L’article ha sortit abans a SAÓ i en català:
https://revistasao.cat/per-al-poble-trens-de-segona/
El tren de rodalies —sobretot— i el de mitjana distància son els grans damnificats del transport en aquest país i, consegüentment, els seus usuaris. Fonamentalment, perquè tots els Governs de l’Estat, des de la seva aparició, s’han inclinat pel Tren d’Alta Velocitat (AVE). Així que, totes les ciutats que tenen rodalies i mitjana distància han passat i passen un autèntic calvari. Al País Valencià, a més, hem d’afegir les conseqüències de la DANA del dia 29 d’octubre del 2024.
L’article de Vilaweb: crònica d’una mort anunciada
Fa un parell de setmanes Vilaweb va publicar un article1 on denunciava una «recol·locació» a València de trens «estrenats» a Madrid fa unes quantes dècades. A Vilaweb, se li va oblidar dir que també provenien de Barcelona.
Tal com em va informar Joan Ramon Ferrandis2 en una entrevista que va sortir el dia 6 de setembre, això no és cap novetat. Ell mateix va dir fa un grapat d’anys que s’estaven reubicant aquests trens de Barcelona i Madrid a diferents ciutats de l’Estat espanyol.
Per què s’està produint això?
Què va passar el 2019?
Es va realitzar una comanda de trens a causa de la deterioració dels de rodalies a tot l’Estat, sobretot a València.
El mateix any es van suprimir a València 7.593 trens, la qual cosa va suposar una autèntica catàstrofe per als milions d’usuaris que n’havien fet ús fins llavors i que ja no arribaven a temps al treball, als centres d’estudis, als hospitals, als exàmens, a judicis, a entrevistes de treball… En conseqüència, RENFE va passar de tenir VINT-I-QUATRE milions d’usuaris el 2008 a només NOU MILIONS I MIG el 2021. Amb tot, va ser el 2019 quan la ciutadania va dir «prou!».
Basant-nos en dades aportades per Ferrandis i cenyint-nos exclusivament als trens de rodalies de València, els darrers cinc anys sols han estat en funcionament 20.500 trens, pocs per a la demanda milionària d’usuaris i per la situació en què queden: cada tren suprimit uns minuts abans que surti de l’estació és un drama per a les persones que necessiten agafar aquest tren.
I no és aquesta l’única conseqüència negativa; n’hi ha prou més. Per exemple, un nombre creixent de ciutadans ja no poden comprar o llogar habitatges a València —podem incloure els estudiants universitaris— i han de buscar-los en poblacions properes, més assequibles a la seva butxaca. Si perden trens han d’usar el vehicle particular, si és que poden comprar-lo.
Així mateix, no sols s’han vist afectats els trens de rodalies; també els de mitja distància, com la línia Utiel – Conca – Aranjuez, que, un cop tancada, va deixar sense connexió València amb l’interior. En aquest segon cas, la gent emigra a ciutats millor comunicades i, doncs, augmenta l’Espanya buidada, amb les conseqüències per tots conegudes: desaparició d’agricultors, descurança de camps, augment d’incendis…
Les xarxes de rodalies son essencials
Per a gent que viu en pobles fins a 60 km de distància i que ha de treballar a ciutat o que viu a ciutat i ha de treballar als pobles.
Si no hi ha una bona xarxa de rodalies, la ciutadania ha d’agafar el vehicle particular, amb nefastes conseqüències: embussos colossals a carreteres, autovies i entrades i sortides de ciutats i pobles; l’estrès diari d’una conducció difícil; les tones de CO2 que arriben a l’atmosfera amb els greus problemes de salut que ocasionen; el deteriorament de carreteres i autovies; el malbaratament del mobiliari urbà —que està per quantificar encara—; la manca d’aparcament en ciutats grans i la quota de dolor que acompanya els accidents.
Per contra, utilitzar el tren té molts beneficis. Així, un euro invertit en potenciar-lo repercuteix directament en 3,5 euros per a la ciutadania. Per tant, qualsevol inversió en ferrocarrils per a la població majoritària s’amortitza ràpidament, a més d’elevar-ne la qualitat.
Si la ciutadania protesta, es beneficia
El 2019, davant les supressions, el poble va protestar i el Govern va respondre fent una comanda de trens per 2.500 milions d’euros, que acabaren essent-ne 3.900.
Era una manera de pal·liar el problema, però a llarg termini, perquè la posada en marxa dels trens no és com anar a un concessionari i comprar un cotxe. Primer, hi ha una licitació; després, es fabriquen els models; a continuació, s’homologuen; i, finalment, es fabriquen en cadena. Però tenir trens no és suficient: cal habilitar el personal que ha de conduir-los i això implica un procés de sis a deu anys, perquè, abans, cal formar-los si no n’hi ha prou oferta —i no n’hi ha— i, després, posar-los a treballar. Era un procés massa llarg i els usuaris no podien esperar. Per això es van perdre tants milions d’usuaris.
El «niño bonito» dels Governs estatals
Mentre la immensa majoria de la població no té el tren que necessita, l’AVE i les obres faraòniques vinculades han estat l’únic interès dels polítics espanyols. El preu de les valencianes està ara mateix en 5.500 milions d’euros i, com no s’ha tingut en compte el personal per a posar en marxa 20.500 trens, no s’ha acomplert en un 87%. És a dir, es gasten quantitats ingents de diners en uns trens que no tenen personal per a conduir-los i reparar-los… Quant al 13% restant, té a veure amb una manca de vehicles de substitució. En conseqüència, com anaven molt justos, no es podien substituir per altres i, a la fi, s’ha acabat suprimint trens.
Mentrestant, portem vuit anys sense que arribi cap tren de rodalies o regional de la comanda i la millora ha estat insignificant.
Com s’han repartit els trens de «nova trinca»?
El 90% per a Madrid i Barcelona, el 6% per al nucli de rodalies de Cadis i el 4% que queda per a les rodalies de la resta d’Espanya. Repartits entre Cantàbria, Bilbao, Sevilla, València i algun nucli més, sortim a una quantitat de trens irrisòria; molt més si tenim en compte que en el còmput també entren els trens regionals…
Queda, doncs, aclarit per què als valencians i a altres autonomies ens arriben trens de segona mà procedents de Madrid i Barcelona.
Partits polítics i trens
Sortosament, no tots pensen el mateix.
Pel que fa als partits conservadors, han acusat del caos a la coalició de Govern des del 2019. Tanmateix, el desastre ferroviari procedeix del període en què governava el PP.
A més a més, tots els partits conservadors, des de sempre, han minimitzat la importància del tren perquè és un mitjà de transport que utilitzen les classes populars, que, se suposa, no els voten, encara que jo ja no ho tinc tan clar, donat el desclassament de la població treballadora, que és cada cop més de dretes.
Així mateix, els partits conservadors potencien la individualitat i, per tant, defensen el consum del vehicle particular. És la ideologia de partits com PP, VOX, els sectors conservador i centrista del PSOE i partits autonòmics de dretes. Per contra, sí que inverteixen en l’AVE; no pas en els regionals i de rodalies.
Ara bé, el PSOE no ha estat tampoc un «adalil» dels dos últims, encara que, darrerament, semblava que apostava per una certa paritat. Però, durant trenta-tres anys, les inversions han anat pràcticament totes a l’AVE i sols un 5% a rodalies i regionals. Certament, el que s’ha invertit no és el que es va pressupostar.
Quant als partits a l’esquerra del PSOE, sí que s’han preocupat pel ferrocarril que necessita tothom, han presentat mocions i propostes i han reivindicat aquest mitjà de transport, però han tingut poca capacitat política per a poder decidir i els mitjans de comunicació ja s’han encarregat que la ciutadania no sabés que eren els únics que en tenien cura.
La «misteriosa» relació entre els diferents Presidents de l’Estat i l’AVE
Quan els socialistes van guanyar les eleccions el 1982, van potenciar l’AVE a Andalusia; Aznar, a Castella-Lleó, d’on és; Rajoy, a Galícia…
Amb tot, hi ha un cas paradoxal: la línia de Conca es va anular per ordre d’un Ministre de Transports que era de Carboneras de Guadazuón, una de les parades suprimides.
37 milions d’usuaris de l’AVE són més importants que 600 milions de rodalies i mitjana distància
Certament, cada partit i cada Govern ha portat l’aigua al seu molí, i així ens ha anat als ciutadans que volem o necessitem anar amb tren…
Els nostres Governs s’han gastat 93.000 milions d’euros en els darrers anys i als de rodalies i regionals sols els n’han tocat 6.500. O sigui, hi ha inversions multimilionàries en un tren que utilitza poca gent, encara que sembli que n’hi pugi molta; però, indubtablement, 6oo milions de viatgers de rodalies en son molts més que no pas 37 milions de l’AVE.
Així i tot, els «trens del poble» estan sobrevivint, encara que, pràcticament, per inanició.
Tot i això, en els darrers dos anys hi ha hagut reformes en les línies convencionals gràcies al Govern de coalició, perquè estaven caient a trossos.
També hi ha hagut actuacions «democràtiques», com els bitllets gratuïts i els bons, que han reactivat el ferrocarril. Recordem que s’havia passat de 24 milions d’usuaris a 9 milions i mig. És difícil tenir xifres d’usuaris del 2020 i el 2021, però fins al 2024 se’n van duplicar gràcies a aquestes inversions i a aquesta aposta pel ferrocarril convencional, malgrat no arribar a la qualitat desitjada. Ara bé, moltes persones abandonaren el tren de nou perquè, encara que era gratuït o quasi gratuït, no els donava el servei que necessitaven pel que he indicat al començament d’aquest article.
Així que la gent va tornar al vehicle privat.
1 https://share.google/7Fletf2fonScTUvWa
2 Ferroviari i activista social i mediambiental. Exsecretari General de CGT-PV i Coordinador de la Plataforma de Defensa del Ferrocarril de CGT. Aquest article ha pres totes les dades d’ell.
