El turisme, que no fa tants anys era una activitat bastant minoritària, ha esdevingut la «pesta» del segle XXI.
Un poc d'història
El turisme sorgeix gràcies a la instauració de 2 setmanes de vacances pagades a França l'agost del 1936, gràcies al govern del Front Popular. Era una passa més de l'estat de benestar i una mena de «premi» compensatori per no cobrar el salari merescut o que treballessin menys hores.
A partir del seu establiment, sindicats, associacions i grups religiosos tractaren d'aprofitar al màxim el temps lliuyre dels treballadores, contribuint també a la seva educació. Es tractava, doncs, d'un «turisme social», que proposava activitats i colònies de vacances per als treballadors.
El capitalisme es fica pel mig
No trigaren les empreses capitalistes a assumir el control del turisme i ampliar-ne l'oferta. Han convertit el turisme en un dels negocis més productius dels segles XX i XXI.
¿«Viatger» o «turista»?
El primer és «la persona que se trasllada d'un lloc a l'altre, generalment distant, per qualsevol mitjà de locomoció». És minoritari i sempre va ser una «rara avis» per a rics.
El segon és «la persona que viatja per plaer» o això se suposa. La seva primera finalitat va ser l'aventura, encara que es va desvirtuar molt ràpidament.
¿Viarge o turisme?
El viatge està vinculat al «trajecte»; el turisme, al destí.
El primer comença en la nostra ment, s'inicia a la porta de casa i conclou quan tornem o decidim de quedar-nos en alguna de les «escales». Ho va fer Odisseu de tornada a Ítaca, la seva llar. El temps que dura l'itinerari és important; així com el descobriment que implica.
Per contra, el turista «es transplanta a un altre lloc» per tal d'arribar a un destí. Quant a ltemps, és curt, còmode i anodí.
Novetat esdevinguda hàbit
Avui no s'entenen les vacances si no és anant-se'n a un altre lloc i la pregunta obligada és: on te'n vas de vacances?. Ningú no pregunta: què faràs aquestes vacances?
Desil·lusions turístiques:

1. Quan el turista arriba al seu destí, comença a pensar que a casa estava millor, encara que mai no li ho confessarà a ningú.
2. Comprovarà que el seu darrer viatge se sembla molt als anteriors…
3. En arribar, es trobarà amb milers de turistes com ell q ue li recorden que és un vulgar turista.
4. L'autenticitat que li ha promès l'agència de viatges és falsa.
   «Tenir vacances» o «anar-se'n de vacances»?
   El primer és un dret pel qual lluitaren els nostres avantpassats. Ens proporcionava descans.
   El segon, un manament capitalista que ens converteix en esclaus consumistes però que no ens duu el gaudi, però si el cansament.
   Aventura o crònica d'un destí anunciat?
   El viatger surt a l'aventura sense esperar res. El turista arriba a llocs prèviament elegits i dissenyats on es troba amb altres turistes. No aspira a la sorpresa, sinó a rebre un servei concret. No li interessa el descobriment cultural ni assumir riscs ni sortir a explorar, sinó a que li manen, com a bon consumista, el que s'ha programat per a ell: lloguers, mitjans de transport (bicicletes, patins, vaixells de vela, camells…). El màxim és el «paquet complet».
   Existeis la «màgia» turística?
   No, perquè tot està prèviament organitzat i els seus únics interlocutors son cambrers, recepcionistes d'hotel i venedors de botigues per a turistes. Els primers van a «gaudir» i els segons a «servir-los».
   Models turístics
   Organizat o airbnb.
   Els «no-llocs» del turisme
   Son exactament iguals pertot arreu: aeroports, ports, «ciutats-boutique», parcs temàtics, estacions de ferrocarril, gasolineres, àrees de descans a les autopistes, centres comercials, zones frontereres, perifèries urbanes on s'amunteguen els desheretats… Es tracta de punts de reclusió de turistes per tal que consumeixin encara més. Exemple: els «paradisos tropicals».
   Hi ha un turisme sostenible?
   No.
   Hi ha més opcions…
   Preguntar-nos per què aquesta dèria per sortir, privilegiar l'itinerari o el mitjà de transport.
   Precismaent, en aquest apartat, voldria introduir una opció que s'està posant de moda i que demostra la insaciabilitat del capitalisme: el benestar sexual com a destí turístic. Així ho contava el NYT el passat 22 de novembre…
   Turisme per a descobrir el món o per a fugir de la pròpia vida quotidiana (oblidar-lo)?
   Que el lector es responga a ell mateix de forma valenta…

L’autora del poemari que avui presento, Amparo Peris, és valenciana i va estudiar Dret en la Universitat Complutense de Madrid, ciutat on ha viscut gairebé 20 anys.
Ha treballat com a Coordinadora de Cursos Internacionals en la Biblioteca Valenciana i en l’Acadèmia Espanyola a Roma.
Ha organitzat activitats literàries en congressos culturals com «Ventanas» i «La Poesía está de moda», en el Cercle de Belles Arts i en l’IVAM.
La seva vocació periodística l’ha duta, en «Las Mañanas de la Radio», a «El Rincón de Amparo» (Televisió Municipal Valenciana), on recomanava libres per a totes les edats.
Va ser guardonada amb «La Pluma Montblanc» del Magazine del periòdic «El Mundo» per un article sobre la dona.
Ha orientat la seva creativitat cap al gènere epistolar, els relats, les novel·les d’intriga, de gènere social i d’amor i la poesia.
En Retazos, que és el llibre que ens ha dut avui ací, ens mostra fragments de vides, d’històries i, sobretot, poemes d’amor, un amor que va més enllà del que entenem per aquesta paraula.
Per a Amparo, la literatura és una passió i, a través del llenguatge, verbalitza la vida en moments, esguards, ficció y realitat.

OBRA PUBLICADA DESDE 1995
POESIA
Sensaciones
Maquillaje de Noche
Las Gatas de Rodas aúllan a la luna
13 Notas de ébano y marfil
Retazos
RELATS
Espejismo
Cartas desde el andén
ANTOLOGIES
101 Crímenes de Valencia
Encuentro Nacional de Poetas en Anuesca
Tan Mortals, tan Divines (Diálogo entre la Poesía y las Artes Plásticas)
Caminos de la Palabra (homenaje a Max Aub)
El Sueño del Búho
Ventanas
Cuaderno de Viaje (Torrent de Paraules) 2011-2021
NOVEL·LES
Café Piano
Toma pan y moja
Tengo que decirte algo
El Club de Anastasia
Ambición

A mi, m’agradaria que fos la mateixa Amparo qui ens parlés de la seva producció literària. Crec que la millor presentació consistiria a fer-li una entrevista que podríeu completar totes les persones que heu vingut a acompanyar-nos.

Començo amb algunes preguntes i reflexions:
La teva poesia, Amparo, em sembla fonamentalment narrativa. I em baso en una definició sobre ella: «Aquella que narra una història. La seva longitud i complexitat varia d’un poema a un altre i no acostumen a ser dramàtics. Els versos intenten ser objectius i l’esquema mètric i la rima acostumen a ser regulars». En el teu cas, crec que destaca el relat de les emocions que hi vesses… Hi estàs d’acord?

Es una poesia que li dona molta importància al record, vehiculat sovint per la malenconia. Per què?

També valora enormement l’amistat…

Música i amor, dansa i amor, tango i amor… Què buscaves en aquest enllaç? En el poema del tango, a més, el ritme és força marcat…

En la teva poesia, la veu poètica s’expressa a través del diàleg i exigeix contínuament una resposta.

A pesar de respostes del «tu» negatives, a pesar dels fracassos, dels desamors… la relatora de les seves emocions no perd ni un sol instant la il·lusió i l’esperança en el futur.

La geografia també té el seu paper en la teva poesia, ja que la vincules a l’amor i acostumen ser llocs emblemàtics.

La teva reflexió sobre la por com a fre a la llibertat.

Per què Virginia Wolf, Marguerite Duras i Sylvia Plath?

Lorca és un altre dels teus referents i el teu poema «Navegando por tu cuerpo» resulta molt «lorquià»…

Y, en filosofia, Plató…

O literatura eròtica com L’amant de Lady Chatterley…

Com ha influït el cinema en la teva poesia?

El teu poema «Feroz» em recorda força a «No hi havia a València dos amants com nosaltres» de Vicent Andrés Estellés.

La incidència de l’amor sensual en molts dels teus poemes.

Creus que l’element biogràfic és fonamental en l’obra dels poetes?

El mar es una altra constant en la teva poesia. Quina metàfora o símbol hi representa?

I després està la pintura: els quadres del Bosco i «L’origen del Món» de Courbet. Per què aquests quadres i aquests pintors?

Y, com no, el gran narrador que va ser Guy de Maupassant…

Més informació en https://fundacionhugozarate.com/invitacion-charla-coloquio-viajes-sostenibles-versus-turismo-inaceptable-con-pepa-ubeda-iranzo/

Vídeo de l'acte: https://fundacionhugozarate.com/charla-coloquio-viajes-sostenibles-versus-turismo-inaceptable/

Imatges de l'acte:

Vídeo de l'acte

Si Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 4 de setembre del 1924 – València, 27 de març del 1993) hagués estat artista plàstic, jo l'hagués encabit entre el Realisme i l'Expressionisme. Probablement tan prolífic com ho va ser com a escriptor.
Tal vegada per això, l'Estellés que hi veu Jaume Plensa no és el mateix que admira a Antoni Miró. A més a més, no oblidem pas que Estellés, en el Mural del País Valencià, intenta homenatjar un grup d'escriptors i artistes plàstics a través de la paraula poètica. El nostre poeta ja va dir que, durant la seua redacció, a banda de Neruda i Baudelaire, l'acompanyaven el Guernica de Picasso, el cartell del Congrés de Cultura Catalana de Joan Miró i el record dels murals de David Alfaro Siqueiros i Diego Rivera.
Comencem, però, per dos aprenentatges estellesians de joventut, perquè va projectar les seues mans en el pa com a forner i en els metalls preciosos com a orfebre abans de substituir-les per realitats radicals transfigurades en mots poètics com a resultat de dèries pulsionals de sexe i mort.
Amb tot i això, no podem obviar que l'obra poètica de V.A.E. té una dimensió espacial d'un fort component topogràfic que va més enllà de la representació literària dels espais i els llocs. Ho podem constatar en l'omnipresència de les seues imatges espacials i en un plantejament d'itineraris interpretatius dels significats. Així com en les funcions poètiques i discursives dels indrets. Aquí estan les seues representacions fulgurants de la casa, el món urbà, el país… Per a articular un discurs poètic i polític.
Fins ara, l'Estellés «plàstic». Deixe oberta la via per a una indagació de la influència de les arts plàstiques en el poeta.
A continuació, el vincle entre l'escultor català Jaume Plensa i Estellés; i entre el nostre poeta i l'artista plàstic alcoià Antoni Miró.
El 1956, Estellés va compondre els vint-i-un poemes que constitueixen L'Hotel París, encara que el llibre no va veure la llum fins al 1974, quan va ser editat per Edicions 62. Però no fou fins al 1984 que un d'aquests exemplar va caure a les mans de Plensa, que llavors vivia a Berlín. Hi va quedar tan fascinat per la potència dels seus versos que va decidir de dibuixar-los, pintar-los i interpretar-los de manera immediata. Trenta anys més tard, el va homenatjar tot traient un llibre d'artista: una caixa que recull aquest potentíssim text i les creacions de l'escultor, Plensa / Estellés / Hotel París.
El mateix Plensa recorda com va contactar amb el poeta a través d'amics valencians. Un cop presentats, se n'anaren a la Malva-rosa a fumar i beure. L'escultor reconeix que mai no ha intentat conèixer els artistes que l'han interessat. Estellés hi va ser una excepció: necessità conèixer l'home i mai no se'n va penedir. Assegura que l'obra del valencià l'ha acompanyat tota la vida i considera que Hotel París és un llibre fonamental de poesia. El problema és que Estellés es poc conegut fora de casa… I ocultat per la seua ideologia d'esquerres. Amb tot, encara que el poeta li va donar permís per a crear el llibre d'artista, no li'l va donar l'editor. Li tocà esperar. Segons Plensa, el que té de comú amb el poeta és allò «mediterrani», que no és pas un país, sinó un lloc, un estat d'ànim, una aproximació a la realitat molt particular del nostre entorn, un lloc on les coses no es toquen, sinó que s'acaronen…
A la fi, Jaume Plensa ha dit d'Estellés que, «com a bon valencià, era un home salvatge i com a bon poeta no tenia ni idea d'art. Només sabia sobre la vida».
Quant a Antoni Miró, em limitaré a llegir el que V.A.E. va escriure sobre ell i la seua família:

A L'AMIC ANTONI MIRÓ
En recobrar-me de la crisi de maig, escric
el primer poema a l’amic Antoni Miró.
el nom de l’amistat
jo te’l diré amb paraules planeres.
toni miró
sofia
ausiàs.
son els noms de l’afecte permanent,
de l’amor,
de l’amistat per a tota una vida.
jo he compartit amb ells el pa i la sal.
i ara sóc l’home feliç, pensant que som amics,
amants,
germans.
ara he escrit açò i estic content,
perquè sé que a un lloc d’alcoi,
en el camí que va envers ibi,
al mas «sopalmo» viuen ells, fan l’amor,
fan el pa i el llesquen, a taula amb els amics.
i sóc content d’això, de la seva existència,
vell i fotut em trobe, clos a casa meva,
no puc anar a alcoi, ens truquem sovint,
com aquella vegada que jo vaig telefonar sols perquè
sofia em digués,
com es fa l’escalivada.
toni miró, pintor,
que vaig conèixer a alacant,
i vaig tractar a altea.
jo l’admire i és molt
el que l’estime com a persona,
i més
com a pintor.
sé quanta i quina és la seva honestedat,
crec saber quant és el seu amor,
pel que fa,
pels éssers que l’acompanyen,
sofia,
ausiàs.
i vull deixar aquí el testimoni,
de la meua amistat i la
meua, pregona,
dolçament sentida,
admiració.
perquè, pintor,
ha sabut fer,
la millor obra d’art.
la vida amb sofia i ausiàs.
acabe, doncs, i plegue.
bon dia,
a reveure.
qualsevol dia seré al mas.
i menjaré verdura, productes vegetals.
sofia.
bon dia toni.

Vull ser breu perquè no son les meues paraules les que interessen, sinó les del protagonista d’aquesta convocatòria: FERRAN NAVARRO I SORIANO, nascut un 29 de juliol del 1965.
No m’estendré en la seua trajectòria musical, àmplia i intensa, així com dels seus immensos coneixements musicals. Tot això ho podeu trobar en Internet i, sobretot, en la coberta d’aquest magnífic llibre que tantes informacions ens descobreix sobre la nostra història musical en particular i cultural en general.
En primer lloc, m’agradaria citar el fragment d’una entrevista que li vaig fer per a la revista catalana de l’associacionisme cultural, TORNAVEU: «El llibre és la història d’una guerra contada des del punt de vista musical: com cantaven, lluitaven i desfilaven els nostres soldats en la Guerra de Secessió».
En segon lloc, voldria informar molt breument del contingut del llibre.
Hi ha una primera part de caràcter teòric que ens permet de comprendre la història d’aquest recull de música i lletres i una segona part destinada a les PARTITURES.
Quant a la primera part, s’inicia amb una Introducció de Josep Guia i Marín i un Pròleg de J. Eduard Beneyto i Mateu.
A continuació, l’autor desenvolupa un seguit de temes necessaris per a comprendre la història musical del llibre: antecedents històrics, ús d’instruments de llengüeta doble, percussió, símbol sonor dels Maulets, Iconografia musical, prohibicions en les festes i en la música, ripostra musical, participació d’Estrela Roja de Benimaclet en els Miquelets del Regne de València, altres partitures, cronologia musical i històrica i conclusió.
I no diré res més al respecte, perquè Ferran Navarro ho conta al llibre molt millor que no pas jo…
Per això, m’agradaria, després de parlar-nos-en ell mateix, que em deixés fer-li algunes preguntes a tall d’«aperitiu» per al que tots vosaltres vulgueu saber:
Per què vas sentir la necessitat d’escriure el llibre?
Què el caracteritza musicalment?
Com va sorgir el projecte i com va evolucionar?
Per què ha estat considerat excepcional?
Qui hi ha participat?

Jo introduiré la presentadora del llibre, la poeta Maria Fullana, i, molt breument, el seu autor, Rafel Sena.

Text de la meva presentació: http://presentació_del_llibre_els_noms_dels_carrers_de_la_ciutat_de_valència_entre_la_història_i_la_política_rafel_sena

En aquesta ocasió, l'horari habitual serà de 16:00 a 18:00 hores cada dos divendres. Qualsevol canvi s'anunciarà amb la suficient antelació.
Es tracta de la continuació del Taller iniciat el darrer trimestre del 2023. Als nous participants se'ls ha facilitat tot el material d'aquell primer Taller.
Hi ha tres membres nous dins del grup i moltes ganes de treballar.

TEORIA
Primera sessió:
El Punt de Vista (PDV) en primera persona: visió simple, visió múltiple y visió perifèrica o narrador-testimoni.
El PDV en tercera persona: una única visió.

Segona sessió:
El PDV en tercera persona: visió múltiple.
El PDV en tercera persona: el narrador omniscient.
El PDV en tercera persona: el narrador objectiu.
El PDV en segona persona.
La distància narrativa: emocional i temporal.
Com elegir adequadament el PDV.

Tercera sessió: la descripció
Els cinc sentits.
Precisió.
Les paraules més adequades.
Els trucs de l'ofici.
Els detalls significatius.
Les trampes descriptives.
La descripció de la vida interior.

Quarta sessió: el diàleg
Diàleg explicat.
La il·lusió de la realitat.
Les convencions del diàleg.
Les acotacions.
El diàleg indirecte.
El diàleg i els personatges.
El subtext.
Els dialegs roïns.
Els dialectes.

Cinquena sessió: escenari i ritme.
El lloc.
El temps.
Escenifica l'estat d'ànim.
L'escenari i els personatges.
Escenifica els detalls.
La realitat de l'escenari.
El ritme del temps.
El flashback.

Sisena sessió: la veu.
Tipus de veu.
Veu col·loquial.
Veu informal.
Veu formal.
Veu solemne.
Altres veus.
Estil.
Paraules.
Oracions.
Paràgrafs.
Coherència.
Trobar la teva veu.

TASQUES
Primera: entrar en la pell d'un personatge i escriure un passatge en primera persona des del PDV d'algú que camina cap a una bústia per a enviar una lletra difícil o confessar alguna cosa terrible. Ha de ser d'un gènere i una edat determinades. A continuació, caldrà fer el mateix amb un altre personatge de gènere i edats diferents.
Segona: escriure un passatge des del PDV d'un narrador informal que tergiversa els fets. Pot ser il·lús o enganyós. Els lector han de constatar que és força inestable.
Tercera: imaginar un incident en un lloc públic (supermercvat, grans magatzems…). Discuteix un empleat amb un client. Descriure aquest enfrontament en tercera persona. Cal tenir en compte els pensaments d'aquests personatges.

Quarta: tornar a l’exercici de la discussió en els grans magatzems i escriure un passatge sobre el mateix incident des del PDV de la venedora i un altre des del PDV del client. Qui té el PDV més interessant sobre aquest incident?
Cinquena: emprant el PDV omniscient, escriure una escena en una boda.
Sisena: utilitzar el PDV objectiu en l’escena de la boda. Què ens revela el comportament dels personatges sobre els seus pensaments?
Setena: elegir qualsevol dels exercicis realitzats fins ara escrit des del PDV en primera persona i empra ara el PDV en segona persona.

Vuitena: intenta averiguar la pregunta dramètica de la teva obra de ficció predilecta.
Novena: imagina un protagonista. Posa-li nom, cos i detalls. Imagina que persegueix un objetiu abstracte i una meta concreta que funcioni.
Desena: posa-li al teu protagonista anterior obstacles interns i externs per a la consecució de la seva meta. Al final, crea una gran pregunta dramàtica.
Onzena: escriu una història amb protagonista. Cal centrar-la en la gran pregunta i tenir plantejament, nus i desenllaç, amb clímas, crisi i conseqüències. No ha de superar els 500 mots.
Dotzena: repassa tots els personatges que has creat, elegeix-ne un i troba una gran pregunta per a ell. Després, imagina un corredor i digues on va i per què. Centra'l en el clímax.
Tretzena: crea un esquema complet per a un conte, una història curta o una novel·la. Haurà de començar amb el protagonista partint de viate. El destí podria estar prop o lluny, però la història ha d'acabar quan arribi al seu destí o retorni al punt de partida. Elabora un plantejament, un nus i un desenllaç, una crisi, un clímax i unes conseqüències.
Catorzena: imagina un corredor i digues on va i per què. Centra't en el clímax.
Quinzena: clava't en la pell d'un personatge. Escriu en primera persona un personatge que va a enviar una carta difícil. Després, el mateix d'un altre personatge. Han de ser de gènere diferent o edats diferents.
Setzena: escriu un fragment des del PDV d'un narrador informal que altera els fets. Es tracta d'un personatge molt inestable.
Dissetena: relata un incident en uns grans magatzems entre un venedor i un client. Empra el PDV de visió única en tercera persona que relata aquests fets.
Divuitena: escriu el relat de la discussió des del PDV del venedor.
Dinovena: escriu el relat de la discussió des del PDV del client.
Vintena: escriu l'escena d'una boda des del PDV omniscient.
Vintiunena: utilitza ara el PDV objetiu. Com si fossis periodista.
Vintidosena: elegeix qualsevol relat teu escrit en primera persona i ara empra el PDV en segona persona.
Vintitresena: pensa en algun lloc de la teva joventut que coneguis bé. Escriu un relat descrivint-lo detalladament. Si no en recordes molts, empra la imaginació. Pots preguntar-li a algú que el recordi millor.
Vintiquatrena: elegeix a algú que coneguis. Canvia-li el nom i afegeix-hi trets nous. No empris ni un sol adjectiu ni adverbi. Empra verbs i substantius…
vinticinquena: escriu un relat emprant el símil, la metàfora, el lirisme, l'al·literació, l'onomatopeia i la sinestèsia.
Vintisisena: elegeix un detall significatiu del relat anterior. Revisa tot el relat fixant-te sols en aquest detall. Que la descripció no sigui ni llarga ni recarregada, sinó breu i efectiva.
Vintisetena: descriu una ama de casa. Des del seu PDV relata una descripció. Que estigui enamorada i aquesta emoció impregni la descripció.
Vintivuitena: el mateix personatge del realt anterior, ha trencat una relació amorosa.
Vintinovena: escriu una conversa que hagis mantingut fa poc de temps. Intenta ésser molt fidel. Escriu-la sencera. Fingeix que la transcriu des d'una gravació. Escriu el nom del personatge i, al costat, el que ha dit. Després, l'escrius com si fos un relat literari.
Trentena: afegeix al segon diàleg de l'exercici anterior incisos i acotacions.
Trentaunena: resumeix el diàleg anterior en un realt. Reflecteix els fets, insinua les personalitats, les tensions…
Trentadosena: una persona es deté a posar gasolina i s'inicia un diàleg amb l'empleat. El client ha de ser molt estirat i l'empleat estar molt sol i voler petar la xerrada.
Trentatresena: escriu un relat amb una parella. Descriu-los. Un d'ells sospita que l'altre li ha estat infidel i l'altre se sent culpable. Que tinguin un diàleg en què la sospita no dóne pas a dir exactament el que pensen. Pot ser en un sopar.

Clica aquí https://www.bibliotecaspublicas.es/godelleta/Actividades/ESCRITURA-CREATIVA.html

Des de la BIBLIOTECA PÚBLICA DE GODELLETA, estem preparant el SEGON TALLER D’ESCRIPTURA CREATIVA.
Per als qui no vau estar en el primer, no us hi preocupeu: se us facilitarà tot allò necessari per a posar-vos al dia de seguida.

QUAN I ON?
En la Biblioteca Pública de Godelleta.
Cada dos divendres, de 16:00 a 18:00 h.

CAL PAGAR ALGUNA COSA?
No: està subvencionat per la Biblioteca Pública de Godelleta.

QUÈ PODEU ESCRIURE DURANT EL PRIMER TRIMESTRE DEL 2024?
Un diari personal, que tan de moda s’ha posat. Per suposat, pot ser inventat…
Anotar els vostres somnis.
Redactar cada dia una pàgina pel matí.
Inventar una història.
Qualsevol idea personal, que serà ben rebuda.

PER QUÈ APUNTAR-SE A UN TALLER D’ESCRIPTURA CREATIVA?
Per a escriure un conte.
Per a escriure una novel·la.
Per a expressar-nos d’una manera diferent a l’habitual: telèfon, WhatsApp, Telegram, Xarxes Socials…

CAL SABER ESCRIURE PER A ENTRAR EN UN TALLER?
¡NOOOOO!
Et guien en tot.
Et pots deixar dur si vols.
Aprens a pensar estupendament…

QUÈ ES FA EN UN TALLER D’ESCRIPTURA CREATIVA?
Participar escrivint i compartint.
Crear amb altres persones un espai privilegiat que afavoreix la creació i l’amistat.
Aprendre dels teus col·legues i de la vida compartint els teus escrits.
Estimar l’escriptura, l’escolta i la lectura.
Intercanviar dubtes i inseguretats i domar l’ego.
Compartir amb altres persones passions, aficions, angoixes i obsessions a través de l’escriptura.
Aprendre a distingir allò bo d’allò dolent i allò pregó d’allò superficial.
Tolerar les crítiques.

QUINS OBSTACLES HI APAREIXEN I COM SUPERAR-LOS?
OBSTACLES:
Voler aprendre a escriure ràpidament. S’hi ve a gaudir, no pas a patir.
La manca de crítica: no s’ha d’acceptar com a bo tot el que et diuen.
SUPERACIONS:
Mitjançant els descobriments i el debat entre col·legues.

QUÈ HI FA LA COORDINADORA DEL TALLER?
Como es tracta d’una escriptora més com tu, encara que amb unes poques experiències més bones i dolentes, ve a compartir-les amb tu, NO PAS a ensenyar-te a escriure.
Reptar-te, animar-te i compartir amb tu allò après i viscut.
Respectar la teva veu i el teu estil.
Posar-te davant un mirall per tal que t’hi miris.

HI HA ALGUN PREMI AL FINAL?
Sí: publicar els relats de tots els participants en una antologia.

PODEN INSCRIURE’S ESTRANGERS?
Per suposat: és una manera de practicar en un altre idioma i amb els teus col·legues.

COM PUC INSCRIURE’M?
Escrivint a biblioteca@godelleta.es

Per segon any consecutiu, Carcaixent (Comunitat Valenciana, Espanya) ha celebrat una setmana cultural que aplega tots els aspectes relacionats amb el conreu de la taronja, de la qual és pionera a Europa. A més dels patrimonials, dins dels quals s'inclouen els arquitectònics.

Web http://www.bressoldelataronja.es

Article https://www.levante-emv.com/ribera/2023/12/15/expertos-abogan-vender-naranjas-patrimonio-cultural-95900358.html

Vídeo https://youtu.be/WdTitnm1AWc

El passat 6 de octubre, a les 17:00, vam començar un Taller d'Escriptura Creativa promogut per la molt activa bibliotecària Maite Picó i patrocinat per l'Excel·lentíssim Ajuntament de Godelleta.
Es van planificar dues sessions per mes, els divendres alterns i ha quedat així: 6 i 20 d'octubre, 3 i 17 de novembre i 1 i 15 de desembre.
En l'actualitat, hi ha vuit “talleristes creatius”, que s'han centrat fonamentalment en el relat breu, encara que han tingut i tenen llibertat absoluta a l'hora d'elegir quin gènere literari prefereixen desenvolupar.
Jo vaig acceptar encantada la proposta que em va fer la bibliotecària i totes les persones que hi participem estem treballant de manera entusiasta.

SESSIONS
En la primera sessió ens vam centrar en una sèrie de qüestions relacionades amb el nostre interès per l'escriptura creativa i ja vaig comenzar a impartir teoria, a més d'assenyalar tasques a realitzar durant els següents 15 dies.

En la segona sessió es van mostrar els treballs realitzat, així com qüestions que consideraven important ressaltar i dubtes que hi anaven sorgint. Es va ampliar la teoria i es va anotar la tasca per a la tercera sessió.

En la tercera sessió, els talleristes ja duien relats preparats. Més d'un per tallerista. Mentrestant, avançàvem en teoria i anàvem anotant tasques a realitzar per a les següents sessions. Sorgien dubtes i opcions diverses.

En la quarta sessió cada tallerista elegeix els realts que escriurà al llarg de 15 dies per a llegir-los públicament el divendres i continuarem avançant en teoria. Cada cop s'anoten més tasques per a dur a cap a casa.

En la cinquena sessió han estat diverses les activitats dutes a terme per cadascun dels talleristes: elegir un passatge del seu autor predilecte i parlar-hi; elegir un protagonista i aplicar-li un desig intens per tal d’incitar-lo a actuar; adjudicar a un personatge amb trets negatius alguna qualitat positiva a fi de potenciar-ne una dimensió múltiple; reprendre el protagonista amb el desig intens i assignar-li dos trets oposats; crear un passatge en què a aquest protagonista li esdevé alguna cosa que potencia i, alhora, neutralitza el desig que se li va aplicar.

En la sisena sessió, les activitats desenvolupades per tots els talleristes en foren tres.
La primera, sortir al carrer i observar algú a qui no es conegui en absolut o que es conegui poc. Si és possible, parlar amb ell, prendre notes mentals o per escrit i omplir tots els buits creats per les preguntes de la teoria. Està clar que la majoria son inventades.
La segona, reprendre el personatge sobre el qual es va respondre el qüestionari, col·locar aquesta persona fictícia en el món i deixar que s’hi mostri. Imaginar que entra en un lloc determinat, com ara una oficina o una consulta, i escriure un passatge en què sigui descrit a través del que fa, diu, sembla i pensa. Podria ser interessant col·locar-lo en una situació estressant i veure com reacciona.
La tercera consisteix a acudir a una xarxa social, obrir-la i apuntar un nom. Convertir aquesta persona en el protagonista i pensar en com pot ésser realment. També es pot intentar encaixar el personatge en el nom elegit. Que la ment es formi una imatge i apuntar els detalls d’aquest personatge.

TEORIA EXPLICADA
Primera sessió:
Definició de contes y la seua evolució.
Indicar alguns contes i autors destacats en aquest gènere.
Estructures i estils de contes.
Oferir títols i autors per tal que els llegeixin els talleristes.
Distinció entre novel·la, novel·la curta i conte.
Origen de la paraula “conte”.
Distintas definiciones de cuento.
Història dels relats breus.
Subgèneres semblants: exemple, faula, al·legoria, paràbola, bestiari, lai, fabliau, sketch, anècdota, yarn, conte fantàstic.

Segona sessió:
La ment del principiant, paper i ploma.
Els primers pensaments.
L'escriptura com a pràctica.
Fer el compost.
L'estabilitat artística.

Tercera sessió:
Definició de “ficció”.
Ficció literària i de gènere.
Llistat de les millors obres de ficció de la literatura universal.
Les idees com a nucli inicial d'un fragment i, a continuació, d'un relat.
On buscar idees que originaran relats.
Establir un horari ben definit per a escriure.
Tipus d'horaris per a escriure: redactar i pensar.
El creador i el censor que hi ha en cada escriptor.

Quarta sessió:
Idees prometedores + treball dur + ofici.
Com guanyar ofici.
Cal publicar el que s'escriu?
Hi ha persones que escriuen perquè volen, no necessiten publicar.
El “journaling”.
Els personatges: com crear-ne de bons.
El desig com a motor d'acció.
La complexitat humana cal transmetre-la al personatge.
El personatge ha de presentar trets oposats i tenir capacitat per a canviar i parlar d'ell de manera coherent.
D'on traiem els nostres personatges.
Intenta conèixer pregonament els teus personatges.

Cinquena sessió:
Conèixer a fons els personatges del relat escrit a través de l’aparença, els antecedents, la personalitat, la identitat primària i l’elaboració de preguntes sobre ells i la seva vida quotidiana.
Elegir el tipus de personatges per al relat: protagonistes, personatges prominents, personatges secundaris i antagonistes.
Presentació dels personatges mitjançant descripcions i narració de les seves accions.
Manera de mostrar els trets d’un personatge, les seves accions, la seva forma de parlar, la seva aparença, els seus pensaments i una combinació de tots els mètodes esmentats.
L’elecció de detalls significatius que defineixin els personatges i l’exclusió dels superflus.
L’elecció de noms per als personatges.

Sisena sessió:

Característiques de la trama.
La gran pregunta que dóna resposta al final del relat.
Característiques de la protagonista.
L’objectiu dels personatges.
El conflicte.
Estructura de la trama: plantejament, nus i desenllaç.
Trama en la novel·la i en el relat.
Subtrames.
Desenvolupament de les diferents formes.

Vídeo DES DE DINS La Albufera: https://youtube.com/shorts/qvBp4XaO8Xg?si=0VYfOMiJnn7sIiGt

L'ALBUFERA I LA CURA DEL MEDI AMBIENT

Si alguna cosa ens mostra aquest llibre sobre La Albufera de Valencia, DESDE DENTRO és la importància de la natura en les nostres vides i la necessitat de tenir cura del qui en té amb nosaltres, d'estimar a qui ens estima i d'estar amb qui està amb nosaltres.
No sé en quin moment l'ésser humà li va girar l'esquena a la natura. Tampoc no puc entendre per què talem els arbres que esdevenen el nostre fem i les nostres deixalles corporals en oxigen per a viure i per a constuir nínxols i cases que habitarem 15 dies a l'any.
Tampoc no sóc capaç de justificar com destrueix l'ésser huma els paratges naturals que li donen la vida, que els omple de residus, que els mata o obtura i el fet que ens considerem per damunt de tot el que existeix al nostre voltant.
I d'això va aquest llibre en què l'Albufera ens conta, amb una certa innocència però molta actitud, la meravella i bellesa que és viure en plena naturalesa i gaudir-n'hi. Això és el que ens ha dut a tots a deixar-nos enamorar per ella al llarg de totes les pàgines i les imatges del llibre.
Però si la bellesa de l'Albufera ha pres forma en cada pàgina amb imatges on es mostra a ella mateixa i a tot el seu voltant, el que sí que ens vol transmetre amb el pas de cada pàgina és la necessitat de prendre decisions per a recuperar tot allò que com a societat hem construït.
Recuperar la transparència.
Recuperar la vida en els seus fons, les seves plantes i els seus habitants…
Recuperar l'alegria de poder sentir com ens banyem cada dia en les seves aigües…
Perquè la vida sols és vida quan en gaudim, amb salut i ganes. Malalts no podem gaudir de res.
Recuperar la transparència. Que la naturalesa es cure a ella mateixa sense la intervenció dels humans. O que intervinguem ajudant que aquest proés pugui dur-se a terme d'una manera senzilla i natural.
I ja ho estem fent en el “Tancat de la Pipa”, en els tancats de L´Illa i Milia, on s'han recuperat uns espais i s'han plantat unes espècies autòctones per on deixem discórrer l'aigua de l'Albufera per tal que vaja netejant-se i transparentant, que es vagin depurant les aigües que hem embrutat al llarg de la vida.
Un exemple de prendre'n consciència és la importància de tenir cura de la naturaleza a través de qualsevol expressió que hi manifesti. Que els nostres petits puguin entendre que la millor manera de voler és estimar i respectar l'altre, encara que aquest altri sigui una llacuna enmig de camps d'arròs…
Tenim l'oportunitat de dir-li a tothom, de contar, de cridar, de cantar… que, per a salvar el planeta, cal deixar-lo tranquil, respectar-lo i no embrutar-loo, que cal treballar de valent per preservar i netejar la nostra llar. Per a tenir els millors aliments, la millor aigua i el millor aire per a respirar…
Aquest llibre sols ens parla de la bellesa i la satisfacció que ens pot donar com a éssers humans tenir cura de qui en té amb nosaltres…
Tenir cura de la naturalesa en totes les seves expressions
Viure respectant els voltants
Gaudir amb salut de tot el que tenim
I gràcies per poder contribuir des d'aquí i des d'avui a posar fi a tant de desaire envers la mare natura en la seva expressió a través de l'Albufera de València.