David Pagès i Cassú, escriptor a més de moltes altres coses, va escriure el llibre “Què t’ha ensenyat la vida? (202 veus)” (2019, Editorial Curbet Edicions), l’estructura del qual eren entrevistes a 202 persones. Una d’elles vaig ésser jo.
Ahir diumenge, em va escriure el següent:
«Mn. Benet Galí, de la Parròquia de Sant Narcís de Girona, cada semana transcriu en el suplement del Full Parroquial una de les respostes del llibre “Què t’ha ensenyat la vida? (202 veus)”, que vaig tenir el goig de coordinar. Aquesta semana hi transcriu la teva».
Així que l’aporto com a Novetat de la setmana.

Per primer cop en català la traducció d’un dels poemaris fonamentals de Lola Ridge (Irlanda, 1873 – Estats Units d’Amèrica, 1941), la gran escriptora i activista anarquista, marxista i feminista.
A més del llarg poema "El gueto", on retrata la vida dels immigrants jueus ubicats en el Lower East Side de Nova York, hi ha poemes essencials com la tràgica "Cançó de Bressol" i el terrible "Frank Little al Calvari".
La seva poesia presenta rics matisos polítics, civils, urbans, místics i ecològics.
Hi ha il·lustracions realitzades per mi mateixa per a cadascun dels poemes.

Índex
Introducció
El gueto
Llums de Manhattan
Mà de obra
Accidentals

La meva amiga Mari Carme Arnau, poeta a més de moltes altres coses més, em va demanar dos poemes per tal que un conegut seu li’n posés a un dels dos música i imatge i el pugés a YouTube.
Aquest ha estat el resultat:https://youtu.be/_DfQNKtE4O0

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua celebra l'Any Maria Beneyto (2025) publicant una novel·la seva inèdita: Al límit de l’absurd.
Carme Manuel, catedràtica de Literatura Nord-americana de la Universitat de València, n'ha estat la coordinadora.
Jo n'he fet les il·lustracions.

Els coordinadors recuperen així una celebració que van encetar Isabel Marcillas i Lluís Alpera i que va durar fins a la mort del poera el 2018.
Després de la petició d'alguns poetes de recuperar-la, hi ha arribat el moment i, en memòria de Lluís Alpera, hem volgut titular l'activitat amb el seu nom.
La culminació consistirà en la publicació d'un llibre de poemes col·lectiu de tots els poetes que hi assisteixin.

Cent catorze poetes en català i castellà participen en aquesta antologia en solidaritat amb les víctimes de la DANA, especialment referides al sector del llibre.
Jo col·laboro amb el poema “Diàleg amb l’aflicció”.
Ha estat publicada per Onada Edicions.

Notícia al diari LEVANTE sobre el poemari https://www.levante-emv.com/morvedre/2025/05/20/cien-versos-antologia-poesia-libro-autores-solidaridad-dana-afectados-poetas-valenciano-castellano-publicacion-antoni-gomez-vicent-penya-117599952.html

Gràcies a l’inestimable treball d’ANTONIO UREÑA i del llançament internacional que en va fer el periòdic colombià Panorama Cultuarl, va sortir el passat 23 d’abril l’Edició 2025 de la revista TIEMPO DE POESÍA.
Les meves aportacions hi han estat la portada de la revista i els poemes
“Un Adiós Particular en tu Mirada” (Un Adéu Particular en la teva Mirada) i “Apunte Después de la Partida” (Apunt Després de la Partida).
El present número està dedicat al poeta Ángel González.

Article d’Antonio Ureña sobre Ángel González https://panoramacultural.com.co/literatura/10618/angel-gonzalez-o-la-poesia-de-la-honestidad

Periòdic colombià "Panorama Cultural" https://panoramacultural.com.co/literatura/10631/tiempo-de-poesia-2025-un-encuentro-brillante-para-las-letras-de-las-dos-orillas

Exemplar https://online.fliphtml5.com/wwger/ppvn/#p=1

Dimarts 15 d’abril vaig ésser entrevistada en directe a les 8 del vespre, pels responsables de l’ATENEU DEMOCRÀTIC DE CARCAIXENT: Anna Oliver i Borràs i Ferran Dalmau i Rovira.
Crec que parlàrem de gairebé tot… I és que una hora dona per a molt.

Ací teniu l’enllaç:https://www.youtube.com/live/-Rlu0Gxu7_4?si=uNLWVKePMafC7HcF

Jorge Majfud és novel·lista, assagista, traductor i professor universitari uruguaià-estatunidenc. Descendent d’immigrants libanesos i espanyols, es va graduar en Arquitectura en la Universitat de la República de l’Uruguai. Ha exercit com a professor de Matemàtiques i calculista estructural en diversos països. Actualment, és professor a Jacksonville University i, regularment, contribueix amb articles i entrevistes per a diferents mitjans internacionals. Els seus llibres han estat publicats principalment als EUA, Espanya i Llatinoamèrica.
Ha publicat novel·les i assaigs que van aparèixer en mitjans de premsa com Milenio Diario de Mèxic, La República de Montevideo, Panamá América, Cambio 16 d’Espanya, La Vanguardia de Barcelona, Courrier International de París, Hispanic Culture Review de la Universitat George Mason, Revista de Crítica Literaria Latinoamericana del Dartmouth College, Pegaso de la Universitat d’Oklahoma, Universitat Estatal de Texas, Washington University Political Review, Chasqui de la Universitat Estatal d’Arizona, Hispamerica de la Universitat de Maryland, United Nations Chronicle, UNICEF, Tiempos del Mundo de Washington, Monthly Review y Political Affairs de Nova York, The Huffington Post, Jornada de La Paz, El Nuevo Herald de Miami, Página/12 de Buenos Aires, Radio Uruguay, Radio Nacional de Argentina, Radio Exterior de España, Radio Popolare Roma, The Zero Hour, NTN 24 TV, Telesur y RT TV, entre d’altres mitjans.És membre del PEN Club Internacional. Va rebre el Premi d’Excel·lència en Investigació (Excellence in Research Award) de la Universitat de Georgia el 2006, i el Faculty Award for Excellence in Scholarship and Professional Activities i el Primer Premi de novel·la publicada el 2018/2019 d’Orizzonte Atlantico, Itàlia. El 2012 va ser elegit per la revista Foreign Policy com «L’intel·lectual més influent de Latinoamèrica».

En PUV (Publicacions de la Universitat de València) ha publicat els següents títols:

148. U.S.A. ¿Confía Dios en nosotros?
149. Neomedievalism. Reflections on the Post-Enlightenment Era
150. Perros sí, negros no: las raíces y los frutos del racismo estadounidense
151. La privatización de la verdad: la continuidad de la ideología esclavista en Estados Unidos
152. El otoño de la plutocracia americana
153. Crisis de las democracias liberales: el derrumbe de la Pax americana
154. Moscas en la telaraña: capitalismo anglosajón y postcapitalismo norteamericano

LA NOVEL·LA El mismo fuego

El mismo fuego (Primer Premi Literari Internacional Independient d’Orizzonte Atlantico per la novel·la publicada el 2019) és una novel·la i és una autobiografia existencial basada en les experiències de l’autor durant la passada dictadura militar al seu país. Els fets reals, els noms, el país i la posterior evolució de diferents tragèdies han estat alterats per a protegir la veritat. Amb una estructura sintàctica que no té el pronom relatiu que la novel·la expressa en el llenguatge les mateixes absències funcionals que existeixen en la memòria absoluta del seu protagonista, el nen José Gabriel, sense que això li impedeixi representar un mon que la seva exagerada memòria enregistra en detall, però la seva comprensió no pot abastar en la seva totalitat.
«Un matí, els nens jugaven en un vell carretó quan va sonar un tret de bala. Per què naixem si hem de morir? Els anys van passant, com passen els arbres davant de la finestra del tren; i Jorge continua buscant la resposta» (Eduardo Galeano).

TEXT DE LA MEVA ENTREVISTA

Bona vesprada a totes les persones presents.

En primer lloc, moltes gràcies a Carmen Manuel per convidar-me a compartir aquesta taula amb ella, amb l’autor que avui ens reuneix i amb Vicent Curacerlla, a qui acabo de conèixer.
Quan vaig començar a llegir el llibre, no vaig poder deixar-lo, malgrat les moltes obligacions que tinc. Tanmateix, tinc l’immens privilegi de compartir taula amb el seu autor, la qual cosa em permet saber-ne molt més.
Com la presentació que d’ell han fet Carme Manuel i Vicent Cucarella ha estat magnífica, a mi sols em queden les preguntes i intentaré aprofitar-me’n al màxim.

Primera pregunta: el primer impacte ha estat quant m’ha recordat a Gabriel Garcia Márquez, perquè la seva novel·la parla d’una immensa i intensa saga familiar per la qual transcorre la història política de Llatinoamèrica. ¿Tinc raó?

Segona pregunta: la literatura llatinoamericana continua essent la gran desenvolupadora del realisme màgic, encara que nasqués de mà de l’italià Massimo Bontempelli. ¿Sent que hi ha aspectes en la seva novel·la d’aquest corrent narratiu?

Tercera pregunta: Por – Religió – Poder. Una tríada que jo percep en la seva novel·la. Què n’opina?

Quarta pregunta: també hi constato un caràcter coral, a l’estil que ja va desenvolupar Miguel de Cervantes en el Quixot. És a dir, un conjunt d’històries formant part d’una columna vert4ebral, encara que també en té força d’univers esfèric que tot ho abraça.

Cinquena pregunta: la importància central de la memòria en la seva novel·la i en totes i cadascuna de les històries que hi transcorren. Per què?

Sisena pregunta: Considera que el pas del temps resulta omnipresent?

Setena pregunta: al·lusió a les dictadures llatinoamericanes —que podria aplicar-se també a l’última que hem patit nosaltres— mitjançant les al·legories, com la que constatem en les pàgines 43-45.

Vuitena pregunta: malgrat aqueixos flashbacks intermitents que apareixen, també hi ha una centralitat del present mitjançant la potenciació dels sentits. M’ha fet pensar en una gran enciclopèdia culinària aplicada a la història dels seus personatges. Destaca, sobretot, l’olfacte, tan femení. I, després, la vista, el gust i el tacte. Hi està d’acord?

Novena pregunta: també hi ha hagut un espai per a aquells personatges que “no se la juguen” per tal d’evitar-se problemes amb la dictadura, com el llibreter. Es tracta de personatges totalment reals en qualsevol situació políticament conflictiva. Per què ha volgut donar-los un rol en la història i per què a través d’un llibreter?

Desena pregunta: dins de les dictadures llatinoamericanes, també li ha donat vostè protagonisme als Estats Units d’Amèrica, que tant hi potenciaren aquestes dictadures per interessos econòmics. És més: fins i tot ens descobreix que el conegut com a “gran president de la democràcia” —Franklin Delano Roosevelt— va fer tot el possible per tal d’evitar que desembarquessin en el país jueus europeus sospitosos del seu esquerranisme radical. Tanmateix, les classes dirigents no van posar cap impediment a l’entrada de nazis després de la guerra. Per què li sembla tan important aquest aspecte sobre el país en què viu?

Onzena pregunta: por què el seu protagonista rap tants noms? (Gabriel, José Gabriel, Josesito…)

Dotzena pregunta: hi ha una combinació molt interessant en el tractament dels diàlegs. En alguns casos, apareixen en cursiva, hi ha alternança de primera i tercera persones. Fins i tot, en algun moment, de la segona persona. Quins altres aspectes estilístics podria destacar-nos i per què els ha emprat?

Tretzena pregunta: força interessant l’ús, en molt comptades ocasios, d’uns quants adjectius davant del substantiu. Fins i tot, molts més del que sol emprar-ne l’idioma anglès. Per què?

Catorzena pregunta: m’ha resultat curiós l’ús d’un registre estàndard del castellà molt neutre. És impossible distingir-hi a quina part de Llatinoamèrica al·ludeix. Per què?

Quinzena pregunta: la bogeria en la seva novel·la. Sortida? ¿Repressió?

Setzena pregunta: hi ha un to melancòlic i al·legòric al final quan Daniela filla és exactament igual que Daniela mare. Què pretenia?

Dissetena pregunta: el títol de la novel·la —El mismo fuego— porta un adjectiu —fuego— aplicable al color del cabell de Daniela mare y Daniela filla. Ho ha fet conscientment?

GRAVACIÓ DE L'ACTE https://youtu.be/zBnbm2Nj1AQ?si=205u4t3jaPeM-iSa

El passat 28 de febrer es va presentar en l’Espai Cultural de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València el número 3 dels QUADERNS DE POESIA VALENCIANA (2025).
L’acte es va estructurar en tres parts: presentació, taula rodona i recital.
En la presentació, hi van participar Marc Caballer Galcerà com a director, Aina Torres Latorre com a vicedirectora, Maria Carme Arnau com a assessora literària i Beatriz Marrodán Verdeguer com a responsable de xarxes.
La taula rodona va estar formada per Maria Carmen Arnau, Aina Torres, Beatriz Marrodán i els poetes Vicent Berenguer i Lluís Ferri. Hi parlaren de diferents vessants relacionats amb la poesia en general i la valenciana en particular. També de la DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts) que va afectar tan greument l’Horta Sud de la província de València.
Finalment, hi van participar llegint els seus poemes, entre d’altres, Alba Fluixà Pelufo, Pepa Úbeda i Maria Josep Juan Ballester.
La cloenda va estar acompanyada per un àpat.

Article sobre l'acte en el periòdic LA VEU:

https://www.diarilaveu.cat/cultura/llengua/presenten-lultim-numero-de-quaderns-de-poesia-valenciana-val-15-577637/

POEMES MEUS:

PRIMERA PLANA

                          A tots els perseguits

a l’alba
l’ull notarial de la càmera va enregistrar el teu cos
al cul-de-sac de la mort

al migdia
les tenebres et van barrar les parpelles en ordir un sudari
amb les teves pestanyes

al vespre
eren portada d’un remot diari estranger
les teves despulles

de nit
comparteixes ossari per sota d’una mortalla
de periòdics vells

SOLS QUAN DORMS

quan dorms
i sols quan dorms
s’exposa el teu alè
al testimoni dels meus besos

quan dorms
i sols quan dorms
s’abandona el teu cos
entre els meus braços

però quan et despertes
i sols quan et despertes
em dreces amb la llengua
un imperi entre les cames

CLAUS

et lliuro les claus
dels teus minuts i de les meves hores
dels teus dies i de les meves nits
del teu any indigent i dels meus mesos solitaris
més enllà de quimeres soterrades
també et lliuro les claus
dels teus colpidors matins
i
de les meves exigües vesprades
o
dels teus melancòlics vespres
i
de les meves deleroses matinades
on sojorna el tornaveu

GRAVACIÓ DE L'ESDEVENIMENT

https://www.youtube.com/watch?time_continue=5&v=AHWD4LGZRVM&embeds_referring_euri=https%3A%2F%2Fmail.google.com%2F&embeds_referring_origin=https%3A%2F%2Fmail.google.com&source_ve_path=Mjg2NjY https://www.youtube.com/watch?t

Bona vesprada. ATTAC – PAÍS VALENCIÀ ha volgut fer-se ressò de les reflexions més actuals sobre el canvi o col·lapse climàtic. Per a això, ha comptat amb tres representants d’excepció en les seves respectives branques.
Faré una molt breu presentació, per ordre alfabètic, de cadascun d’ells. Poden vostès consultar molta més informació en Internet.

En primer lloc, hem comptat amb l’economista i feminista valenciana CARMEN CASTRO, especialitzada en models de benestar, poítiques europees de gènere i sistemes de permisos per naixements, que va ser, per cert, el contingut de la seva Tesi Doctoral. Tant professionalment com acadèmica, la seva aportació a la igualtat de gènere i polítiques públiques, així com la transversalitat de gènere, formació i col·locació han estat fonamentals. En àmbits relacionats amb el gènere ha assessorat institucions públiques i associacions. També va engegar la Càtedra d’Economia Feminista de la Universitat de València. Així mateix, ha realitzat importants aportacions escrites sobre el seu camp d’investigació i el pedagògic. És també una destacada activista per un canvi en el model social. És autora de llibres com Claves feministas para transiciones económicas. Escriu per a publicacions com ara El Diario.es i CTXT.

En segon lloc, comptem amb el biòleg especialitzat en Ecologia madrileny ALBERTO FRAGUAS, amb més de 40 anys d’experiència com a consultor en Planificació Ambiental del Desenvolupament i en processos d’autorització ambiental. Ha comptabilitzat la seva especialització tècnica amb l’activisme. Va ser Degà del Col·legi de Biòlegs de Madrid, fundador de l’associació de professionals APROMA i de diversos congressos nacionals de medi ambient. Director de GREEN CROSS (ONG fundada per Mijail Gorbachev) i col·laborador d’organitzacions com ara Alianza por la Solidaridad, etc. Va ser director de l’Institut de la Terra i assessor del Ministeri de Medi Ambient i Transició Ecològica. Així mateix, és coordinador d’Ecologia Política d’ATTAC – Espanya i coordinador de l’Aliança “Más allá del crecimiento”. El tema de la seva ponència se centrarà en el canvi de civilització al qual ens veiem llençats com a conseqüència de les crisis de tot tipus que estem vivint.

Finalment, comptem amb la presència de l’urbanista valencià JOAN OLMOS, enginyer de Camins que es va incorporar a la docència en la Universitat Politècnica de València com a professor associat en l’Escola de Camins. El 1996 es va iniciar com a professor titular de l’Escola d’Arquitectura de la mateixa universitat fins al 2012, en què es va jubilar. Va ser Degà del seu col·legi professional i Director General d’Obres Públiques del primer govern autonòmic valencià, fins al 1988. Vinculat des dels seus inicis al moviment ecologista valencià, va col·laborar en la creació, fa 24 anys, del grup multidisciplinari Terra Crítica, una mirada combativa sobre els conflictes ambientals, culturals i urbanístics del nostre territori, en contacte amb moviments veïnals i socials. Publica en revistes especialitzades i mitjans de comunicació i acut a xerrades i debats. El seu darrer projecte junt amb altres professionals i activistes és l’aula de debats “La Plaça”. La seva exposició se centrarà en els camps que tan bé coneix relacionats amb el nucli de de la taula rodona que presento.