grup de teatre Gorgo,[5] i en 1973, Jota Jota Pérez Benlloch la fitxa per al setmanari La Marina.[5] Continuaria a Ciudad de Benidorm,[6] i faria una substitució a La Verdad.[6]
Rosa Solbes es va establir a València en 1974 per treballar com a redactora del setmanari econòmic Valencia Fruits,[6] que va compaginar amb la corresponsalia de La Verdad i col·laboracions en Ya i Reporter. Va dirigir el setmanari progressista Dos i Dos; posteriorment, ja en la dècada dels 80, fou cap de reportatges de Valencia Semanal, colaboradora de Cal Dir i Saó, delegada de La Calle, Interviu, El Periódico de Catalunya i Tiempo. Els anys 1980, 1981 i 1982 va ser la responsable d'informació política, reportatges, suplements i local (successivament) de Diario de Valencia. Des de 1983 al 1986, va treballar com a cap de programes de Radiocadena, i a continuació redactora-presentadora d'informatius en la desconnexió valenciana de TVE. En ambdós mitjans va dirigir i va presentar durant anys els primers programes amb temàtica feminista: Entre nosotras i La otra mitad.
L'any 1989 fou la primera directora de Ràdio 9. Posteriorment va ocupar el càrrec de cap de premsa de la Conselleria de Cultura. Els últims anys ha estat redactora i editora d'informatius del centre territorial de TVE i columnista habitual de El País. Una part important dels seus articles ha estat analitzada en la tesis doctoral de Manuel Peris Vidal "La violencia machista en las columnas del diario El País. Discursos literarios y periodísticos en la obra de Luisa Etxenique y Rosa Solbes (2001-2010)".
Ha escrit diversos llibres sobre l'actualitat, com autora i coautora, un d'ells sobre les dones i el poder polític (‘Dones valencianes, entre el voler i el poder'). També és autora de ‘Matilde Salvador. Converses amb una escriptora apassionada' (Tàndem). Un altre llibre es titula 'María Cambrils, el despertar del feminismo socialista'. Aquesta obra està realitzada amb col·laboració amb la historiadora Ana Aguado i l'arxiver Joan Manuel Almela. El pròleg és de Carmen Alborch. La seua darrera obra és "Trets, Imatges de la Transició valenciana", amb el fotoreporter Josep Vicent Rodríguez. Editada per la Institució Alfons el Magnànim, ofereix 500 imatges captades per Rodríguez .en els anys 70 i 80 i contextualitzades per textos de Rosa Solbes
Ha format part de les directives de diferents associacions cíviques i ha presidit la Unió de Periodistes Valencians. Ha sigut vicepresidenta de Valencians pel Canvi fins la seua dissolució, i membre del Consell Assessor de la Unitat d'Igualtat de la Universitat de València i del Consell de Cultura d'UGT del País Valencià.
En 2013 va rebre el Premi Vicent Ventura per la seua trajectòria cívica en defensa de la dignitat del poble valencià. Forma part, entre d'altres xarxes estatals i internacionals, del grup de periodistes feministes valencianes "Les Beatrius", i també de Gamag-Europe, l' Aliança Global de Mitjans i Gènere emanada de la Unesco.

EDITOR

José María Orteu

MODERADORA

Pepa Úbeda

MÉS INFORMACIÓ EN "ESCOLA DE PENSAMENT LLUÍS VIVES"

Vídeo de l'acte: https://youtu.be/KEBsSUnyDKQ?feature=shared

El passat 9 de setembre, dissabte, ASECOCV (Associació en defensa de la producció i el foment de l’alimentació sostenible) va organitzar una Jornada a l’Estació Experimental Agrària d’Elx.
Vuitanta assistents de la província i un grup de professionals de la resta de la Comunitat Valenciana hi van analitzar i valorar els 30 anys d’agricultura ecològica a Alacant.
Després de la inscripció i la recepció de participants a les 9:45, la Jornada va ser inaugurada per Juan de Dios Navarro, representant de l’Ajuntament d’Elx, a les 10:00.
A continuació, va haver-hi dues ponències moderades per Domingo García Català (ASECOCV): “Agricultura ecològica a la província d’Alacant, estadístiques i evolució”, per Vicent Cabanes (Director de Comunicació del CAECV), i “Economia i projecció del sector ecològic a la província d’Alacant”, per David Bernardo López Lluch (professor d’Economia Ambiental de la UMH).
Després d’una pausa, Josep Roselló (ASECOCV) va presentar / informar pel que fa a l’associació i la seua recent Bioplataforma.
La Jornada es va cloure amb una Taula Rodona: “30 anys d’AE a la província d’Alacant”. Hi participaren Ana Limiñana (Cooperatives Agro-alimentàries de la cv), Ricardo Ballester (La Unió), José Vicente Andreu (ASAJA-Alacant), Helena Cifre (SEAE), José Carbonell (COIAL), Juan Carlos Catalán y Paco Rubio (OPEM). Hi moderaren José Antonio Rico i Vicent Sanz (ASECOCV).
La cloenda es va ajornar fins a les 14:45, a causa del gran interès manifestat pels presents, i va recaure en José Antonio Rico i Juan de Dios Navarro.
La jornada ha estat finançada per la Diputació d’Alacant i ha comptat amb la col·laboració de la SEAE i la Generalitat Valenciana.
DOSSIER DE PREMSA
ASECOCV va nàixer el 2020 per a defensar la producció i el foment de l’alimentació sostenible. La darrera acció duta a terme ha estat la creació de la BIOPLATAFORMA.
Més informació sobre ASECOCV:

NOTÍCIA DE VALENCIA PLAZA
NOTÍCIA DE LEVANTE-EMV
NOTÍCIA WEB BIOECOACTUAL
NOTÍCIA CASTELLÓN PLAZA
NOTÍCIA FACEBOOK

NOTÍCIA TWITTER

Pel que fa a la Jornada celebrada el passat 9 de setembre, el programa pot trobar-se en aquest enllaç
https://agroecologia.net/30-anos-de-produccion-ecologica-en-la- provincia-de-alicante-perspectiva-y-futuro/
L’acte es va centrar en l’anàlisi de la situació actual de l’agricultura ecològica alacantina i del seu futur.
D’acord amb les dades oficials que posseeix ASECOCV, Alacant compta amb 1.546 operadors i 38.000 hectàrees dedicades al conreu ecològic.
Si bé el moment hi és positiu, el futur hi és incert, tal com va apuntar Josep Roselló: “El sector ha pogut atendre un mercat ESPONERÓS, però cal organitzar-se davant la creixent competitivitat i complexitat. Des d’ASECOCV, estem preparats per a defensar el nostre sector”.
José Antonio Rico hi va afegir: “Ara hi ha problemes de comercialització pel menor poder adquisitiu del consumidor, un canvi climàtic que afecta la productivitat i atrau noves malalties per als nostres cultius i un comportament de les grans superfícies que dificulta les nostres vendes”.

Escolta l'entrevista

+ Info