Dissabte 28, David Quiles, alcalde de Geldo, elegida Ciutat Cultural de la Comunitat Valenciana el 2023, presentarà el meu llibre, Amores Viajeros, i els meravellosos vins José Arenes Vicente. Parlarem d’amor, vins i gastronomia. Amenitzaran la vetllada Mike & Mona. Jo sortejaré una aquarel·la entre els qui vulguin comprar Amores Viajeros i José Arenes ens guiarà en un tast a través dels secrets dels seus caldos.
Després, per als qui vulguin continuar en bona companyia, hi ha una sopar degustació al Bar Balú.

Vídeo de l'acte: https://youtu.be/JbfxT7Ptc1M?si=BZyqVZMkKlRYqTBV

PLANTES COMESTIBLES AL NOSTRE VOLTANT
Passeig per Carcaixent. Diumenge 22 / 10 / 2023. De 10:00 a 13:00
El taller “Plantes silvestres comestibles”, impartit per l’expert i pedagog Antoni Orengo, ens ha mostrat un bon grapat de plantes que creixen lliurement als nostres camps i muntanyes i que podem aprofitar per cuinar i treure’n profit: salut, aromes, bellesa…
Aquesta activitat es compon de:
• Una visita guiada pels camps del terme municipal amb recollida de diferents plantes.
• Degustació de pastissos i coques prèviament elaborats amb aquests productes.
He pres fotografies d’aquelles plantes en què el nostre expert s’hi ha detingut més.

AUTOR DEL LLIBRE

Rafel Sena i Guzman. Nascut al carrer de Russafa de València el (3-I-1940). Fill i nét de fotògrafs valencians d’estudi. Cursà estudis a l´Institut Lluís Vives, a l´Escola de Belles Arts i al Foto-Club València. Professionalment, es dedicà a la continuació de la nissaga familiar en el camp de la fotografia de saló. De jove, es va vincular a la música clàssica, al teatre i al cinema. En la Societat Coral el Micalet, va pertànyer a l´Orfeó i al grup de teatre que inaugurà el nou saló d’actes el 1960. L’any 1963 va ingressar en ”Lo Rat Penat”, on va conèixer la seua innovadora joventut encapçalada pel dinàmic Enric Tàrrega i, junt amb un grapat d’entusiastes, reinstauraren “La Marxa a Peu al Monestir del Puig” durant la convocatòria del “V Aplec del País Valencià”(1964). A la qual, amb entrebancs, ja son més de 50 anys que cal aplegar al Puig i la seua persistent reivindicació.
Davant el creixent aflorament de nous cantautors, va formar l’amateur col·lectiu “AMICS DE LA CANÇÓ” (1968), els quals van ser capdavanters en diverses poblacions del País quan a la cançó autòctona. Tanmateix, va organitzar les audicions dels “Dimarts al Micalet” (1969 - 1971), el “Primer Premi Revelació” (1970-71) i, durant la Fira de València en Juliol (1972-73), el I / II “Festival Folk del País Valencià”. Per la seua pionera activitat en la divulgació de la “Nova Cançó” al País Valencià, va rebre el Premi “TIO CANYA” (2006) del Bloc de Progrés Jaume I de l’Alcúdia (Ribera Alta).
Des del 1969, ha pertangut a l’Associació de Veïns de Russafa/Gran Via, on va organitzar les primeres convocatòries de Dansa Valenciana; primer la de “Russafa” i desprès la de “St. Blai”. El 1975 va entrar a formar part del legalitzat Partit Socialista del País Valencià (PSPV) i, en integrar-se dins el PSOE (1978), va demanar la baixa.
El 1992 funda i legalitza “L’ASSOCIACIÓ CULTURAL LA BRÚIXOLA DEL PAÍS VALENCIÀ”, la qual i fins al 2014, va organitzar sopars-xarrades sobre els més diversos temes, relacionats en les arts i la cultura, l’ecologia, el sexe, el feminisme, el medi ambient i la política i, en especial, la solidaritat amb el poble lluitador pels seus drets. Van realitzar diverses excursions per les comarques valencianes. Alguns/es dels més rellevants personatges defensors i reivindicadors de la nostra maltractada “oficialment” cultura i del manifestat desnivell social, han estat homenatjats per l’entitat. Des del 2001, edita la revista “BRÚIXOLA”, que arribà a publicar 37 números.
En novembre del 2013 la Societat Coral el Micalet li lliura el “Premi Miquelet” i en novembre del 2018 la Junta Municipal de Districte de Russafa li atorga la seua anual distinció individual. Darrerament, el proppassat 2022 va rebre la insígnia d’Or de la Societat Coral “El Micalet”, distinció als seus més de 50 anys com a soci,
El 1990 va realitzar la seua primera exposició fotogràfica centrada en la normalització lingüística de la toponímia urbana de València “Carrer-Calle”, la qual es va mostrar itinerant anualment a la Ciutat (4 espais), amb una d’especial a Silla (l´Horta) i l’altra a la Vila-real (La Plana Baixa). El desconeixement majoritari de la població sobre el seu origen motivà que fera una acurada i documentada investigació, conclosa amb la publicació, enguany (2023): Els carrers de la Ciutat de València. Des del 2000, col·labora en la revista “Marxa Popular Fallera” i, des del 2014, en “Plaer de ma vida” de l’A.C. “Macarella”. Per al 25 d’abril del 2013 va publicar el seu primer llibre: Els espectacles públics de la Ciutat de València. I el 9 d’octubre del 2016 en trau el segon: Grans intèrprets valencians de l’espectacle, síntesi amb vora 250 biografies. Malgrat que ja esta entrat en anys, té projectat editar altres llibres com Els carrers desapareguts a València, la biografia dels grans artistes fallers, i, si arriba a temps, sobre la seua estimada RUSSAFA

PONENTS

Lídia Arenós Mata, Vila-real (1956, Plana Baixa) Llicenciada en Filologia Romànica (Francès i Italià), Universitat de València (1973-1978).

Periodista.

Itinerari professional:

Del 1982 al 1989, Redactora de RNE.

Del 1989 al 2011, Redactora Serveis Informatius de Canal 9 (RTVV) i de Programes de Ràdio9.

Reportatges i retransmissions en directe com “Els Premis Octubre, “Cremà de les Falles”, “Festes de la Magdalena de Castelló”, “Fogueres d'Alacant” i “Moros i Cristians d'Alcoi”.

Directora i presentadora del programa cultural “L'Esfera de la Cultura” (1994-1995).

Ha col·laborat en diferents mitjans com “Noticias al Día”, “Cartellera Túria”, “LEVANTE-EMV”, “Qué y Dónde”, “Saó”.

Del 1987 al 1996, Gabinet de premsa de la Sala Parpalló de la Diputació Provincial de València.

Emili Casanova Herrero (Agullent, 1956). Catedràtic de la Universitat de València. És un filòleg valencià. Doctorat en Filologia Hispànica per la Universitat de València l'any 1981 amb una tesi sobre el lèxic d'Antoni Canals, dirigida pel doctor Manuel Sanchis Guarner, amb la qual obtingué el Premi Extraordinari de Doctorat. Ha sigut professor ajudant de la Universitat de Navarra (1978-1980), ajudant de la de València (1980-1981), encarregat de curs (1981-1984) i titular des del curs 1984-1985 fins ara. Ha sigut també professor de valencià de Ciències de la Informació del CEU San Pablo de València des del curs 1986-1987 al 1999-2000.[1]
És Premi Faraudo de Sant Germain, de l'Institut d'Estudis Catalans. Ha codirigit el PATROM-Patronymica Romanica,[2] projecte de l'IEC coordinat amb la resta de llengües romàniques, i amb el professor Vicent Rosselló, el I Mestratge de Toponímia (1990-1991) en una universitat europea. Ha sigut subdirector de l'Atles Lingüístic de la Comunitat Valenciana.
Membre de més de 10 associacions científiques europees, com l'AILLC i l'ICOS, acadèmic de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i membre de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. Ha sigut membre del Consell General de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana des de l'any 1982 fins al 2000, president de la Federació d'Instituts d'Estudis Comarcals i president de l'Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida.[3] Té publicats una vintena de llibres
Les seues publicacions es poden agrupar en diversos temes:
• Onomàstica, tant de toponímia com d'antroponímia, on destaquen els estudis sobre els llinatges valencians a través de la història, els gentilicis i les monografies toponímiques sobre diversos noms.[4]
• Gramàtica històrica, on destaquen els estudis destinats a explicar la formació de les particularitats del valencià, com la combinació dels pronoms de tercera persona o la conjunció final per a que.[5]
• Lèxic històric, en especial els dedicats a autors com Antoni Canals,[6] Joanot Martorell[7] o Joan Roís de Corella,[8] i lèxic actual, dedicat a escriptors com Enric Valor[9][10] i Vicent Andrés Estellés,[11] i lexicògrafs com Francesc Ferrer Pastor i Pompeu Fabra.[12]
• Dialectologia sincrònica,[13] especialment centrada en les comarques centrals.
• Llengua dels mitjans de comunicació i el seu model lingüístic.[14]
• Edicions de texts, de diverses èpoques, com les Memòries d'un capellà del segle XVIII, o l'Espill de Consciència (segle XIV).
• L'obra de Joan Coromines, tant la lèxica com l'onomàstica.[15]
• Sobre la llengua de la Decadència.[16]
• Sobre la interferència entre el valencià i el castellà.[17]
• Altres, com estudis sobre llenguatge administratiu, traducció de texts literaris i estudis d'història local.

Antoni Furió i Diego (Sueca, 1958)[1] és catedràtic d'Història Medieval de la Universitat de València i president, des d'octubre del 2011 fins al 2018, de la plataforma cívica Valencians pel Canvi. Va ser director de Publicacions de la Universitat de València durant més d'una dècada i dirigeix la revista L'Espill. Membre del consell de redacció de les revistes Revista d'Història Medieval i Pasajes (totes dues publicades per la UV), El Contemporani (Barcelona), Recerques (Barcelona), Anuario de Estudios Medievales (CSIC, Barcelona), Anales de Historia Antigua y Medieval (Buenos Aires), Continuity and Change (Cambridge) i Hispania (del CSIC, Madrid).
Les principals línies de recerca en història medieval son:
• La història del món rural
• Les finances i la fiscalitat
• Els segles XIII-XV
Principals publicacions
• Camperols del País Valencià. Sueca, una comunitat rural a la tardor de l'Edat Mitjana, Institució Alfons el Magnànim, 1982.
• València, un mercat medieval, Diputació de València, 1985 (editor).
• Història del País Valencià, IVEI, 1995, i Tres i Quatre, 2001.
• Edició crítica i estudi de Breu descripció dels mestres que anaren a besar les mans a sa majestat del Rey Phelip de Gaspar Guerau de Montmajor (1557-1600)[3]
• Llibre d'ordenances i estatuts municipals de la ciutat de València (segles XIII i XIV), Universitat de València, 2006.
• El rei Conqueridor. Jaume I entre la història i la llegenda, Bromera, 2007.
• Historia de las Españas, Tirant Humanidades, 2015.
Una altra línia d'investigació s'ha centrat en la vida i l'obra de l'assagista Joan Fuster. N'és una aproximació biogràfica el llibre: Album Fuster, IVEI, 1995. També dirigeix la publicació de la Correspondència de Joan Fuster, de la qual han aparegut ja 16 volums, editada per Tres i Quatre. Així mateix, s'encarrega de l'edició de l'Obra Completa de Joan Fuster, en set volums, de la qual ha aparegut ara el primer volum.
També és secretari permanent de l'Assemblea d'Història de la Ribera, impulsada per Fuster en 1980 i de la qual va ser primer secretari local.

Rosa María Solbes López (Alacant, 1950) és una periodista valenciana, primera directora de Ràdio 9, expresidenta de la Unió de Periodistes Valencians, membre del Consell d'Administració de Radiotelevisió Valenciana (RTVV), vicepresidenta de Valencians pel Canvi i destacada activista feminista.
Comença en el periodisme als quinze anys amb Lucentum, la revista de l'Institut Jorge Juan, on ella estudiava.[1] El fet li va valdre que una agència de notícies estatal la batejara com la directora més jove d'Espanya, i el director d'Información, Félix Morales, va convidar la redacció de Lucentum a visitar el seu diari, tot oferint-les una secció juvenil.[1] En aquell periòdic va escriure la necrològica de Martin Luther King.[2]
En 1968 ingressa a l'escola de periodisme de l'Església de València,[3] fent les pràctiques al periòdic alacantí Primera Pàgina, dirigit aleshores per JJ Pérez Benlloch.[3] En 1970 li renoven i apugen el sou,[4] per a establir-se a València poc després.[4] Allà entraria al grup de teatre Gorgo,[5] i en 1973, Jota Jota Pérez Benlloch la fitxa per al setmanari La Marina.[5] Continuaria a Ciudad de Benidorm,[6] i faria una substitució a La Verdad.[6]
Rosa Solbes es va establir a València en 1974 per treballar com a redactora del setmanari econòmic Valencia Fruits,[6] que va compaginar amb la corresponsalia de La Verdad i col·laboracions en Ya i Reporter. Va dirigir el setmanari progressista Dos i Dos; posteriorment, ja en la dècada dels 80, fou cap de reportatges de Valencia Semanal, colaboradora de Cal Dir i Saó, delegada de La Calle, Interviu, El Periódico de Catalunya i Tiempo. Els anys 1980, 1981 i 1982 va ser la responsable d'informació política, reportatges, suplements i local (successivament) de Diario de Valencia. Des de 1983 al 1986, va treballar com a cap de programes de Radiocadena, i a continuació redactora-presentadora d'informatius en la desconnexió valenciana de TVE. En ambdós mitjans va dirigir i va presentar durant anys els primers programes amb temàtica feminista: Entre nosotras i La otra mitad.
L'any 1989 fou la primera directora de Ràdio 9. Posteriorment va ocupar el càrrec de cap de premsa de la Conselleria de Cultura. Els últims anys ha estat redactora i editora d'informatius del centre territorial de TVE i columnista habitual de El País. Una part important dels seus articles ha estat analitzada en la tesis doctoral de Manuel Peris Vidal "La violencia machista en las columnas del diario El País. Discursos literarios y periodísticos en la obra de Luisa Etxenique y Rosa Solbes (2001-2010)".
Ha escrit diversos llibres sobre l'actualitat, com autora i coautora, un d'ells sobre les dones i el poder polític (‘Dones valencianes, entre el voler i el poder'). També és autora de ‘Matilde Salvador. Converses amb una escriptora apassionada' (Tàndem). Un altre llibre es titula 'María Cambrils, el despertar del feminismo socialista'. Aquesta obra està realitzada amb col·laboració amb la historiadora Ana Aguado i l'arxiver Joan Manuel Almela. El pròleg és de Carmen Alborch. La seua darrera obra és "Trets, Imatges de la Transició valenciana", amb el fotoreporter Josep Vicent Rodríguez. Editada per la Institució Alfons el Magnànim, ofereix 500 imatges captades per Rodríguez .en els anys 70 i 80 i contextualitzades per textos de Rosa Solbes
Ha format part de les directives de diferents associacions cíviques i ha presidit la Unió de Periodistes Valencians. Ha sigut vicepresidenta de Valencians pel Canvi fins la seua dissolució, i membre del Consell Assessor de la Unitat d'Igualtat de la Universitat de València i del Consell de Cultura d'UGT del País Valencià.
En 2013 va rebre el Premi Vicent Ventura per la seua trajectòria cívica en defensa de la dignitat del poble valencià. Forma part, entre d'altres xarxes estatals i internacionals, del grup de periodistes feministes valencianes "Les Beatrius", i també de Gamag-Europe, l' Aliança Global de Mitjans i Gènere emanada de la Unesco.

EDITOR

José María Orteu

MODERADORA

Pepa Úbeda

MÉS INFORMACIÓ EN "ESCOLA DE PENSAMENT LLUÍS VIVES"

Vídeo de l'acte: https://youtu.be/KEBsSUnyDKQ?feature=shared

El passat 9 de setembre, dissabte, ASECOCV (Associació en defensa de la producció i el foment de l’alimentació sostenible) va organitzar una Jornada a l’Estació Experimental Agrària d’Elx.
Vuitanta assistents de la província i un grup de professionals de la resta de la Comunitat Valenciana hi van analitzar i valorar els 30 anys d’agricultura ecològica a Alacant.
Després de la inscripció i la recepció de participants a les 9:45, la Jornada va ser inaugurada per Juan de Dios Navarro, representant de l’Ajuntament d’Elx, a les 10:00.
A continuació, va haver-hi dues ponències moderades per Domingo García Català (ASECOCV): “Agricultura ecològica a la província d’Alacant, estadístiques i evolució”, per Vicent Cabanes (Director de Comunicació del CAECV), i “Economia i projecció del sector ecològic a la província d’Alacant”, per David Bernardo López Lluch (professor d’Economia Ambiental de la UMH).
Després d’una pausa, Josep Roselló (ASECOCV) va presentar / informar pel que fa a l’associació i la seua recent Bioplataforma.
La Jornada es va cloure amb una Taula Rodona: “30 anys d’AE a la província d’Alacant”. Hi participaren Ana Limiñana (Cooperatives Agro-alimentàries de la cv), Ricardo Ballester (La Unió), José Vicente Andreu (ASAJA-Alacant), Helena Cifre (SEAE), José Carbonell (COIAL), Juan Carlos Catalán y Paco Rubio (OPEM). Hi moderaren José Antonio Rico i Vicent Sanz (ASECOCV).
La cloenda es va ajornar fins a les 14:45, a causa del gran interès manifestat pels presents, i va recaure en José Antonio Rico i Juan de Dios Navarro.
La jornada ha estat finançada per la Diputació d’Alacant i ha comptat amb la col·laboració de la SEAE i la Generalitat Valenciana.
DOSSIER DE PREMSA
ASECOCV va nàixer el 2020 per a defensar la producció i el foment de l’alimentació sostenible. La darrera acció duta a terme ha estat la creació de la BIOPLATAFORMA.
Més informació sobre ASECOCV:

NOTÍCIA DE VALENCIA PLAZA
NOTÍCIA DE LEVANTE-EMV
NOTÍCIA WEB BIOECOACTUAL
NOTÍCIA CASTELLÓN PLAZA
NOTÍCIA FACEBOOK

NOTÍCIA TWITTER

Pel que fa a la Jornada celebrada el passat 9 de setembre, el programa pot trobar-se en aquest enllaç
https://agroecologia.net/30-anos-de-produccion-ecologica-en-la- provincia-de-alicante-perspectiva-y-futuro/
L’acte es va centrar en l’anàlisi de la situació actual de l’agricultura ecològica alacantina i del seu futur.
D’acord amb les dades oficials que posseeix ASECOCV, Alacant compta amb 1.546 operadors i 38.000 hectàrees dedicades al conreu ecològic.
Si bé el moment hi és positiu, el futur hi és incert, tal com va apuntar Josep Roselló: “El sector ha pogut atendre un mercat ESPONERÓS, però cal organitzar-se davant la creixent competitivitat i complexitat. Des d’ASECOCV, estem preparats per a defensar el nostre sector”.
José Antonio Rico hi va afegir: “Ara hi ha problemes de comercialització pel menor poder adquisitiu del consumidor, un canvi climàtic que afecta la productivitat i atrau noves malalties per als nostres cultius i un comportament de les grans superfícies que dificulta les nostres vendes”.

Escolta l'entrevista

+ Info

Vam ser convidats com a Associació de Productors de Taronges Ecològiques per a exposar el nostre objectiu: l'obtenció de la marca de qualitat per a les nostres taronges per ser artesanals, ecològiques, de minifundi i vinculades al nostre patrimoni cultural i comercial com a “Bressol de la Taronja”.

Hi vaig llegir el poema Una illa una immòbil feblesa (Una isla una inmóvil debilidad) de Begonya Mezquita.

Una illa, una immòbil feblesa
un tros de terra sense ombra, un marge erm.
Escenari terrible de soledats i versos,
una illa de llums
que has trobat sense nom.
Perquè el sol és ací has dit
salveu-me l'insomni, el desig.
Una illa com un nen,
una boca oberta
i la paraula que fa d'espasa
cenyida al no-res, com un desert lentíssim.
Tot s'esdevé en aquesta illa, malgrat l'acer,
la por i l'espera continuada.
Envoltada de blaus tremoles, tant és l'horitzó
en què cerques la set i els núvols,
l'alegria.

Recital complet (Youtube)

Recital complet (Twitter)

• Text : Posem en valor el nostre patrimoni
• Cartel Jornades

• Text presentació L'Albufera de València DES DE DINS
• Foto Albufera 1
• Foto Albufera 2
• Foto Juan Solbes
• Foto Vicent Muñoz
• Vídeo presentació

• L'Origen
• Documental
• Primera ponència
• Segona ponència
• Tercera ponència
• Quarta ponència
• Setmana Cultural de la Taronja als mitjos 1
• Setmana Cultural de la Taronja als mitjos 2
• Setmana Cultural de la Taronja als mitjos 3
• Vídeo Setmana Cultural de la Taronja
• Vídeo
• Article

Li va ser enviat a través d'una persona que estava en contacte proper al sr. Gustavo Petro, però no hi va haver resposta.

• Guió de preguntes